Logotipo de la Universidad de Alicante con enlace a la página de inicio del servicio Cabecera de la página con enlace a la página de inicio del servicio
mover menú hacia arriba mover menú hacia abajo
 

Contenido de la página

GESTIÓ, SEGURETAT I QUALITAT MEDIAMBIENTAL

 

· Gestió i Qualitat Ambiental
· Comitè de Seguretat i Salut i Servei de Prevenció
· Pla d'Accesibilitat
· Pla Integral de Seguretat i Servei de Seguretat

 

 

 

Gestió i Qualitat Ambiental

· Pla Integral de Gestió i Qualitat Ambiental (PIGCA)
· Sensibilització i participació dels Col·lectius universitaris

 

 

 

1. Pla Integral de Gestió i Qualitat Ambiental (PIGCA)

Elaboració del Pla Integral de Gestió i Qualitat Ambiental (PIGCA). El juliol de 2006 va acabar el procés d’elaboració del Pla Integral de Gestió i Qualitat Ambiental (PIGCA-UA), fruit de la coordinació i el consens entre aquest Secretariat i els quatre sindicats representats en el Comitè de Seguretat. El document / marc definitiu del Pla inclou els aspectes següents:

- Sistema Integral de Gestió de Residus.

- Sistemes de Certificació en Gestió i Qualitat Ambiental de la Universitat d’Alacant (SC-ISO-EMAS-UA).

- Programa de Millora de l’Eficiència i Consum Energètic i Optimització de Recursos Hídrics en espais urbans i edificis del campus.

- Programa de Millores Ambientals en Accessibilitat, Mobilitat, Edificis, Jardins i Transport a l’interior del Campus.

- Programa de Compra Verda per a adquirir béns i serveis amb criteris ambientals.

- Programa de vigilància de la qualitat de l’aire.

1.1. Ha sigut l’àrea més desenvolupada durant el curs 2005-2006. En aquest any acadèmic es va millorar el sistema actual de gestió de residus perillosos, tant químics com biosanitaris, i s’han posat en marxa altres iniciatives, com la recollida selectiva de piles alcalines i salines, piles botó, cartutxos de tinta i tòners de les impressores i fotocopiadores. Hi havia nous laboratoris que havien gestionat els residus perillosos, però que al llarg d’aquest curs s’han integrat en el sistema i han iniciat una gestió correcta dels seus residus, demostrant un gran interès per treballar de la manera més respectuosa amb el medi ambient. S’han gestionat un total de 25 categories d’aquest tipus de residus (vegeu el quadre 1).

Quadre 1. Grups de classificació actual de residus:

GRUP DENOMINACIÓ PERILLOSITAT
1
REACTIUS DE LABORATORI OBSOLETS
Tòxic
2
DISSOLVENTS NO HALOGENATS
Inflamables
Tòxic
3
DISSOLVENTS HALOGENATS
Inflamables
Tòxic
4
ÀCIDS I SALS INORGÀNIQUES I SOL. AMB METALLS
Corrosiu
Nociu
5
ÀCIDS I SALS ORGÀNIQUES I PERÒXIDS
Corrosiu
Nociu
6
ÀLCALIS I SALS INORGÀNIQUES
Corrosiu
Nociu
7
OLIS I GREIXOS I HIDROCARBURS
Tòxic
8
ORGANOHALOGENATS I ORGANOFOSFORATS
Tòxic
9
FENOLS I COMPOSTOS FENÒLICS
Tòxic
10
SALS I COMPOSTOS DE Cr (VI), Ba, As, Hg, Sb, Cd
Tòxic
11
SUBSTÀNCIES CIANURADES
Tòxic
12
MATERIAL DE LABORATORI CONTAMINAT
Perillós per al medi ambient
13
VIDRE CONTAMINAT (NO PYREX)
Perillós per al medi ambient
14
RESIDUS DE DETERMINACIÓ DE DQO
Nociu
15
BROMUR D’ETIDI
Nociu
16
BIOSANITARIS I BIOLÒGICS
Tòxic
17
LÍQUIDS DE REVELAT FOTOGRÀFIC
Tòxic
18
PILES ALCALINES I SALINES
Tòxic
19
VIDRE DE LABORATORI CONTAMINAT (TIPUS PYREX)
Perillós per al medi ambient
20
PILES BOTÓ
Tòxic
21
BATERIES USADES
Corrosiu
22
ENVASOS METÀL·LICS CONTAMINATS
Perillós per al medi ambient
23
ENVASOS DE PLÀSTIC CONTAMINAT
Perillós per al medi ambient
24
AEROSOLS (I ENVASOS QUE N’HAGEN CONTINGUT)
Inflamables
Tòxic
25
AIGÜES DE PROCÉS (HCL, pH<1, ENVÀS DE 1000 L)
Corrosiu
Tòxic

 

D’altra banda, durant el primer trimestre de 2006 es van col·locar a les consergeries de diferents edificis del campus (vegeu Quadre 2) els nous contenidors per a la recollida selectiva de piles alcalines i salines i piles botó (vegeu foto 1).

