Logotipo de la Universidad de Alicante con enlace a la página de inicio del servicio Cabecera de la página con enlace a la página de inicio del servicio
mover menú hacia arriba mover menú hacia abajo
 

Contenido de la página

ESPAI EUROPEU D'EDUCACIÓ SUPERIOR

 

· Contracte-programa subscrit entre la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència i la Universitat d’Alacant per a la dur a terme "accions específiques" de dinamització de la convergència europea i la innovació educativa.

·
 Contracte-programa subscrit entre la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència i la Universitat d’Alacant per a dur a terme "accions conjuntes" de dinamització de la convergència europea i la innovació educativa.

· Ordre ECI/924/2005, de 21 de març, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoquen ajudes dins del marc del procés de Bolonya i impulsar accions per a promoure la construcció i adaptació a l'EEES

 

Durant aquest curs acadèmic s’ha continuat en la mateixa línia d’actuacions de cursos anteriors, amb l’objectiu de fomentar i incrementar la investigació en docència i l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Com a novetat marquen la posada en marxa d’una sèrie d’accions que s’han desenvolupat en el marc de dos contractes programa subscrits entre la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència i la Universitat d’Alacant. A més, cal destacar l’elaboració de l’Estudi per a l’Adequació a l’Espai Europeu d’Educació Superior de les Titulacions de la Universitat d’Alacant, desenvolupat en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària, en el marc de la convocatòria d’ajudes del MEC per a l’adequació de les institucions universitàries als criteris establits en el Procés de Bolonya.

 

 

 

Contrato-Programa suscrito entre la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia y la Universidad de Alicante para la realización de Acciones Específicas de Dinamización de la Convergencia Europea y la Innovación Educativa.

Accions dirigides a aconseguir els objectius següents:

- Dur a terme accions de formació i dinamització dirigides als agents implicats en el procés de Convergència Europea (PDI, PAS i estudiants).

- Dissenyar i posar en marxa projectes experimentals d’ensenyament-aprenentatge que faciliten la transició al nou model educatiu.

- Desenvolupar accions que permeten establir les bases per a impartir docència en anglès, com a pas previ a la creació d’itineraris formatius en aquesta llengua.

- Establir un programa d’acció tutorial per a orientar i guiar els alumnes en el seu procés formatiu.

Entre les accions desenvolupades destaquem les següents:

- Acció 1 - Constitució d’una xarxa de dinamitzadors de titulació.

- Acció 2 - Organització de tallers o seminaris sobre experiències en l’organització de la docència en universitats europees.

- Acció 3 - Constitució de xarxes d’investigació en docència universitària.

- Acció 4 - Organització de jornades divulgatives en l’entorn de l’EEES per a les xarxes de l’acció anterior.

- Acció 5 - Implementació dels següents projectes experimentals per a adaptar-se als nous criteris de l’EEES.

- Acció 6 - Avaluació dels plans experimentals definits en l’acció anterior.

- Acció 7 - Organització de la docència per a possibilitar que s’impartisca en anglès.

- Acció 8 - Establiment d’un programa d’acció tutorial.

 

· IMPLEMENTACIÓ DE L’ACCIÓ 1: "CONSTITUCIÓ D’UNA XARXA DE DINAMITZADORS DE TITULACIÓ"

- Resultats:

El resultat d’aquesta acció es concreta en la constitució i funcionament d’una xarxa de dinamitzadors de titulació, que ha desenvolupat funcions específiques: facilitar informació, documentació i estratègies metodològiques, induint al canvi d’actituds a partir de l’intercanvi d’experiències positives. S’ha impulsat la constitució de xarxes de professors de cada titulació, que han iniciat tot el procés d’harmonització, i tenen previst desenvolupar-lo en els anys venidors. S’ha promogut la vinculació dels departaments amb els deganats i caps dels centres, i també amb els representants de l’alumnat. Tot això ha redundat en un increment perceptible de la informació i sensibilització de la comunitat universitària sobre la filosofia i el procés de convergència a l’EEES, a més de sobre els canvis organitzatius, curriculars i docents, incentivant la reflexió i el debat sobre la seua implementació.

L’estructura organitzativa per a portar a terme l’acció s’ha articulat amb un coordinador general, quatre coordinadors de centre i 28 dinamitzadors generals, que s’han distribuït en els centres següents: tres en la Facultat de Dret, dos en la Facultat d’Educació, sis en la Facultat de Ciències, un en l’Escola de Relacions Laborals, cinc en la Facultat de Filosofia i Lletres, set en l’Escola Politècnica Superior, quatre en la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i dos en l’Escola d’Empresarials.

S’han fet reunions de planificació i seguiment amb els diferents subgrups, i s’ha establit una metodologia comuna per a portar a terme les accions. Com a colofó de totes, els centres han elaborat un informe autoavaluatiu, que aporta els punts forts i les debilitats del procés. Seqüencialment, s’han desenvolupat quatre reunions del director del Secretariat d’Estudis amb els dinamitzadors de cada centre i els respectius coordinadors en els mesos de febrer, març, juny i juliol. En la primera es van explicitar les funcions dels dinamitzadors i els recursos institucionals disponibles per a dur endavant les tasques d’assessoria i documentació. En la segona reunió es van concretar i es van remetre al Secretariat d’Estudis les necessitats, objectius i activitats establides pels dinamitzadors conjuntament amb l’equip deganal corresponent. Durant els mesos de febrer i març es van dur a terme sessions de seguiment dels processos en marxa per subgrups amb els coordinadors. Finalment, en la segona quinzena de juliol es va fer l’autoavaluació i es van formular les propostes de millora.

D’altra banda, les facultats han elaborat autònomament diverses activitats relacionades amb l’EEES. Han fet quatre reunions generals amb professors, a més d’entrevistes personals per a aclarir dubtes; s’han introduït noves metodologies docents i sistemes d’avaluació alternatius en algunes assignatures i s’han fet estudis que possibiliten l’estimació del temps i l’esforç que empra l’alumnat a completar el seu aprenentatge. S’han elaborat i distribuït documents per al professorat sobre ECTS i EEES i s’han difós a través de la web, mitjançant jornades dirigides tant als professors com als alumnes

Per a la dinamització de l’alumnat, s’han desenvolupat reunions amb els delegats de curs perquè, al seu torn, traslladaren a la resta dels alumnes els aspectes innovadors que es proposaven, especialment els relatius a les noves metodologies docents, a la seua implicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge, a l’avaluació contínua, etc. Tot això permet contribuir a neutralitzar els seus recels i inquietuds sobre el procés de convergència i les conseqüències sobre aquests nous rols en els processos d’aprenentatge.

També s’han fet reunions informatives amb professors dels instituts d’educació secundària, en les quals s’han tractat qüestions com la promoció dels nous graus, les noves metodologies didàctiques, els sistemes d’avaluació alternatius, la problemàtica de l’elecció de matèries optatives, etc.

- Valoració global:

L’autoavaluació desenvolupada pels actors mateixos —amb les memòries i informes dels subgrups de centre / facultat— i l’avaluació externa desenvolupada per l’ICE —amb entrevistes semiestructurades i enquestes d’opinió als agents implicats—, a més de la revisió de les memòries de les xarxes de titulació, permeten afirmar que el conjunt de les accions desenvolupades en els centres i facultats és satisfactori. Els indicadors següents avalen aquesta afirmació:

· Introducció de canvis en la metodologia docent de diferents assignatures.

· Alts índexs de resposta a les propostes de l’acció dinamitzadora.

· Consolidació de fòrums per a analitzar les titulacions i per a establir línies de millora des del diàleg entre professors i departaments.

· Consolidació d’una cultura professional docent procliu al canvi educatiu a mitjà i llarg termini.

· Intercanvi fructífer d’experiències i impressions sobre la problemàtica de l’aprenentatge per als alumnes actuals i definició d’alguns problemes que poden sorgir amb la implantació dels nous plans d’estudis.

· Coordinació interdepartamental per a articular nous dissenys curriculars, procurant evitar les superposicions i els buits entre assignatures d’una titulació determinada.

· Consciència i ponderació per part del professorat del temps i esforç que els alumnes inverteixen en els seus processos d’aprenentatge.

· Instauració de noves modalitats i criteris d’avaluació.

- Impacte en la Comunitat Universitària:

El desenvolupament de l’acció ha tingut una alta incidència en el teixit universitari, tant relacionat amb el professorat implicat com, indirectament, en els mateixos alumnes. Alhora, ha repercutit en altres programes i accions específiques, com el programa de xarxes d’investigació en docència universitària, el programa d’organització de la docència en anglès o el programa d’acció tutorial.

Algunes dades il·lustratives de l’impacte de l’acció es mostren a continuació. Per exemple, l’acció ha arribat a al 89% del PDI de la Universitat d’Alacant, és a dir, si parlem en termes absoluts comporta més de 1.700 professors, distribuïts en els centres i facultats esmentats. Això equival a dir que només 200 professors de la Universitat han quedat fora de l’abast de les actuacions de dinamització.

D’altra banda, l’impacte indirecte produït en el col·lectiu de PAS afecta més de 1.200 funcionaris i en el col·lectiu de l’estudiantat, a més de 24.000 alumnes

Gràfic de dinamitzadors per Centre o Facultat

 

· IMPLEMENTACIÓ DE L’ACCIÓ 2: "ORGANITZACIÓ DE TALLERS O SEMINARIS SOBRE EXPERIÈNCIES EN L’ORGANITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA EN UNIVERSITATS EUROPEES"

- Resultats:

El resultat d’aquesta acció es concreta en l’organització de tallers o seminaris en els quals els ponents —professors d’universitats d’altres països de la Unió Europea— van transmetre la seua experiència al professorat de la Universitat d’Alacant de la seua mateixa titulació o àrea de coneixement. Les sessions es van dirigir a grups reduïts de professors (entre 20 i 30) de departaments i matèries afins d’una mateixa titulació o centre. En el desenvolupament de cada sessió s’ha explicat, amb caràcter general, com s’elaboren les guies docents en les diferents assignatures, com s’ha organitzat la seua docència i com s’han resolt els problemes, d’acord amb la metodologia proposada en l’àmbit de l’EEES. Amb aquests seminaris i tallers s’ha impulsat, també, l’intercanvi d’experiències sobre ECTS i s’han contrastat les metodologies treballades en diferents universitats.

Els centres i facultats que han portat a terme aquestes accions són: la Facultat de Dret, la Facultat de Filosofia i Lletres, la Facultat d’Educació, l’Escola Politècnica Superior i l’Escola de Treball Social.

En la Facultat de Dret han impartit un seminari professors de dret pertanyents a universitats de l’ELFA (European Law Faculties Association) amb experiència en la implantació del sistema ECTS. Aquesta activitat la va organitzar el Deganat i l’equip de dinamitzadors de la Facultat. El seminari va tenir lloc el mes de juny i van assistir-hi 20 professors. En aquest seminari es van analitzar importants qüestions referents a la implantació del crèdit ECTS en les Facultats de Dret espanyoles i europees.

En la Facultat de Filosofia i Lletres es va impartir durant el mes de maig el cicle de conferències amb el títol Filosofia i Lletres en l’EEES. El contingut estava organitzat en dos blocs. En la primera quinzena del mes es van concretar les ponències d’especialistes nacionals de cada titulació o grup de titulacions (Història, Geografia, Filologia, etc.) Cada sessió estava orientada de manera molt específica a la titulació corresponent i, en quasi tots els casos, es va plantejar de manera pràctica i molt concreta sobre assignatures determinades, cosa que va permetre una presentació clara dels problemes i possibles solucions, a més dels pros i els contres de l’aplicació real en l’aula del nou model educatiu. En la segona quinzena del mes professors de les universitats de Frankfurt i París III van impartir dos seminaris. Aquestes dues sessions han aportat una visió panoràmica de com s’està desenvolupant a Alemanya i França, respectivament, el procés d’adaptació a l’EEES i de les respostes de les universitats respectives.

En la Facultat d’Educació es van desenvolupar dos seminaris específics sobre experiències de disseny i desenvolupament curricular adaptades a l’EEES en titulacions d’Educació. Va impartir el primer seminari el professor Roberto di Napoli, de l’Imperial College de Londres, responsable de la formació del professorat d’aquesta institució. En el segon seminari va intervenir el professor Chistopher Day, encarregat de la formació del professorat d’educació secundària i de la formació permanent en la School of Education de la Universitat de Nottinham.

En l’Escola Politècnica Superior es desenvolupà el seminari Methodology and Instruments of the ECTS: Experience and Good Practice of TFH Berlin, impartit pel doctor Karlheinz Borchert (Technische Fachhochschule Berlin University of Applied Sciences). El doctor Borchert va aportar una visió de la resposta que actualment es dóna al procés de convergència de la universitat alemanya i, especialment, en la Technische Fachhochschule de Berlín.

En l’Escola de Treball Social es van fer dos seminaris durant el mes de juny. El professor Peter Buttner de la Universitat de Munich va impartir el primer, El Treball Social en el Procés de Bolonya: des del Mòdul fins al Programa. Procés d’Adaptació en el Marc de Bolonya, de la titulació de Treball Social a l’EEES, fou el segon.

- Valoració dels resultats obtinguts:

L’autoavaluació desenvolupada pels mateixos actors, a través de les enquestes de satisfacció als participants, amb les memòries i informes dels subgrups de centre/facultat i l’avaluació externa desenvolupada per l’ICE, per mitjà d’entrevistes semiestructurades, permet concloure que el conjunt de les accions desenvolupades en els centres i facultats és satisfactori i, per altra banda, ha sigut valorat molt positivament pels participants. No obstant això, s’ha de destacar la desigualtat i la diferent intensitat de la iniciativa en els diferents centres, o que alguns d’aquests no han participat en l’acció.

- Impacte en la Comunitat Universitària:

En relació amb la implicació dels professors, el desenvolupament de l’acció ha tingut una incidència desigual en el teixit universitari. L’assistència als seminaris no ha sigut uniforme i en algun el nombre d’assistents va ser escàs, altres insuficient i, en algun cas, paradoxalment multitudinari. No obstant això, el denominador de totes les sessions fou que a cada seminari va seguir un col·loqui animat i participatiu en el qual els assistents van poder expressar els seus dubtes i opinions i els ponents van transmetre una visió clara i molt enriquidora de les experiències pròpies.

 

· IMPLEMENTACIÓ DE L’ACCIÓ 3: "CONSTITUCIÓ DE XARXES D’INVESTIGACIÓ EN DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA"

El resultat de la convocatòria corresponent al referit curs escolar ha suposat la conformació d'un espai d'investigació de la docència, a partir d'una estructura articulada en xarxes col·laboratives. En particular, s'han constituït 71 xarxes de professors de la Universitat d'Alacant, que han desenvolupat processos d'investigació en disseny curricular, implementació de metodologies docents, estratègies d'aprenentatge i models d'avaluació en concordança amb els criteris que presideixen el procés de convergència a l’EEES, permetent així mateix iniciar experiències investigadores que faciliten el procés d'implantació del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS).

Gràfic de la progressió de participants en Xarxes

 

Gràfic de percentatges per Centre del PDI participant en Xarxes

 

S’ha dissenyat una enquesta d’avaluació del desenvolupament del Programa de Xarxes:
http://www.eduonline.ua.es/formulario/valenciano/Cuestionario2006V3.php

S’han desenvolupat accions formatives per a orientar i assessorar l’acció tutorial dels professors:
http://www.ua.es/va/ice/tutorial/seminario.html

S’han elaborat i posat a disposició de la comunitat universitària divers material de suport curricular de les guies docents, de l’acció tutorial, etc. Pot consultar-se en l’adreça:
http://www.ua.es/va/ice/tutorial/material.html

 

Equips Integrants de les Xarxes 2005-2006
Xarxes Participants
Adaptació i desenvolupament de materials docents de Física per al sistema ECTS

 

 

Departament de Física Aplicada

A. Gras Martí
M.J. Caturla Terol
A. Celdrán Mallol
J.L. Domènech Blanch
J.A. Miralles Torres
M. Pardo Casado
J. Pons
J.V. Santos Benito
J.M. Villalvilla Soria
M. Cano Villalba
L’objectiu d'aquesta xarxa és coordinar els continguts d'assignatures de Física de cursos consecutius, adequar els continguts de cada curs de la carrera, analitzar i desenvolupar materials adequats a les activitats presencials i no presencials i seguir la posada en pràctica i l'avaluació de l'estat actual de la docència en tots els aspectes especialment en les activitats no presencials, de cara als ECTS

Adaptación al EEES de primero de TELECO

 

Subxarxes:

Acústica
Análisis de circuitos
Computadores
Electrónica Digital
Fundamentos de Programación
Fundamentos Físicos de la Ingeniería
Fundamentos Matemáticos I
Inglés Técnico

 

Departament de Física, Enginyeria de Sistema i Teoria del Senyal
Departament de Tecnologia Informàtica
Departament de Ciència de la Computació
Departament de Matemàtica Aplicada
Departament de Filologia Anglesa

M.L. Álvarez López
A. Albaladejo Blázquez
A. Amilburu Osinaga
J.D. Ballester Berman
A. Beléndez Vázquez
S. Bleda Pérez
A. Durá Domenech
J. Escolano Cerdán
A. Hernández Prados
J.M. López Sánchez
E. Martín Guillón
T. Martínez Marín
R. Martínez Motos
J.A. Nescolarde Selva
P. Ortega Gil
M.F. Ortuño Sánchez
J.M. Sáez Martínez
M.T. Signes Pont
F. Vives Maciá
La xarxa té com objectiu l'adaptació del programa i disseny de les guies docents de les assignatures de primer curs d'Enginyer Tècnic de Telecomunicacions

Adecuación de los planes de estudio de Maestro especialista en Educación Física y de CC. De la Actividad Física y Deporte a la convergencia europea: los títulos de grado

 

Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques

J.E. Blasco Mira
J.A. Pérez Turrpín
E. Andréu Cabrera
C. Blasco Lafarga
A. Campos Izquierdo
J.C. Colado Sánchez
A. Luengo Montero
C. Suárez Llorca
L'objectiu és implantar i elaborar les guies docents de les assignatures troncals de la titulació de Mestre especialista en Educació Física i de Ciències de l'Activitat Física i Esport.

Adecuación a los créditos ECTS de los Fundamentos Físicos de las titulaciones de Arquitectura

 

Departament de Física, Enginyeria de Sistema i Teoria del Senyal

J.J. Rodes Roca
T. Beléndez Vázquez
R. Dale Valdivia
A. Durá Doménech
A. Martín García
D.I. Méndez Alcaraz
J.C. MorenoMarín
C. Neipp López
J. Vera Guarinos
La xarxa pretén esclarir quins mètodes i activitats és necessari utilitzar i potenciar perquè aquesta assignatura s'adapte al nou marc educatiu, i observar la incidència d'aquests mètodes en l'aprenentatge i així poder determinar el grau d'adaptació i participació en els mateixos per part dels estudiants.

Adecuación a los ECTS de la asignatura Fundamentos Físicos de las Técnicas del segundo ciclo de la Ingeniería de Caminos

Departament de Física, Enginyeria de Sistema i Teoria del Senyall

C. Neipp López
A. Beléndez Vázquez
T. Beléndez Vázquez
J.C. Moreno Marín
J.J. Rodes Roca
Es pretén fer partícips als alumnes en l'estudi de les diferències teòric-pràctiques en l'aula i en el servei sanitari així com analitzar de forma comparativa les dificultats i càrregues de treball en les assignatures corresponents.

Adecuación del segundo curso de los estudios de informática al Espacio Europeo de educación Superior

 

Subxarxes:

Ampliaciones de Estadística
Arquitectura de Computadores
Bases de Datos I
Computabilidad
Estructuras de Computadores
Herramientas de Programación
Lenguajes y Paradigmas de programación
Lenguajes, Gramáticas y Autómatas
POO
Programación y Estructuras de datos
Relaciones Jurídicas Básicas
Sistema Económico y Empresa
Sistemas Operativos I
Técnicas de Administración y Contables

 

 

 

Departament de Ciència de la Computació
Departament de Tecnologia Informàtica
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
Departament d'Economia Financera
Departament d'Estudis Jurídics de l'Estat

M. Sáez Noeda
R. Álvarez Sánchez
P. Arques Corrales
P. Barra Hernández
C. Cachero Castro
J. Calera Rubio
M.T. Cantó López
E. Colomina Climent
A.M. Corbí Bellot
A. Ferrández Rodríguez
M. Forcada Zubizarreta
A. Fuster Guilló
D. GallardoLópez
J. García Rodríguez
A. Garrido Alenda
D. Gil Méndez
A. Grediaga Olivo
S. Luján mora
P. Martínez barco
M.L. Micó Andrés
V. Migallón Gomis
R. Molina Carmona
A. Montoyo Guijarro
F.J. Mora Gimeno
H. Mora Mora
P. Moreda Pozo
J. Oncina Carratalá
P.A. Ortiz García
J Penadés Martínez
J. Peral Cortés
C. PomaresRuiz
M.L. Rico Soliveres
R. Rubio Serna
E. Saquete Boró
J.A. Serra Pérez
A. Soriano Payá
A. Suárez Cueto
J.L. Verdú Más
I. Viché Clavel
Es planteja l'adaptació a un model d'ensenyament segons l’EEES que implicarà una reorganització conceptual dels sistemes educatius per a adaptar-se als nous models de formació centrats en els treballs dels estudiants i que comportarà un nou enfocament sobre mètodes docents

Análisis de circuitos

Departament de Física, Enginyeria de Sistema i Teoria del Senyal

T. Martínez Marín
J. Llopis Calabuig
J.M. López Sánchez
Els objectius són elaborar un material docent que explique el mètode amb exemples i exercicis resolts, disposar de programes de simulació per a resolució de circuits mitjançant la formulació d'espai d'estats, així com avaluar la millora en l'aprenentatge de l'alumne mitjançant un test que amide l'aprofitament dels programes de simulació realitzat fora de la universitat.

Antropología educativa aplicada a las prácticas clínicas de Enfermería I

 

Departament d'Infermeria
Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública

J. Siles González
I. Casabona Martínez
M. Castell Molina
M. A. Fernández Molina
E. Ferrer Hernández
J.R. Martínez Riera
M. J. Muñoz Reig
M. Núñez del Castillo
M. Rizo Baeza
C. Solano Ruiz
Els objectius són potenciar la capacitat reflexiva de l'alumne de 1º d'infermeria sobre el seu procés de pràctiques clíniques, valorar el temps i l'esforç desenvolupat pels alumnes. A més, es pretén elaborar un mapa de necessitats educatives percebudes per alumnes.

Antropología educativa aplicada a las prácticas clínicas de Enfermería II

 

 

Departament d'Infermeria

L. Cibanal Juan
A. Aragonés Lloret
E. Cartagena de la Peña
J. M. Domínguez Santamaría
P. Fernández Sánchez
E. M. Gabaldón Bravo
J. L. Jurado Moyano
M. Llillo Crespo
R. M. Pérez Cañaveras
A. Sanjuán Quiles
M. F. Vizcaya Moreno
L'objectiu principal és implementar metodologies basades en l'aprenentatge centrat en l'alumne, així com el desenvolupament de l'acció tutorial, d'acord a les directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior

Aplicación de un modelo curricular conforme al EEES en asignaturas de Control Automático en Ingenierías en Informática

Departament de Física, Engiyieria de Sistema i Teoria del Senyal

F. Candelas Herías
P. Gil Vázquez
L. Payá Pérez
J. Pomares Baeza
S. Puente Méndez
F. Torres Medina
L'objectiu de la xarxa és elaborar la guia docent de l'assignatura d'acord a les directrius de l’EEES i implementació de noves metodologies amb la integració de TICs

BdeIS: Red de investigación en docencia de bases de datos e Ingeniería del Software

 

 

Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics

A. Suárez Cueto
C. Cachero Castro
E. Gómez Ballester
P. Martínez Barco
A. Montoyo Guijarro
P. Moreda Pozo
R. Muñoz Villena
M. Palomar Sanz
E. Saquete Boró
J.C. Trujillo Mondéjar
S. Vázquez Pérez
Aquesta xarxa pretén dissenyar les guies docents per a les assignatures de Bases de dades i Enginyeria del Programari

Biotecnología

Departament de Biotecnologia
Departament d'Infermeria

J. de Juan Herrero
J. L. Girela López
M. J. Gómez Torres
R. M. Pérez Cañaveras
Y. Segovia Huertas
M.F. Vizcaya Moreno
Es pretén el disseny i desenvolupament organitzatiu i estructural del Màster de Biotecnologia i Biomedicina i les guies docents corresponents a les assignatures del primer curs acadèmic, segons les orientacions del EEES

Desarrollo de metodologías y guías docentes adecuadas el sistema europeo de transferencia de créditos para la asignatura de Experimentación en Química Analítica dentro de las áreas de conocimiento de Química e Ingeniería Química

Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia

J. L. Todolí Torró
L. Gras García
G. Grindlay Lledó
A. Jiménez Migallón
S. E. Maestre Pérez
J. Mora Pastor
E. Paredes Paredes
M. S. Prats Moya
Els objectius són elaborar les guies docents de les assignatures "Experimentació en Química Analítica" i "Experimentació en Química I", així com adaptar les dues assignatures al sistema ECTS mitjançant l'ús d'activitats no presencials emprant per a això TICs, fonamentalment tasques on-line a realitzar pels alumnes

Dirección estratégica de la empresa

 

Departament d'Organització d'Empreses

P. Zaragoza Sáez
E. Claver Cortés
M. D. López Gamero
B. Marco Lajara 
J. F. Molina Azorín
J. Pereira Moliner
E. Pertusa Ortega
D. Quer Ramón
Es pretén valorar la dificultat i quantitat de treball de l'estudiant perarribar als objectius de la matèria i realitzar alguna prova pilot centrada en el disseny i implantació de criteris i models d'avaluació acords amb el sistema ECTS

Diseño en Ingeniería

 

Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia

E. Sentana Cremades
E. Chordá Sáez
J. Esclapez Jover
S. García García
E. Gras Moreno
Y. Gutiérrez Diego
J. L. Poveda Pérez
I. Sentana Gadea
L'objectiu principal de la xarxa és l'elaboració de la guia docent per a l'assignatura d'Expressió Gràfica, que permetrà adequar el programa a l’EEES

Diseño y publicación de materiales curriculares electrónicos para la enseñanza semipresencial (Blended Learning)

 

Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques

R. Roig Vila
A. Giner Gomis
C. Lapeña Pérez
J. A. Martínez Bernicola
S. Mengual Andrés
M. Navarro Pastor
C. Oliva Alcalá
M. M. Pastor Galbis
F. Pastor Verdú
Es pretén la millora del disseny , funcionament i aplicació educativa de l'entorn virtual ARTICUA des d'on poder crear, dissenyar, reutilitzar, compartir, transferir, gestionar i publicar en internet continguts educatius interactius basats en l'articulació d'objectes d'aprenentatge

Docencia en Educación Musical

Departament d'Humanitats Contemporànies

J. M. Esteve Faubel
E. Devesa Cano
J. A. Espinosa Zaragoza
M. A. Molina Valero
L'objectiu principal és valorar la dificultat i quantitat de treball de l'estudiant per a complir els objectius del programa de Llenguatge Musical després de la transformació de l'assignatura a ECTS

Docentes en troncales de primer y cuarto curso de Publicaciones y Relaciones Públicas

Departament de Sociologia II, Psicologia, Comunicació i Didàctica

N. Papí Gálvez
C. Campillo Alhama
M.C. Carretón Ballester
J. Monserrat Gauchi
M.C. Quiles Soler
I. Ramos Soler
R. Torres Valdés
La xarxa té com objectiu elaborar les guies docents de les corresponents assignatures integrant les competències genèriques per curs i titulació

E3TOOL: Hacia el espacio Europeo de Enseñanza superior: herramientas de apoyo a la planificación docente para la implantación de las Directrices de Bolonia en la UA

Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics

M. Saiz Noeda
I. Mingot Latorre
P. J. Ponce de León Amador
R. Romero Jaén
J. L. Verdú Más
J. L. Vicedo González
La temàtica de la investigació se centra a implementar una eina d'ús comú a qualsevol pla d'estudis per a establir un conjunt de protocols i línies d'actuació que permeta adequar el pla d'aprenentatge amb els crèdits ECTS

ECTS en EA
 

Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal

J. J. Galiana Merino
A. Albaladejo Blázquez
E. Gimeno Nieves
S. Marini
F.G Ortiz Zamora
C. Pascual Villalobos
Els objectius plantejats són l'estudi de metodologies i recursos adequats per a la implantació dels crèdits ECTS en el procés ensenyament-aprenentatge d'aquesta assignatura, així com estudiar propostes innovadores relatives a la metodologia docent, l'avaluació i tutorització amb l'objectiu de millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge

Estrategia y creatividad en comunicación

Departament de Sociologia II, Psicologia, Comunicació i Didàctica

V. Tur Viñes
D. Fernández Poyatos
J. Orbea Mira
M. Poveda Salva
L'objectiu principal és especificar activitats pràctiques idònies per a implementar els crèdits pràctics de les assignatures en el marc de l’EEES

EVATECHPRO: Evaluación de tecnologías web aplicadas a la enseñanza de la Programación

 

Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics

E. Saquete Boró
M.A. Baeza Ripoll
A. Ferrández Rodríguez
I. Garrigós Fernández
F. Llopis Pascual
S. Luján Mora
S. Meliá Beigbeder
B. Navarro Colorado
J. Peral Cortés
M.A. Varó Giner
La xarxa es planteja la realització i avaluació d'una eina web per al suport a l'aprenentatge no presencial, permetent a l'alumne autoavaluar els seus coneixements, desenvolupant així un dels objectius de l’EEES

EXAM-REP

Departament de Filologia Anglesa

M. Alesón Carbonell
M.C. Guerrero Galán
T. Morell Moll
C. Tabuenca Cuevas
J. Williams Jellyman
Es pretén la integració curricular de les tecnologies de la Informació i comunicació d'acord a la proposta de l'Espai Europeu d'Educació Superior, com el Campus Virtual, desenvolupament de bases de dades i recursos adaptats a les necessitats de les assignatures

Implantación del sistema de créditos ECTS en las asignaturas de primer curso de Arquitectura

 

Subxarxes:

Ampliación de Fundamentos Matemáticos I
Análisis de Formas
Dibujo Técnico I
Dibujo Técnico II
Fundamentos Físicos I
Fundamentos Físicos II
Fundamentos Matemáticos I
Geometría Descriptiva
Historia de la Arquitectura
Introducción a la Construcción
Materiales de Construcción

 

Departament de Matemàtica Aplicada
Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia
Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal
Departament de Construccions Arquitectòniques
Departament de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial
J.L. Oliver Ramírez
M.A. Albeza Piqueras
J. Alcaide Romero
A. Allepuz Pedreño
A. Banyuls Pérez
P. Bellido Iborra
M. Cortés Molina
A. Durá Domenech
L. Ferré de Merlo
M.J. Ferrer Graciá
M.J. Fuster Guilló
E.M García Alcocer
F. García Jara
F. Lizón Arques
S. López Guerrero
J. Lozano Muñoz
R. Maestre López-Salazar
C.S. Martínez Ibars
C. Neipp López
E. Nieto Fernández
J. Oliva Meller
J.J. Rodes Roca
P. Saura Gómez
J. Sempere Pérez
J. Vera Guarinos
F.J. Verdú Monllor
L'objectiu de la xarxa és l'adaptació a un model d'ensenyament , segons l’EEES, que implicarà una reorganització conceptual dels sistemes educatius per a adaptar-se als nous models de formació centrats en els treballs dels estudiants i que comportarà un nou enfocament sobre mètodes docents

Implantación del sistema de créditos ECTS en las asignaturas de primer curso de Arquitectura Técnica

 

Subxarxes:

Ampliación de Fundamentos de Matemática Aplicada
Dibujo Arquitectónico
Fundamentos de Matemática Aplicada
Fundamentos Físicos de la Arquitectura Técnica
Geometría Descriptiva
Iniciación a la Construcción y su Historia
Materiales de Construcción

 

Departament de Matemàtica Aplicada
Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia
Departament de Física, Engeniería de Sistemes i Teoria del Senyal
Departament de Construccions Arquitectòniques
M.M. Carbonell Lado
T. Beléndez Vázquez
J. Doménech Romá
J. Ferri Cortés
F.L. García Alonso
R. Irles Parreño
A. Jiménez Delgado
F. G. Muñoz Gómez
J.F. Navarro Llinares
A. Pérez Carrió
V.R. Pérez Sánchez
R. Prado Govea
J.A. Reyes Perales
J.J. Rodes Roca
Y. Spairani Berrio
La xarxa es planteja realitzar en el curs de primer de la titulació d'Arquitectura Tècnica un estudi inicial o projecte pre-acció que permeta adaptar els crèdits actuals als europeus.

Implantación del curso piloto basado en el sistema de créditos ECTS en las asignaturas de primer curso de las titulaciones de Informática

 

 

Subredes:

Álgebra
Cálculo Infinitesimal
Estadística
Fundamentos de Programación I
Fundamentos de Programación II
Fundamentos Físicos de la Informática
Informática Básica
Lógica Computacional
Matemática Discreta

 

 

Departament de Matemàtica Aplicada
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal
Departament de Tecnologia Informàtica
Departament de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial

M. Sáiz Noeda
J.G. Alcalá Aparicio
V. Aracil Miralles
J. Arnal García
F. Aznar Gregori
J. Balsameda del Alamo
R. Bernabeu Rico
A. Botia Martínez
A.M. Bueno Vargas
J. Cabrera Sánchez
M.J. Castell del Haro
J.J. Climent Coloma
P. Conpany Rosique
J.F. Espuig Mora
P. Esteve Calvo
F. Gallego Durán
S. Gallego Rico
J.M. García Chamizo
P. García Fernández
J. Gomis Castelló
F. Llorens Largo
A. Marco Tobarra
A. Márquez Ruiz
V. Migallón Gomis
J. Montoyo Bojo
F. Mora Lizán
H. Mora Mora
F. Moreno Seco
I. Negueruela Díez
F. Ortuño Ortín
J. Penadés Martínez
E. Pérez López
C. Pérez Sancho
A. Pertusa Ibáñez
C. Pomares Puig
M. Pujol López
J. Requena Ruiz
J. Rojas Ruiz
S. Ramon Ferry
J. Rosa Herranz
R. Satorre Cuerda
M. Sempere Tortosa
M.T, Signes Pont
J.M. Torrejón Vázquez
J.F. Vicent Francés
C. Villagrá Arnedo
D. Viejo Hernándo
A. Zamora Gómez
Es pretén valorar l'impacte real que sobre el mecanisme docent i d'aprenentatge té el nou sistema de crèdits ECTS

Implantación ECTS en FIA-GAA-MFAC

 

Departament de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial

M. Pujol López
P. Arques Corrales
F. Aznar Gregori
P. Compañ Rosique
R. Molina Carmona
F. Mora Lizán
J. A. Puchol García
R. Rizo Aldeguer
M. Sempere Tortosa
C. Villagrá Arrendó
L'objectiu de la xarxa és implementar les guies docents de les corresponents assignatures seguint les directrius del EEES

Implantación ECTS en primer curso de Ingeniería Técnica de Obras Públicas

 

Subxarxes:

Álgebra Lineal
Cálculo Infinitesinal
Dibujo Técnico
Física General
Mecánica
Química

 

Departament de Matemàtica Aplicada
Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia
Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal
Departament d'Enginyeria de la Construcció

R.E. Pígem Boza
V. Baeza Carmona
A. Campo Bagatín
M.A. Climent Llorca
G. De Vera Almenar
M.C. Díaz Ivorra
L.A. Escapa García
P. Garcés Terradillos
D. García García
A. Hernández Prados
R. Lapuente Arago
A. Martín García
J.A. Nescolarde Selva
M.T. Pérez Carrión
J.F. Rubio Verdú
X. Soler Escrivá
M.S. Yebra Calleja
E.N. Viqueira Pérez
L'objectiu principal és l'engegada d'un grup pilot de primer curs d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques en el qual s'aplique el sistemes de crèdits ECTS

Implemetación del ECTS en las asignaturas de Lengua Árabe. Guías Docentes

 

Departament de Filologies Integrades
Departament de Traducció i Interpretació

F. Ramos López
J. Barreda Sureda
M.C. García Cecilia
M.L. Gómez García
J. Zanón Bayón

 

El principal objectiu és la implementació de les guies docents de les assignatures de llengua àrab de primer curs de la Facultat de Filosofia i Lletres elaborades en el curs anterior

Ingeniería del Medio Ambiente
 

Departament d'Enginyeria Química

 

P. Varó Galvañ
N. Boluda Botella
A. Carratalá Giménez
M.J Fernández Torres
V.M. León León
J.M. López Cabanes
D. Prats Rico
La xarxa es proposa dissenyar una guia docent per a l'assignatura de Medi ambient, assignatura troncal de segon cicle de la titulació d'Enginyer Químic

Inglés Comercial
 

Departament de Filologia Anglesa

L. Campillo Arnaiz
E. Blasco Barquero
J.A. Gerardo Mateu
M.C. Guerrero Galán
P. Pérez Contreras
J. Williams Jellyman
L'objectiu d'aquesta xarxa és la creació d'un marc de comunicació i debat per a exposar i analitzar les distintes pràctiques i enfocaments docents i així consensuar continguts bàsics i criteris d'avaluació per a l'assignatures d'Anglès Comercial

Innovación metodológica en asignaturas troncales de Enfermería
 

 

Departament d'Infermeria

M.T. Ruiz Royo
I. Casabona Martínez
R. Casanova Valero
A. Escolano Mur
P. Fernández Pérez
A. Ors Montenegro
M. Rizo Baeza
M. Salazar Agulló
El projecte de treball de la xarxa se centra a implementar una metodologia centrada en l'aprenentatge de l'alumne, d'acord al nou programa educatiu de l’EEES i de la seua posterior avaluació

Innovación pedagógica y aplicación de créditos ECTS para la elaboración de una guía docente de la asignatura de Lingüística

 

Departament de Filologia Espanyola

S. Pastor Cesteros
D. Abascal Vicente
M. Galindo Merino
A. Herrero Blanco
J.L. Jiménez Ruiz
G. Merma Molina
V. Salazar García
Es pretén l'elaboració d'una guia docent per a l'assignatura de Lingüística d'acord amb el nou sistema europeu d'educació superior; determinant els continguts programàtics de la matèria, precisant la metodologia docent més adequada, dotant a l'alumne de les eines necessàries per a promoure l'aprenentatge autònom i colaborativo, etc.

INVESTEDU

Departament de Filologia Anglesa
Departament de Sociologia I i Teoria de l'Educació
Departament de Dret Internacional Públic i Dret Internacional
Departament d'Humanitats Contemporànies

A. Montes Fernández
M. Carrasco Andrino
A. Gómez González-Jover
M. Jiménez Delgado
M. Moreno Seco
J.C. Sandoval

 

La xarxa pretén preparar a l'alumnat per a la nova metodologia docent dels crèdits ECTS, motivant als estudiants amb l'autoaprenentatge, involucrant-los en el procés de la seua pròpia avaluació i introduint-los en el maneig d'eines previstes en plataformes informàtiques bàsiques.

Investigació en docència de tercer cicle d'acord amb l'Espai Europeu Educació Superior


 

 

 

Departament de Filologia Catalana

 

V. Martines Peres
R. Alemany Ferrer
L. Alpera Leiva
E. Balaguer Pascual
J. Baldaquí Escandell
V. Beltrán Calvo
J. Borja Sanz
C. Cortés Orts
J. Espinós Felipe
M. García Sempere
M. I. Guardiola Savall
J. Martines Peres
J. L. Martos Sánchez
A. Mas Miralles
B. Montoya Abat
S. Montserrat Buendía
J. J. Ponsada Sanmartín
C. Segura Llopes
Es planteja elaborar una proposta de Programa Doctoral Interdisciplinar que es proposa articular els estudis de Filologia Catalana amb altres filologies, inserint-los en els àmbits hispànic, romànic i europeu.

Investigació per a la implementació metodològica de treball col·laboratiu en Traducció i Filologia segons els ECTS

Departament de Filologia Catalana
Departament de Filologia Anglesa
Departament de Filologia Espanyola

V. Martines Peres
J. R. Belda Medina
M. A. Campos Pardillos
J. Franco Aixelá
J. Martines Peres
J. A. Padilla García
P. Pérez Contreras
V. Pina Medina
V. Tortosa Garrigós
Els objectius plantejats per la xarxa són investigar sobre les possibilitats educatives que ofereix la traducció literària i l'específica, amb la finalitat de millorar les competències lingüístiques i comunicatives de l'alumnat de Filologia i Traducció i aprofundir en les aplicacions educatives en aquests camps en les TIC i concretament d'Internet.

Investigación docente en técnicas de Inteligencia Artificial

 

Departament de Ciència de la Computació

F. Escolano Ruiz
M.A. Cazorla Quevedo
O. Colomina Pardo
M.A. Lozano Ortega
P. Suau Pérez
D. Viejo Hernando
Es pretén la implementació curricular de les tècniques d'Intel·ligència Artificial en la carrera d'informàtica mitjançant l'ús de noves tecnologies i programari específic para e-learning, desenvolupament de material complementari al text i estudi del temps requerit pels alumnes per a assimilar els conceptes teòrics i realitzar els treballs pràctics

Investigación en docencia en el Área de Nutrición y Bromatología

Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia

M. S. Prats Moya
G. Grindlay Lledó
S. E. Maestre Pérez
J. Mora Pastor
E. Paredes Paredes
L'objectiu és dissenyar guies docents de les corresponents assignatures en la Diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica d'acord als ECTS.

Investigación sobre implantación ECTS en Computadores

Departament de Tecnologia Informàtica

F. Pujol López
A. Jimeno Morenilla
H. Mora Mora
M. T. Signes Pont
L'objectiu principal és elaborar una guia docent detallada segons les normes ECTS per a l'assignatura de Computadors

La calidad de vida en el trabajo y la satisfacción laboral de los profesores universitarios

Departament de Psicologia de la Salut
Departamento d'Infermeria

J. Herranz Bellido
J. Cabrero García
R.I. Ferrer Cháscales
J.P. González Gómez
A. Reig Ferrer
La xarxa pretén conèixer la resposta emocional dels professors de la UA davant facetes específiques del seu treball com la docència , la investigació, les relacions amb els estudiants o l'ús i grau de satisfacció que experimenten amb les noves tecnologies en un moment d'imminent implantació dels ECTS

Oficina Técnica

 

Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia

J. I. Ferreiro Prieto
M. C. Díaz Ivorra
M. T. Pérez Carrión
R. Pígem Boza
M. Serrano Cardona
R. Tomás Jover
La xarxa planteja l'elaboració d'una guia docent de l'assignatura d'Expressió Gràfica, d'acord al marc del EEES, i una adequació del temps i esforç dels estudiant als crèdits

Óptica y Optometría

 

 

Departament Interuniversitario d'Òptica

C. Hernández Poveda
C. Alonso González
A. Angulo Jerez
M.T. Caballero Caballero
V.J.Camps Sanchís
E. de Juan Navarro
J. Domenech Casamayor
J. Pérez Rodríguez
M.J. Pujol López
J.M. Sansano Gil

Es pretén elaborar guies docents per al primer curs de la Diplomatura d'Òptica i Optometria


Organización de empresas

 

Departament d'Organització d'Empreses

J. J. Tarí Guilló
R. Andreu Guerrero
S. de Juana Espinosa
J. A. FernándezSánchez
E. Manresa Marhuenda
L. Rienda García
V. Sabater Sempere
J. Valdés Conca
Els objectius són continuar amb el treball desenvolupat l'any anterior referit a les guies docents i valorar als alumnes i intentar treballar en projectes d'implantació curricular

Primer curso de la titulación académica Diplomatura en Enfermería -EEES

 

Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública
Departament d'Infermeria
Departament de Biotecnologia
I. Ors Cortés
P. Caballero Pérez
E. Cartagena de la Peña
R. Ferrer Diego
M.E. Galiana Sánchez
A. Gutiérrez Miguélez
R.M. Pérez Cañaveras
M. Richart Martínez
Els objectius d' aquesta xarxa són la transformació de la metodologia docent del pla d'estudis, identificar objectius repetitius, integració dels objectius per a un aprenentatge progresiu, global i cooperatiu

Primer curso de la titulación académica Diplomatura en Nutrición Humanay Dietética -EEES

 

Departament d'Humanitats Contemporànies
Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública
Departament d'Infermeria
Departament de Biotecnologia
Departament de Química Analítica
Departament de Fisiologia i Genètica

M. D. Vargas Llovera
J. Bernabeu Mestre
E. Gabaldón Bravo
M. García irles
S. Maestre Pérez
J. Mora Pastor
A. Nolasco Bonmatí
E. Soria Soria
La xarxa pretén analitzar programes actuals i de guies existents per a generar un disseny comú

Primer curso de la titulación académica Título Propio de segundo ciclo en Enfermería -EEES

 

Departament Filosofia del Dret
Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública
Departament d'Infermeria
Departament de Anàlisi Econòmica Aplicada
Departament Psicologia de la Salut

M. Alemany García
J. Bernabeu Mestre
L. Cibanal Juan
P. Fernández Sánchez
C. Martínez Mora
J. Moncho Vasallo
A. Reig Ferrer
M. Richart Martínez
J. Siles González
La xarxa pretén analitzar programes actuals i de guies existents per a generar un disseny comú

Profesores del área MIDE

Departament de Psicologia de la Salut

E. Chiner Sanz
C. Cardona Moltó
P.F. Gómez Canet
M.E. González Gómez
Els objectius de la xarxa són avaluar la guia docent de l'assignatura Educació Especial per a Orientadors i analitzar i presentar propostes de millora

Red de investigación del proceso EEES-EPS

 

 

Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
Departament d'Enginyeria de la Construcció
Departament de Construccions Arquitectòniques
Departament de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial
Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia

V. Migallón Gomis
M. Álvarez López
L. Bañón Blázquez
M.M. Carbonell Lado
M.J. Castell de Haro
J.J. Galiana Merino
L. García Andino
A. Jiménez Delgado
F. Llopis Pascual
E. Nieto Fernández
J. L. Oliver Ramírez
M. Sáiz Noeda
R. Satorre Cuerda
M. serrano Cardona
Amb aquesta xarxa es pretén analitzar metodologies actuals per a definir les debilitats i fortaleses que cada titulació de la EPS té davant repte de la convergència al EEES, entrenar als professors en el nou model educatiu i redefinir la dedicació docent i tutorial del professorat.

Red de investigación docente primero de la licenciatura de Biología

 

Departament de Física Aplicada
Departament de Ecologia
Departament de Ciències Ambientals
Departament d'Agroquímica i Bioquímica
Departament de Biotecnologia
Departament de Química-Física
Departament de Ciències de la Terra
Departament de Química Orgànica

J. Martín Martín
S. Bordera Sanjuán
M. Camacho Carrasco
M.J. Caturla terol
A. Celdrán Mallol
M.B. Cespo Villalba
J. de Juan Herrero
J. Ferrer Casanova
M.J. Gómez Torres
I. Manchón Manchón
J.M. Pérez Jordá
J. A. Pina Gosálbez
J.M. Sansano Gil
L'objectiu principal és aconseguir una guia docent que integre totes les assignatures de l'actual pla d'estudis, que comporte un sistema de distribució del temps de treball d'un alumne que siga real i adaptable al concepte del sistema europeu de transferència de crèdits

Red de investigación docente primero de la licenciatura de Matemáticas

 

Departament d'Estadística i Investigació
Departament d'Anàlisi Matemàtica
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics

V. Jornet Pla
M. Molina Vila
R. Mullor Ibáñez
J.C. Navarro Climent
J.l. Verdú Más

 

Es pretén dissenyar la guia de primer curs de la llicenciatura de matemàtiques

Red de investigación docente primero de la licenciatura de Química

 

Departament de Química Analítica
Departament de Química Orgànica
Departament de Química Inorgànica
Departament de Anàlisi Matemàtica
Departament de Física Aplicada
Departament de Química-Física

N. Grané Teruel
G. Guillena Townley
V. Hernándis Martínez
M. Martínez Escandell
M. Mediero Almendros
J. A. Miralles Torres
J. Orts Mateo
M. Pardo Casado
L. Segura Abad
J. L. Todolí Torró
R. Torregrosa Maciá
J. L. Vázquez Picó
M. Yus Astíz
L'objectiu de la xarxa és dissenyar la guia docent de primer curs de la llicenciatura en Química

Red de investigación docente primero de la licenciatura de Ingeniería Geológica

 

Departament de Ciències de la Terra
Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia
Departament de Química Inorgànica
Departament de Matemàtica Aplicada
Departament de Ciències del Mar i Biologia

J.E. Caracuel Martín
P. Alfaro García
E. Aparicio Árias
A. Bernabeu Gonzálvez
J.C. Cañaveras Jiménez
J.I. Ferreiro Prieto
A. García García
M. Lloret Climent
S. Molina Palacios
M. Muñoz Cervera
M.S. Sánchez Adsuar
L'objectiu principal és aconseguir una guia docent que integre totes les assignatures de primer curs de l'actual pla d'estudis

Red de investigación docente primero de la licenciatura de Ingeniero Químico

 

Departament d'Enginyeria Química
Departament d'Anàlisi Matemàtica
Departament de Química-Física
Departament de Física Aplicada
Departament de Química Orgànica
Departament Química Inorgànica
Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia

J. A. Conesa Ferrer
R. Benavent de la Camara
V. Climent Payá
J. Fernández Dossier
M.J. Fernández Torres
E. Herrero Rodríguez
M.J. Illán Gómez
J.J. Soto Salvador
M.D. Saquete Ferrándiz
E. Sentana Cremades
I. Sentana Gadea
C. Untiedt
J.M. Villalvilla Soria
L'objectiu és el disseny de la guia docent del primer curs de la titulació d'Enginyer Químic

Red de investigación docente de segundo curso de la licenciatura de Química

 

Departament de Química Analítica
Departament de Ciències de la Terra
Departament de Química Orgànica
Departament de Química Inorgànica
Departament de Anàlisi Matemàtica
Departament de Física Aplicada
Departament de Química-Física

N. Grané Teruel
A. Bernabeu Gonzálvez
A. Canals Hernández
D. Guijarro Espí
M.L. Martín Carratalá
J.A. Miralles Torres
M. Molina Sabio
F. Moscardó Llorens
C. Nájera Domingo
M. Pardo Casado
J.M. Pérez Martínez
F. Rodríguez Reinoso
L. Segura Abad
L'objectiu de la xarxa és dissenyar la guia docent de segon curs de la llicenciatura en Química

Red docente de Física en titulaciones de Ingeniería

 

 

Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal

A. Campo Bagatín
M. Álvarez López
S. Gallego Rico
A. Hernández Prados
A. Marco Tobarra
A. Márquez Ruiz
I. Negueruela Díez
F. Ortuño Sánchez
J. Rosa Herranz
J. M. Torrejón Vázquez
M. S. Yebra Calleja
La xarxa es planteja afrontar qüestions lligades a la metodologia, continguts, mètodes d'avaluació i adaptació de les nostres assignatures als Crèdits ECTS.

Red Maestro-Educa

 

 

 

Departament de Sociologia II, Psicologia, Comunicació i Didàctica
Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques
Departament d'Innovació i Formació Didàctica
Departament de Filologia Catalana
Departament de Sociologia I i Teoria de l'Educació

R. Gilar Corbí
J.D. Álvarez Teruel
C. Blasco Lafarga
M.L. Callejo de la Vega
M.A. Cano Ivorra
J.C. Colado Sánchez
A. Giner Gomis
M.C. González Gómez
S. Grau Company
M.D. Jiménez Alegre
A. Lledó Carreres
C. Mañas Viejo
S. Montserrat García
M. Navarro Pastor
T. Ordóñez Rubio
M.M. Pastor Galbis
F. Pastor Verdú
J.A. Pérez Turpín
R. Roig Vila
Es pretén definir i planificar el primer curs de la titulació de Mestre aplicant el sistema de crèdits ECTS

REDCATS-Red de Calidad de Trabajo Social

 

Departament de Treball Social i Serveis Socials
Departament de Psicologia de la Salut
Departament de Sociologia II, Psicologia, Comunicació i Didàctica

M. A. Mateo Pérez
F. Bañuls Soto
R. Costa Navarro
Y. Doménech López
F. Martín Irles
M. A. Martínez Román
C. Ramos Feijoo
E. Suárez Soto
E. Vallejo Muñoz
E. Villegas Castrillo
L'objectiu principal de la xarxa és la implementació de la guia docent de les assignatures de primer curs involucrades en el projecte del curs 2005-06.

REDCATS-Tercer Curso

 

 

Departament de Treball Social i Serveis Socials
Departament de Sociologia II, Psicologia, Comunicació i Didàctica
Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública

M.A. Martínez Román
A. Bueno Bueno
V. Díez Soriano
J. Domínguez Alonso
M.J. Escartín Caparrós
G. Juste Ballesta
P. Martín torres
J. Mira Grau
M. Palomar Villena
M.J. Pelluch Auladell
H. Redero Bellido
C. Vives Cases
La xarxa s'ha centrat en l'adaptació del procés d'ensenyament-aprenentatge a les directrius europees d'educació superior en tercer curs de la Diplomatura de Treball Social

REDCATS-Segundo curso. Red de estudio de la docencia de calidad en Trabajo Social

 

Departament de Treball Social i Serveis Socials
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics

V.M. Giménez Bertomeu
M.J. Asensi Carratalá
N. de Alfonseti Hartmann
A. Llillo Beneyto
J. Lorenzo García
M. Mira–Perceval Pastor
J.R. Rico Juan
Es pretén continuar amb l'aplicació de les guies docents amb dos objectius clau: la millora dels sistemes indicadors per a l'avaluació i la sistematització de tècniques d'ensenyament-aprenentatge adaptades a la nova metodologia generada pels ECTS

Salud Laboral

Departament de Salut Pública

E. Ronda Pérez
A. Buzzaqui
R. Ortiz Mocada
C. Vives Cases
L'objectiu és estudiar la funció de les tutories en el marc europeu de l'Educació Superior, analitzant l'oferta actual, valorant i comparant diferents models tutorials i estimar el millor model per a assolir els objectius del programa

Segundo curso de la titulación académica Diplomatura en Enfermería

 

Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública
Departament d'Infermeria
Departament Interuniversitari d'Òptica
Departament de Psicologia de la Salut

M.T. Ruiz Royo
R.I. Ferrer Cascales
E. Gabaldón Bravo
C. García Cabanes
M.L. López Coig
J. Tuells Hernández
M. Richart Martínez
La xarxa té com finalitat comparar objectius i detectar problemes que deriven de la metodologia ECTS

Segundo curso de la titulación Diplomatura en Nutrición Humana y Dietética

 

Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública
Departament Interuniversitari d'Òptica
Departament d'Infermeria
Departament de Química Analítica
Departament de Fisiologia i Genètica

P. Lax Zapata
J.A. Hurtado Sánchez
I. Ivorra Pastor
V. Maneu Flores
R. Ortiz Moncada
M.S. Prats Moya
J.E. Sirvent Belando
J. Verdú Soriano
La xarxa pretén comparar objectius i detectar problemes que deriven de la metodologia ECTS

Segundo curso de la titulación Título Propio de segundo ciclo en Enfermería

 

Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública
Departament d'Infermeria
Departament de Sociologia I i Teoria de l'Educació
Departament Psicologia de la Salut

J. Verdú Soriano
P. Fernández Sánchez
R. ferrer Diego
M. Juan Jerez
L. Maciá Soler
J. Mocho Vasallo
A. Nolasco Bonmatí
A. Reig Ferrer
M.L. Velasco Álvarez
La xarxa pretén comparar objectius i detectar problemes que deriven de la metodologia ECTS

Señales, Sistemas y Telecomunicación

 

Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal

M. Romá Romero
J. D. Ballester Berman
S. Bleda Pérez
D. Estela Bernabeu
E. Martín Guillón
B. Pueo Ortega
J. Selva Vera
La xarxa té com objectiu redissenyar el programa de pràctiques de l'assignatura Enginyeria de Vídeo definint la freqüència de sessions, dissenyant guions de pràctiques en entorns de simulació, posar en pràctica el sistema i avaluar els resultats acadèmics i d'opinió dels alumnes

Tecnología y comunicación aplicadas a la Educación Matemática

 

Departament d'Innovació i Formació Didàctica

S. Llinares Ciscar
M. L. Callejo de la Vega
C. Martínez García
A. Moncho Pellicer
M. C. Carmen Penalva
C. Rey Más
A. I. Roig Albiol
G. Torregrosa Gironés
J. Valls González
La xarxa pretén planificar i implementar models curriculars concordants amb el procés de convergència en l'Espai Europeu d'Educació Superior per a la Didàctica de la Matemàtica en el context de la formació de mestres

Teoría y práctica de la comunicación

Departament de Sociologia II, Psicologia, Comunicació i Didàctica

M. Martín Llaguno
A. Feliu Albadalejo
M. Iglesias García
M.N. Sáiz Tojo
Aquesta xarxa pretén l'adequació de continguts, objectius, competències, metodologia i avaluació al marc de l’EEES de les assignatures Introducció a la Comunicació Social i Comunicació i Informació Escrita

Tercer curso de la titulación Diplomatura en Enfermería

 

Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública
Departament d'Infermeria
Departament de Psicologia de la Salut

M.L. Velasco Álvarez
A. Aragonés Lloret
L. Cibanal Juan
M.C. Davó Blanes
J. Domínguez Santamaría
A. Laguna Pérez
E. Lamas Esteve
J.R. Martínez Riera
A. Ors Montenegro
La xarxa té com finalitat comparar objectius i detectar problemes que deriven de la metodologia ECTS

Tercer curso de la titulaciónDiplomatura en Nutrición Humana y Dietética

 

Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública
Departament d'Anàlisi Econòmica Aplicada
Departament de Filosofia del Dret
Departament d'Infermeria
Departament de Química Analítica

J. Sarasa Pérez
M. Alemany garcía
J. Grau Valls
J.A. Hurtado Sánchez
A. Jiménez Migallón
L. Maciá Soler
S. Maestre Pérez
M.S. Prats Moya
J. Verdú Soriano
La xarxa té com finalitat comparar objectius i detectar problemes que deriven de la metodologia ECTS

Red de tutorías activas de la Diplomatura de Óptica y Optometría

 

 

Departament Interuniversitari d'Òptica

 

B. Domenech Amigot
P. Boj
M. T. Caballero Caballero
M.P. Cacho Martínez
V. Camps Sanchís
P. Coloma Torregrosa
J. L. Company Vidal
M.D. De Fez Sáiz
C. Illueca Contri
A. Jornet Carrillo
F. M. Martínez Verdú
D. Más Candela
J.J. Miret Marí
J. Pérez Rodriguez
C. Vázquez Ferri
La xarxa es planteja com objectiu fomentar l'assistència de l'alumne a les classes teòriques i a les tutories mitjançant un sistema de tutories actives.

Uso de objetos de aprendizaje en la docencia dentro del marco EEES. Aplicación de Estándares

 

Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
Departament de Tecnologia Informàtica
J.R. Rico Juan
R.C. Carrasco Jiménez
A. Grediaga Olivo
B. Ledesma Latorre
M. Marco Such
P. Pernías Peco
Els objectius són estudiar i avaluar l'estat actual de les metodologies docents, eines i plataformes que intervenen en l'aprenentatge electrònic i dissenyar recursos per a tota la seua part de les assignatures que intervenen en aquesta xarxa usant metodologies d'autoaprenentatge i autoavaluació, tant individual com col·laborant conjuntament.

Web Log. Trabajo de docencia on-line

Departament d'Expressió Gràfica i Cartografia

J. Alvado Bañón
E. Nieto Fernández
J. Torres Nadal
Es planteja desenvolupar pràctiques projectuals en les quals compartir criteris d'autoavaluació i treballs amb alumnes d'altres universitats europees

 

· MPLEMENTACIÓ DE L’ACCIÓ 4: "ORGANITZACIÓ DE JORNADES DIVULGATIVES EN L’ENTORN DE L’EEES PER A LES XARXES DE L’ACCIÓ ANTERIOR"

Cartell de les Jornades de Xarxes d'investigació en docència universitària

 

Com en anys anteriors, el Projecte Xarxes es va complementar amb les IV Jornades de Xarxes d’Investigació en Docència Univesitària, celebrades els dies 5 i 6 de juny 2006.

Aquestes Jornades s’han consolidat com fòrum de trobada i reflexió sobre les perspectives del nou escenari europeu d’educació superior, sent reflex del compromís de suport decidit al procés de transformació de la cultura docent universitària del Vicerectorat de Qualitat i Harmonització Europea i de l’Institut de Ciències de l’Educació.

Han participat reprersentants de 30 universitats, amb 646 inscrits i un total de 58 comunicacions, cuatre ponències i tres panells d’experts.

- Programa

Ponències:

· José Ginés Mora Ruiz
La Estrategia de Lisboa en la Educación SuperiorEuropea.

· Miguel A. Zabalza Beraza
Innovación en la Enseñanza Universitaria

· José Esteban Capilla Romá
Director General d'Universitat i Formació Superior Generalitat Valenciana

· Luciano Galán Casado i Heliodoro Cobaleda.
Promotors de Bolonia

Panels d'experts:

Experiències Institucionals en la implantació de l’Espai Europeu d’Educación Superior.

Panell I: Universitats Valencianes

Mª Jose Frau Llinares
Vicerectora de Qualitat i Harmonització Europea.
Universitat d’Alacant
Rebeca Cloquell Tomás.
Universitat Jaume I
José Vicente Segura Heras
Universitat Miguel Hernández
Fernando Fargueta Cerdá
Universitat Politècnica de València
Bernardino Salinas Fernández
Universitat de València


Panell II

Carlos Marcelo García
Universitat de Sevilla
Manuel José Fernández Iglesias
Junta de Galicia
Teresa Tilló Barrufet
Universitat de Barcelona
Eduardo Blanco Ollero
Universitat de Càdis


Panell III:

Antonio Medina Rivilla
Universitat Nacional d'Educació a Distància
Vicenç Benedito Antolí
Universitat de Barcelona
Begoña Gros Salvat
Universitat de Barcelona
Ana María Munar Charcártegui
Universitat de les Illes Balears
M. Dolores García Fernández
Universitat de Còrdova

 

La presentació de comunicacions es van organitzar al voltant de tres temes:

- Tema 1: Investigació en disseny curricular de l’EEES. Guies docents

Títol Autor/s
La implantación de una guía docente y el estudio empírico derivado de la misma en la asignatura Psicología Aplicada a la Educación Física en el ámbito educativo
M. C. González Gómez; R. Gilar Corbí; A.M. Pérez Sánchez
Aplicación y evaluación de guías docentes ECTS en el segundo curso de la Diplomatura en Trabajo Social
V. M. Jiménez Bertomeu; N. De Alfonseti Hartmann; M. J. Asensi Carratalá; M. A. Lillo Beneyto; J. Lorenzo García; M. T. Mira-Perceval Pastor; J. R. Rico Juan; M. J. Escartín Caparrós
Implementación del ECTS en las asignaturas de Lengua Árabe. Guías docentes
F. Ramos López; J. Barreda Sureda; M. C. García Cecilia; M. L. Gómez García; J. Zanón Bayón
Algunas innovaciones en el diseño de guías docentes adaptadas a los criterios de convergencia educativa europea en la Diplomatura en Trabajo Social
María Asunción Martínez Román; Victor Manuel Giménez Bertomeu; Hortensia Redero Bellido; Carmen Vives Cases; Graziella Juste Ballesta; Pilar Martín Torres; Vicente Díez Soriano; María Jesús Pelluch Auladell
Análisis comparado del proceso de elaboración de una guía docente en un entorno de aprendizaje virtual y en un entorno presencial
L. Salomón Sancho; A. M. Delgado García; R. Oliver Cuello
Algunos aspectos que deberán ser abordados en el proceso de adaptación al EEES: iniciativas del ICE de la Universidad de Oviedo
M. Á. Díaz Fondón; R. Rodríguez González; N. Hernández Nanclares
Guía docente: el instrumento de planificación del EEES. Una revisión crítica de la problemática de su diseño e implantación
V. Sabater Sempere; R. Andreu Guerrero; S. de Juana Espinosa; J. A. Fernández Sánchez; E. Manresa Marhuenda; L. Rienda García; J. J. Tarí Guilló; J. Valdés Conca>
Elaboración de la guía docente de la asignatura gráficos avanzados y animación
F. Aznar Gregori; R. Molina Carmona; M. P. Arques Corrales; P. Compañ Rosique; F. J. Mora Lizán; J. A. Puchol García; M. M. Pujol López; R. Rizo Aldeguer; R. Satorre Cuerda;C.J.Villagrá Arnedo
Experiencia piloto de implantación del Crédito Europeo. Guía docente para la asignatura "El medio natural y su Didáctica"
R. Quijano López; A. Quesada Armenteros; M. Pérez Ferra;M. T. Ocaña Moral
Enseñar estrategia de la comunicación publicitaria en el contexto Europeo de Educación Superior
V. Tur Viñes; J. Orbea Mira; M.D.Fernández Poyatos
Metodologías en publicidad y relaciones públicas en el marco del EEES: Análisis para la innovación docente desde la troncalidad de cuarto curso
N. Papí Gálvez; C. Campillo Alhama; M. C. Carretón Ballester; M. C. Quiles Soler; J. Miguel M. García; I. Ramos Soler; R. M. Torres Valdés>


- Tema 2: Investigació sobre suport a l’aprenentatge i metodologies

Títol Autor/s
Valoración del tiempo y esfuerzo empleado por alumnos de Enfermería (título superior) en sus actividades de aprendizaje. Un estudio preliminar en el proceso de convergencia de créditos europeos (ECTS).
J. Siles González; M. C. Solano Ruiz; M.Castell Molina; M. A .Fernández Molina; M. M.Núñez del Castillo; M. M. Rizo Baeza; M. E. Ferrer Hernández; M. I. Casabona Martínez; M.José Muñoz Reig; M. Salazar Agulló
Reflexiones en torno a la evaluación del profesorado: ¿vigilar y castigar?.
J. De Juan Herrero; R. M.Pérez Cañaveras.
Intervención y participación comunitaria: semana de salud (sds).Experiencia de Enseñanza - Aprendizaje enel taller de alimentación saludable.
Á. Sanjuán Quiles; M.T.Roma Ferri
Libro electrónico de matemáticas: análisis del proyecto para el aprendizaje autónomo de las Matemáticas .
B.Porras Pomares; E. Álvarez; L. Bravo; J. A. Cordón.; A. Gutiérrez; A. Núñez; J. M. Olazábal; S. Polanco; B. Sánchez; C.Valero
Análisis descriptivo de la valoración del tiempo y esfuerzo de los alumnos en Dirección Estratégica de la Empresa.
P. del Carmen Zaragoza Sáez; E. Claver Cortés; M. D. López Gamero; B. Marco Lajara; J. F. Molina Azorín; J. Pereira Moliner; E. M. Pertusa Ortega; D. Quer Ramón
El portafolios electrónico: una alternativa para evaluar en la universidad.
N. Hernández Nanclares; J. Luis Pérez Rivero.
Investigación en metodologías docentes ECTS para la asignatura Matemática Discreta en las Titulaciones de Informática.
J. Arnal García; R. Bernabeu Rico; J. J. Gomis Castelló; V. Migallón Gomis; J. Penadés Martínez; S. J. Ramon; V. Requena Arévalo; J. R. Reverte Bernabeu.
Estudio del tiempo dedicado por los estudiantes a las asignaturas de Física en Titulaciones de Ingeniería.
A. Campo Bagatin; M. L. Álvarez López; S. Gallego Rico; A. Márquez Ruiz; A. Hernández Prados; A. Marco Tobarra; I. Negueruela Díez; M. Francisco Ortuño Sánchez;J. L. Rosa Herranz; J. M. Torrejón Vázquez.
Hacia una concepción moderna de técnicas de inteligencia artificial en la Universidad de Alicante.
Francisco Javier Escolano Ruiz; Miguel A. Cazorla Quevedo;Miguel Ángel Lozano Ortega; Pablo Suau Pérez; Diego Viejo Hernando; Otto Colomina Pardo.
Experiencias de medición de tiempo y esfuerzo ECTS para la automatización de procesos con herramientas informáticas.
M. Saiz Noeda; J. L. Vicedo González; J. L. Verdú Más; R. Romero Jaén; P. J. Ponce de León Amador.
L’aprenentatge autònom: un complement per a l’avaluació objectiva dels fonaments físics en les titulacions d’arquitectura.
J. J. Rodes Roca;J. C. Moreno Marín;C. Neipp López; T. Beléndez Vázquez; D. I. Méndez Alcaraz; A. Durá Doménech; J. Vera Guarinos;A. Beléndez Vázquez.
Métodos de evaluación continua en la enseñanza de la Física en titulaciones de Ingeniería: 2003/2004, 2004/2005 y 2005/2006.
S. Gallego Rico; A. Campo Bagatin; M.L. Álvarez López; A.Márquez Ruiz; A. Hernández Prados; A. Marco Tobarra; I. Negueruela Díez; M. Francisco Ortuño Sánchez; J. L. Rosa Herranz; J. M. Torrejón Vázquez.
Evaluación de una experiencia de docencia compartida entre la universidad y los I.E.S. a partir del método de casos: implicaciones académicas y docentes.
J. M. Coronel Llamas; S. González Losada; Á. Hernando Gómez; C. Montilla Coronado; M. Muñoz Rigores; A. Montilla Coronado; M.D. Senao de las Heras; M. Montero Cuajares

 

Valoración del trabajo autónomo desde la perspectiva de los alumnos de magisterio de Educación Física.
J. E. Blasco Mira; J. A. Pérez Turpín; E. Andreu Cabrera; C. Suárez Llorca; A. Campos Izquierdo; C. Blasco Lafarga; M. D. González Rivera; J. A. Cortell Tormo.
La coherencia entre la metodología y la evaluación.
M. Puig Gutiérrez; S. Domene Martos; J. A. Morales Lozano
El servicio de tutoría y orientación de Florida universitaria: un servicio de apoyo a la formación integral del estudiante.
M.Herrero Montagud; R. Martínez García.
Auto-evaluación del tiempo y esfuerzo en el aprendizaje de la intervención curricular en Matemáticas.
C. Rey Más; A. I. Roig Albiol; M. del C. Penalva Martínez; G. Torregrosa Jirones; S. Llinares Císcar; J.Valls González; M. L. Callejo de la Vega; C. Martínez García; A. Moncho Pellicer
La diversificación de las actividades formativas y de evaluación para el desarrollo de competencias en la formación inicial del maestro especialista en Educación Física.
J. Zaragoza Casterad; J. A. Julián Clemente; M. Chivite Izco; R. Romero Martín; E. Generelo Lanaspa.
La ficha de prácticas como elemento de apoyo en la mejora del aprendizaje en la formación inicial de los profesionales de la actividad física.
J. Zaragoza Casterad; J.A. Julián Clemente; M. Chivite Izco; R. Romero Martín; E. Generelo Lanaspa.
Algunos pasos hacia el aprendizaje autónomo: logros y dificultades de la puesta en práctica de materiales didácticos en una asignatura troncal con 136 matriculados.
M. Martínez Lirola
Las tecnologías de la información y de la comunicación como apoyo para el aprendizaje en el diseño del nuevo título de grado en Historia: propuestas ante el reto de la convergencia europea.
M. Ramírez Sánchez .
¿Cómo distribuyen los profesores universitarios el tiempo que dedican a sus tareas académicas?
J. Herranz Bellido; A. Reig Ferrer; J. Cabrero García; R. Isabel Ferrer Cascales; J. Pablo González Gómez.
El portfolio discente en la docencia de la Creatividad Publicitaria.
V. Tur Viñes; J. Orbea Mira; M. D. Fernández Poyatos.
Articulación de objetos de aprendizaje electrónicospara la docencia universitaria.
R. Roig Vila; A. V. Giner Gomis; J. A. Martínez Bernicola; M. Navarro Pastor; C. Oliva Alcalá; M. M. Pastor Galbis;S. Mengual Andrés.
El péndulo en la didáctica universitaria: ¿es posible un equilibrio?.
L. Margalef García; C. CanabalGarcía; N. Pareja Roblin.
Revisión y valoración de una propuesta metodológica con material multimedia para favorecer la construcción del conocimiento del estudiante universitario.
M. D. Díaz Noguera; J. Barroso Osuna; S. Domene Martos; J. Antonio Morales Lozano.


- Tema 3: Investigació en experimentació i implementació EEES

Títol Autor/s
Adaptación de un centro al EEES
B. Porras Pomares
Implementación de tutorías activas en la Diplomatura de Óptica y Optometría como orientación y seguimiento del alumnado
C. Illueca Contri; P. Boj Giménez; M. T. Caballero Caballero; P. Cacho Martínez; V. Camps Sanchis; P Coloma Torregrosa; J. L. Compañy Vidal; B. Doménech Amigot; M. D. de Fez Saiz; A. Jornet Carrillo; D. Mas Candela; F. M. Martínez Verdú; J. J. Miret Marí; J. Pérez Rodríguez; C. Vázquez Ferri.
Biotecnología y biomedicina: presentación de un master oficial de postgrado
J. De Juan Herrero; R. María Pérez Cañaveras; M. J. Gómez Torres; Y. Segovia Huertas; J. L. Girela López; M.F. Vizcaya Moreno.
Desarrollo de experiencias conjuntas en la implantación de planes piloto de adaptación al EEES
L. Bravo Sánchez;M. Á. Cavia Soto; P. Sánchez Barrios; M. Fresnedo San Román San Emeterio.
Valoración del tiempo y el esfuerzo en la asignatura Lenguaje Musical
J. M. Esteve Faubel; M. Á. Molina Valero.
El contexto de la titulación de Enfermería y el perfil de los estudiantes en el diseño de un Plan de Acción Tutorial
B. Montes Berges; A. Morales;E. Ruiz Padial; P. Palomino; C. Álvárez; P. García Ramiro; Is. López Medina; F. Esteban Ruiz.
Consideraciones sobre la enseñanza del CAP presencial y semipresencial
T. Sola Martínez; M. P. Cáceres Reche; I. Rodríguez Gualda.
Síntesis de la comunicación grupo de docencia en Trabajo Social, Servicios Sociales, Ciencia Política y Política Social.
M. C. Sánchez Pérez; F. Casas Mínguez.
El proceso de convergencia europea en Florida universitaria: un modelo de implementación.
R.Martínez García; M. Herrero Montagud.
Recursos innovadores para el apoyo al aprendizaje. Utilización del entorno inmediato al alumno como recurso didáctico mediante el análisis de los medios de comunicación
R. Quijano López; M.Romero Ariza; A. Quesada Armenteros; M. T. Ocaña Moral
Desarrollo de competencias para la dirección de la producción a través de grupos de trabajo tutorizados.
C. García Palao; M. J. Oltra Mestre; M. Boronat Navarro; M. L. Flor Peris.

 

- Edicions promogudes per l’ICE i el Vicerectorat de Qualitat i Harmonització Europea 2005-2006:

Cartell d' "Investigacions col·legiades"

El model docent en la Universitat: Investigacions  Col·legiades

M. J. Frau i N. Sauleda (Eds.)

CD-ROM que conté les memòries d’investigació dels professors participants en el IV Programa de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària 2004-2005.

 


Cartell de "Xarxes de docència en l'Espai Europeu d'Educació Superior. Volum II"

Investigar en disseny curricular. Xarxes de docència en l'Espai Europeu d'Educació Superior. Volum II

M. J. Frau i N. Sauleda (Eds.)

Segon volum amb articles d’investigació del Programa de Xarxes 2003-2004


Cartell de "La construcció col·legiada del model docent universitari del segle XXI"

La construcció col·legiada del model docent universitari del segle XXI. Xarxes d'Investigació docent en l'Espai Europeu d'Educació Superior. Vol.I

M.A. Martínez i V. Carrasco (Eds.)

Conté els articles d'investigació del Programa de Xarxes 2004-2005


Cartell d' "Elaboració, anàlisi i interpretació d'enquestes, qüestionaris i escales d'opinió"

Elaboració, anàlisi i interpretació d'enquestes, qüestionaris i escales d'opinió.

A. Alaminos Chica i J. L. Castejón Costa.

Sèrie: Docència Universitària EEES


Cartell de "La reconfiguració curricular en l'escenari universitari. Xarxes d'Investigació docent en l'Espai Europeu d'Educació Superior"

La reconfiguració curricular en l'escenari universitari. Xarxes d'Investigació docent en l'Espai Europeu d'Educació Superior. Vol.II

Segon volum recopilatori dels articles d'investigació del Programa de Xarxes 2004-2005

 


Cartell de les "IV Jornades de Xarxes d'Investigació en Docència Universitària"

IV Jornades de Xarxes d'Investigació en Docència Universitària.

CD-ROM que conté les ponències i comunicacions presentades.

 

· IMPLEMENTACIÓ DE L’ACCIÓ 5: "IMPLEMENTACIÓ DELS PROJECTES EXPERIMENTALS PER A L’ADAPTACIÓ ALS NOUS CRITERIS EEES"

- Resultats

El resultat d’aquesta acció es concreta en la implementació que en tots els casos afecta el primer curs de les titulacions que es van esmentar projectes experimentals per a l’adaptació als nous criteris de l’EEES. Així, en l’Escola Universitària de Treball Social, la implementació es porta a terme en els tres cursos de la diplomatura; en l’Escola Politècnica Superior, en les titulacions d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, d’Enginyer Tècnic de Sistemes i en la titulació d’Enginyeria en Informàtica. En l’Escola Universitària d’Infermeria la implementació del primer curs en la Diplomatura d’Infermeria, en la Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica i en el Màster Europeu en Ciències de la Infermeria; en la Facultat de Ciències, en la llicenciatura de Ciències Químiques, la implementació del primer curs de la llicenciatura en Ciències Químiques.

Addicionalment, s’ha implementat el projecte experimental en l’Escola Universitària de Treball Social, en els tres cursos. Aquest centre ha treballat els últims tres anys, en la seua metodologia docent, en tota la dinàmica de convergència europea. Durant el curs 2005-2006, el tercer curs de Treball Social s’ha incorporat a l’experiència simultàniament amb primer i segon. Els resultats finals d’aquesta implementació han millorat els resultats, segons els indicadors de l’avaluació. S’han elaborat els criteris d’avaluació dels productes dels alumnes, s’han objectivat els sistemes de mesura dels indicadors d’avaluació mitjançant usos d’escales i s’ha definit la manera d’utilitzar els criteris d’avaluació. D’altra banda, s’han sistematitzat les tècniques d’ensenyament-aprenentatge adaptades a la nova metodologia i, amb aquesta finalitat s’han seleccionat dues tècniques d’ensenyament-aprenentatge que cada professor ha aplicat en la seua assignatura. S’ha elaborat una fitxa detallada de la tècnica aplicada, s’han posat en pràctica les tècniques seleccionades i s’han avaluat l’experiència i la utilitat d’aquestes. Durant el primer quadrimestre, a més de posar en pràctica les guies docents dissenyades en el projecte de xarxa del curs 2003-2004, executades i avaluades en el curs 2004-2005, s’han desenvolupat els següents treballs addicionals: un article sobre l’experiència de la xarxa durant el curs 2004-2005, tres comunicacions sobre les guies docents i sobre l’experiència d’aplicació d’aquestes (presentades respectivament en el VI Congrés d’Escoles de Treball Social, Universitat de Saragossa, i en les IV Jornades d’Investigació en Docència Universitària, Universitat d’Alacant). S’ha elaborat un dossier de les tècniques d’ensenyament-aprenentatge que s’utilitzen en l’aplicació de les guies docents i s’ha dissenyat un sistema d’avaluació i ponderació dels aprenentatges de l’alumnat.

En l’Escola Politècnica Superior s’ha portat a terme la implementació del Projecte Experimental en el primer curs de les titulacions d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, Enginyeria Tècnica de Sistemes i Enginyeria Informàtica. El primer curs de la titulació ha treballat sobre el projecte d’implantació dels ECTS. El segon curs ha dissenyat les guies docents concordes amb aquest sistema de crèdits per a implantar-los en cursos posteriors. S’han dut a terme les tasques següents, amb la finalitat d’ajudar al procés d’implantació dels crèdits ECTS i a les fases de retroalimentació futures:

· Virtualitat del projecte d’implantació, segons l’escenari docent adaptat als ECTS.

· Valoració de l’esforç de l’alumnat, tant des del seu punt de vista com des del del professorat.

· Anàlisi sobre els resultats obtinguts per l’alumnat en el curs anterior.

· Anàlisi de les metodologies que s’han utilitzat en les assignatures.

· Disseny de les accions complementàries per al projecte d’implantació ECTS.

· El professorat involucrat en aquest procés d’investigació ha analitzat les debilitats i fortaleses de cada titulació en el primer i segon curs davant del repte de la convergència a l’EEES.

L’Escola Universitària d’Infermeria està treballant des de fa uns quants anys amb una metodologia molt propera a la a la que desenvolupen els ECTS. Durant el curs 2005-2006 ha iniciat una implementació sistemàtica en totes les assignatures de primer curs de les tres titulacions: diplomatura d’Infermeria, diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica i Màster Europeu en Ciències de la Infermeria (títol propi).

En la Facultat de Ciències, en la llicenciatura de Ciències Químiques es van elaborar, amb resultats globalment satisfactoris, les guies didàctiques de les assignatures de primer curs durant l’any acadèmic 2004-2005. Durant aquest curs 2005-2006 s’ha implementat el pla en el primer curs de la titulació.

 

· IMPLEMENTACIÓ DE L’ACCIÓ 6: "AVALUACIÓ DELS PLANS DEFINITS EN L’ACCIÓ ANTERIOR"

- Resultats

El resultat d’aquesta acció es concreta en l’avaluació dels plans definits en l’acció anterior. La Unitat d’Avaluació de Qualitat Docent ha fet un estudi avaluatiu de les diferents iniciatives dels centres i àrees de coneixement. L’avaluació s’ha basat en dades objectives de rendiment i en enquestes a l’alumnat i professorat que participava en l’experiència. L’objectiu era mesurar el grau de satisfacció i compliment d’aquestes de l’alumnat. S’ha establit la filosofia i el model més adequat de control i millora de la qualitat, que permeten establir els nivells i el calendari d’actuació, la normativa reguladora dels processos avaluadors, la difusió dels resultats que permeten comparar i preservar la legalitat pel que fa a la Llei de protecció de dades i, finalment, igualment important, les repercussions de l’avaluació que haurà d’assolir l’equilibri de conceptes com incentiu, responsabilitat, rendició de comptes, etc. Com a conseqüència d’això s’ha sensibilitzat la comunitat universitària de la importància d’establir mecanismes d’autocontrol i avaluació de l’activitat docent, que no es considera com un procés fiscalitzador, sinó com una plataforma d’aprenentatge continuat i de millora constant que ens farà més competitius en el marc de la convergència europea.

En aquest marc general d’actuació vinculat amb els processos d’avaluació i acreditació de la qualitat, s’han desenvolupat diverses accions per a avaluar la implementació dels projectes experimentals esmentats. En concret, s’han dut a terme les accions d’avaluació següents durant el curs acadèmic 2005-2006: primer curs de la titulació acadèmica d’Enginyeria Informàtica (dues avaluacions en el primer i segon quadrimestre); primer curs de la titulació de la diplomatura d’Infermeria (una avaluació al final del curs); el primer curs de la titulació acadèmica de la diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica (dues avaluacions durant el curs acadèmic).

 

· IMPLEMENTACIÓ DE L’ACCIÓ 7: "ORGANITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA PER A POSSIBILITAR LA IMPARTICIÓ EN ANGLÈS"

- Resultats

El resultat d’aquesta acció es concreta en la implantació d’assignatures d’una mateixa titulació en llengua anglesa. Durant el curs 2005-2006 l’Escola Politècnica Superior ha oferit la possibilitat de rebre docència en anglès en algunes de les assignatures de les seues titulacions. El projecte pilot va començar amb cinc assignatures: una de la titulació d’Arquitectura (Projecte I) i quatre de les titulacions d’Informàtica, (Enginyeria del Programari I, Robots Autònoms, Visió Artificial i Gràfics Avançats i Animació). Es van impartir un total de 20 crèdits en llengua anglesa a 138 alumnes.

En l’assignatura Projecte I es van impartir 9 crèdits en anglès a un total de deu estudiants. L’ensenyament s’ha desenvolupat amb els recursos següents: correccions dels projectes dels alumnes, disseny d’una pàgina web personal amb audiència internacional, conferències, bibliografia i visió crítica de pel·lícules en llengua anglesa.

Per a la docència en anglès de l’assignatura Enginyeria del Programari I s’ha seleccionat la part de teoria del tema «Mecanismes d’Extensió en UML». S’han impartit 0,5 crèdits en anglès a un total de 77 alumnes. La docència s’ha complementat amb una proposta d’exercicis de resolució voluntària i la seua correcció presencial en quatre hores de tutories habilitades especialment a aquest efecte. El material de suport (en anglès) confeccionat ha consistit en les transparències de la classe, i també en la compilació d’un manual en anglès de l’eina USE, utilitzada en les pràctiques de OCL de l’assignatura. Per a l’avaluació s’ha inclòs una pregunta addicional sobre els continguts d’aquest tema.

En l’assignatura Robots Autònoms s’han impartit 3,5 crèdits en anglès a un grup de 24 estudiants (han assistit 9 persones de manera regular). Com que era un torn de pràctiques, tot el material necessari s’ha traduït a la llengua anglesa.

En l’assignatura Visió Artificial es van impartir tres crèdits en anglès a 11 estudiants. En cada sessió s’aportava fotocòpia de les transparències i d’una lectura (article científic) de referència. Durant l’exposició es feia un breu canvi (un switch) en castellà, si el concepte teòric a explicar (lleis i transformacions matemàtiques) era molt complicat —això va ocórrer en poques ocasions—. Es van dissenyar materials necessaris per a l’assignatura; per exemple, es va elaborar un glossari sobre la Visió Artificial en llengua anglesa, a més de traduir totes les transparències que s’explicaven en de cada sessió.

En l’assignatura Gràfics Avançats i Animació es van impartir quatre crèdits en anglès a un grup de setze estudiants. S’ha elaborat material en llengua anglesa tant per a la teoria com per a la pràctica. S’han traduït les transparències de suport dels temes i per a l’explicació de les pràctiques i, a més, s’ha elaborat un quadern de pràctiques (manual d’usuari de l’aplicació, explicació de la implementació, etc.).

 

· IMPLEMENTACIÓ DE L’ACCIÓ 8: "ACCIÓ TUTORIAL EN EL MARC DE L’EEES"

- Resultats

L’objectiu principal amb què es va plantejar l’acció va ser oferir a l’alumnat la possibilitat de tenir un tutor com a figura de referència que els done suport en la incorporació al món universitari i els oriente en el començament del seu procés formatiu.

Un total de 156 professors han treballat en la tutoria, acompanyant uns 2.000 alumnes, distribuïts en petits grups de primer curs de titulació, de nou facultats i centres.

- Valoració dels resultats obtinguts i de l’impacte que han tingut en la comunitat universitària:

S’ha de destacar l’acceptació i acollida inicials de l’acció entre professors i alumnes i l’alt grau de satisfacció en concloure’s. Com evidencien les valoracions fetes pels tutors i els alumnes participants, s’han aconseguit de bon tros els objectius proposats:

· Des del punt de vista acadèmic, s’ha ajudat els alumnes a reflexionar sobre la seua trajectòria acadèmica, les seues expectatives, el grau de satisfacció amb els resultats obtinguts; s’ha orientant sobre tècniques d’estudi, trajectòries curriculars, mobilitat, eixides professionals...

· Des del punt de vista del desenvolupament personal, professors i alumnes valoren especialment l’oportunitat que ha implicat l’acció per a l’acostament mutu i el tracte personalitzat, a més de la seua contribució a habilitar un espai d’expressió i comunicació que ha afavorit l’intercanvi d’experiències fins i tot entre els alumnes.

· Des de la perspectiva del coneixement i adaptació a la vida universitària i el coneixement dels recursos acadèmics i socials, els alumnes han valorat la informació rebuda respecte als serveis que ofereix la universitat, com també el suport rebut en el seu procés d’adaptació al context curricular i social universitari.

 

 

 

Contracte-programa subscrit entre la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència i la Universitat d’Alacant per a dur a terme accions conjuntes de dinamització de la convergència europea i la innovació educativa

1. Glossari EEES

Elaboració d'un Glossari de termes relatius a l’EEES. S'està finalitzant el procés de redacció del seu contingut i el del disseny del format que s'inserirà en la web de la UA per a la seua difusió el pròxim novembre.

2. Disseny, impressió i distribució de cartells informatius sobre l’EEES

Per a informar i difondre entre la comunitat universitària missatges significatius sobre les característiques de l’EEES i publicitar les accions i esdeveniments que es realitzaran en les cinc universitats en el marc de la campanya de sensibilització acordada, s'han dissenyat, editat i distribuït entre les cinc universitats el següent material gràfic:

- Cartells de sensibilització general
Grandaria: 45 x 32cm

Cartell de l' "Espai Europeu d'Educació Superior"
Cartell amb el mapa d'Europa indicant l' "Espai Europeu d'Educació Superior"

 

- Cartell per a la “Jornada de Gestió del Posgrau en l'EEES. Hacia la internacionalització dels estudis de Posgrau”.

Cartell de la “Jornada de Gestió del Posgrau en l'Espai Europeu d'Educació Superior"

Grandaria: 42 x 30 cm

Motiu/s :Mapa d’Europa.

Anunci de les ponències de Benjamín Suárez Arroyo ( ANECA) i deAmelia Caballero i Mª Jesús Llorente ( Universidad Autónoma de Madrid). Bilingüe.

Nombre de exemplars distribuïts a cada universitat: 100 a la Universitat d’Alacant

 

 

- Díptic plastificat : Claus de l’EEES
Grandaria: 16 x 23 cm

Motiu/s: Finestra del rectorat de la Universitat d'Alacant. Conceptes clau en el desenvolupament de l'Espai Europeu d'Educació Superior. Valencià

Nombre d'exemplars distribuïts en cada universitat: 1.000 exemplars. Total, 5.000. Addicionalment s'han distribuït 1.400 entre el PAS de la Universitat d'Alacant.


- Cartell anunciador de les IV Jornades de Xarxes d'Investigació en Docència Universitària
Grandaria: 45 x 32cm

Motiu/s: Fons de xarxes en blau. Difusió de les Jornades que es van realitzar el 5 i 6 de Juny, dirigides al PDI i PAS, sobre docència universitària i la seua adaptació a l’ EEES. Bilingües.

Nombre d'exemplars distribuïts en cada universitat: 260 a la Universitat d'Alacant i 10 exemplars en cadascuna de les altres universitats valencianes.


- Díptico anunciador de las IV Jornadas de Redes de Investigación en Docencia Universitaria
Tamaño: 21 x 11cm

Motiu/s: Fons de xarxes en blau. Difusió de les Jornades que es van realitzar el 5 i 6 de Juny a la Universitat d'Alacant, dirigides al PDI i PAS, sobre docència universitària i la seua adaptació a l’EEES. Bilingües.

Nombre d'exemplars distribuïts en cada universitat: 2.200 a la Universitat d'Alacant


- Programa de les IV Jornades de Xarxes d'Investigació en Docència Universitària. (700 exemplars)

Cartell de les "IV Jornades de Xarxes d'investigació en docència universitària"

 

- Cartells i Díptics Conferències per a PDI, PAS i alumnes comú per a les 5universitats. (1.000 exemplars cartells i 5.000 díptics)


- Cartells i Díptics Informatius de les accions específiques de cada una de les Universitats Valencianes. (1.000 exemplars cartells i 5.000 díptics)


- Díptic Glossari EEES (5.000 exemplars)

 

3. Organització de conferències i sessiones informatives sobre l’EEES dirigides als diferents col·lectius universitaris (PDI, PAS i alumnat) de les universitats valencianes.

- A la Universitat d’Alacant, s’han portat a terme les següents accions:

· 23 febrer de 2006
“Jornada de Gestión del Posgrado en el EEES. Hacia la internacionalización de los estudios de Posgrado”.

Intervenció de Benjamín Suárez, Amelia Caballero i Mª Jesus Llorente.
Dirigida a PAS i PDI
Nre. hores: 5; Nre. Alumnes: 250

· 6 d'abril de 2006
Seminari “Evaluar y autoevaluarse en la educación universitaria. Las muchas caras de la evaluación”.

Intervenció de Miguel Zabalza Beraza
Dirigida a PDI
Nre. hores: 8; Nre. alumnes: 25

Ponències en el marc de les IV Jornades de Xarxes (5 i 6 de juny 2006). Dirigides a PDI i PAS (Veure memòria de les Jornades)

· Del 26 al 28 de juny de 2006.
Roberto di Napoli (Imperial College de Londres):

- Conferència sobre la vinculació de l’educació superior en el context anglosaxó i la concreció de l’ EEES.
Dirigida a PAS, PDI i alumnes

- Seminari “La formación del profesorado universitario en Gran Bretaña. El caso del Imperial Collage de Londres”
Nre. hores: 6
Nre. alumnes 20

- En la Universitat de Valencia s'han desenvolupament les següents accions:

· 9 de juny de 2006

Conferència “Los estudios universitarios oficiales de postgrado: gestión y organización”, amb Benjamín Suárez i Ignacio Nebot.
Dirigidas al PAS y PDI

· 2, 9 i 18 maig de 2006

Cicle de conferències “La guía docente en el EEES: diseño, competencias, evaluación y experiencias docentes”, amb Gloria Sánchez Márquez i Judith Rodríguez Ardila. Dirigides al PDI.

· 8 i 11 de maig de 2006

Conferències: “Formación y salidas profesionales en el Espacio Europeo de Educación Superior”, amb Eva Muñoz i Pilar Saquero. Dirigides al PDI i als estudiants

Disseny, impressió i difusió dels cartells anunciadors de les conferències referides.

- En la Universitat de Miguel Hernández

· Juny de 2006

Dijous 8
Guy Haug. Assessor de la Comision Europea
Direcció Gral d'Educació i Cultura.
“El reto de la renovación docente en las universidades europeas”.

Dijous 15
Joan Guardia (Universitat de Barcelona. Assessor ANECA)
“Espacio Europeo de Educación Superior, algunos aspectos a los que deberíamos prestar atención”.

Dijous 29
Gaspar Roselló Nicolau (Director de Programes. ANECA)
“Las Universidades ante el Espacio Europeo de Educación Superior”

 

 

 

Ordre ECI/924/2005, de 21 de març, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoquen ajudes per finançar propostes orientades a dissenyar l’adequació de les institucions universitàries dins del marc del procés de Bolonya i impulsar accions per a promoure la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i per a l’adaptació progressiva del nostre sistema d’educació superior a l’europeu.

En el marc de la convocatòria d’ajudes del MEC per a finançar propostes orientades a dissenyar l’adequació de les institucions universitàries a l’EEES, el Vicerectorat ha elaborat l’estudi «Disseny de plans i estratègies per al desenvolupament de l’EEES en les titulacions de la Universitat d’Alacant», fruit de la col·laboració amb l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Càtedra UNESCO de gestió i política universitària.

L’objectiu d’aquest estudi ha sigut aportar idees basades en diferents tipus d’anàlisis perquè la UA emprenga adequadament el disseny del seu catàleg de titulacions i la seua estratègia d’adaptació a l’EEES. Amb aquesta finalitat, l’estudi sintetitza les diverses informacions disponibles i proposa una reflexió estructurada sobre aspectes com el paper de les universitats en el desenvolupament de la societat del coneixement, l’entorn socioeconòmic de la UA, la situació particular de la UA en aspectes com la demanda i oferta dels seus títols, els perfils dels titulats que sol·licita el mercat de treball, la seua inserció laboral i els requeriments de formació contínua i de postgrau.

Per a elaborar l’estudi han participat representants dels diferents estaments de la comunitat universitària durant cinc jornades de treball durant els mesos de maig i juny. Els treballs es van desenvolupar al voltant de cinc eixos estratègics, cadascun dels quals va ser introduït per una conferència impartida per un expert:

- El model educatiu del perfil del titulat de la Universitat d’Alacant, Pello Salaburu (Universitat del País Basc)

- Estudis de grau, postgrau i formació contínua, Mercè Gisbert (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona)

- La motivació, la formació i l’avaluació del professorat i les seues metodologies educatives, Miguel Valcárcel (Universitat de Còrdova)

- Ajustament entre l’oferta i la demanda d’estudis a la Universitat d’Alacant, José Luis Pino (Universitat de Sevilla)

- Adaptació de les estructures i funcionament de la Universitat d’Alacanta la cultura de l’ EEES, Carlos Conde, (Universitat Politècnica de Madrid)

L’estudi pot consultar-se en l’adreça següent:
http://www.ua.es/es/presentacion/vicerrectorado/vr.qualitat/estudioeees/index.html