Quadre 2. Relació d’ecopunts amb contenidors de recollida selectiva de piles:

Edifici Descripció
1
Zona esportiva
41
Facultat de Ciències VI (CTQ)
6
Servei de Prevenció
7
Facultat de Ciències II
14
Escola Politècnica Superior III
15
Escola Politècnica Superior II
16
Escola Politècnica Superior I
19
Facultat de Filosofia i Lletres II
24
Facultat de Ciències de l'Educació I
11
Facultat de Dret
25
Aulari General I
25
Oficina Verda-Consell d'Alumnes
26
Escola Universitària d'Infermeria
28
Rectorat i Serveis Generals
30
Aulari General II
31
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
33
Biblioteca General
34
Ciències Socials
36
Edifici Germà Bernàcer
37
Instituts Universitaris
38
E.U. Òptica i Optometria
39
Escola Superior Politècnica IV
42
Aulari III: Universitat Permanent

 

Contenidor de recollida de piles

Foto 1. Contenidors de recollida selectiva de piles.

 

La producció de residus gestionats durant el 2006 procedents de les diferents unitats (departaments, instituts d’investigació, etc.) de la Universitat es presenta en el gràfic següent:

Gràfic dels residus generats per cada unitat productora en 2006

 

- Elaboració de nou protocol de medi ambient per a gestionar, reutilitzar i donar residus informàtics, dins del Sistema Integral de Gestió de Residus (coordinat amb el Vicerectorat de Tecnologia i Gerència).

- Planificació i elaboració d’un sistema de recollida selectiva de residus en centres: experiència pilot a Ciències (execució prevista per a la tardor-hivern de 2006).

- Planificació d’un programa de minimització del consum d’aigua en centres: experiència pilot a l’Escola Politècnica Superior (execució prevista per a tardor-hivern de 2006).

1.2. Àrea de Millora de l’Eficiència i Consum Energètic:

En relació amb el desenvolupament d’iniciatives encarregades de fomentar l’ús d’energies renovables,durant el curs 2005-2006 ha finalitzat el projecte d’aprofitament d’energia solar per a proveir les plantes pilot. Aquesta planta solar de la Universitat d’Alacant, ubicada al costat dels magatzems annexos a les plantes pilot del CTQ, consta d’un total de 1.062 plaques de 38,4 W cadascuna. Aquestes plaques són capaces de generar 60,5 MWh/any d’energia. L’energia produïda per les plaques s’emmagatzema en un acumulador de 8.000 A/h, situat en un edifici annex, compost per 48 bateries de 2V de plom àcid comunicades entre si.

La potència mitjana i la potència mínima garantida que és capaç d’aportar la planta solar (si suposem jornades laborals de 8 h), és de 21 KW i 9,5 KW, respectivament, fins a una potència de pic de 40,78 KW.

L’energia que genera la planta solar pot donar servei a les instal·lacions comunes de les diferents plantes pilot del CTQ (equip d’osmosi, torre de refrigeració, descalcificador i enllumenat), i també als equips d’investigació de la planta pilot de Química Física.

Com a mesura de seguretat mediambiental s’ha condicionat el sòl i els primers 10 cm de paret de la sala de l’acumulador. Amb vista a qualsevol abocament accidental de l’àcid de les bateries, aquesta mesura pretén assegurar que l’àcid quede retingut a l’interior de la sala i puga ser gestionat com a residu perillós. Amb aquesta actuació s’evita que s’aboque a l’exterior o a la xarxa de sanejament.

La planta solar és capaç de generar 60,5 MWh/any. Aquesta mateixa energia, generada per una central tèrmica, hauria implicat unes emissions a l’atmosfera de, aproximadament:

- 57 T/any de CO2
- 1,22 T/any de SO2
- 189 Kg/any de NOx

Si l’energia generada per la planta solar haguera sigut generada per la central de cicle combinat, s’haurien emès a l’atmosfera:

- 20,64 T/any de CO2
- 5,9 Kg/any de NOx

Per tot això, amb aquesta planta solar, la Universitat d’Alacant contribueix de forma patent a reduir l’emissió de contaminants a l’atmosfera, a més de reduir el consum energètic a les plantes pilot. Per aquest motiu queda clarament justificat que s’hauria de potenciar la instal·lació de nous mòduls fotovoltaics en diversos edificis i construccions del campus actual. Però sobretot és important considerar les instal·lacions solars esmentades en els futurs edificis de centres i del parc científic tecnològic durant la planificació i execució de l’ampliació del campus de la UA, com una de les alternatives més importants per a cogenerar i satisfer les seues necessitats energètiques.

La figura següent (Foto 2) mostra els panells solars planta:

Plaques solars de magatzems CTQ

Foto 2. Plaques solars de magatzems CTQ. Planta pilot de Química-Física

 

 

 

2. Sensibilització i Participació dels col·lectius universitaris

S’han posat en funcionament les següents àrees de desenvolupament:

2.1. Elaboració, coordinació i organització amb l’Oficina Verda del Consell d’Alumnes d’actuacions en matèria ambiental:

- Informació i coordinació del Pla de Residus i Subproductes: piles, cartutxos d’impressora, tòners, CD-ROM, etc.

- Finançament, supervisió i coordinació del programa Anàlisi, Valoració i Seguiment de la Diversitat d’Aus de la Universitat d’Alacant (coordinat amb el Vicerectorat d’Extensió Universitària).

2.2. Coordinació amb els serveis tècnics d’investigació en elaboració de propostes de seguiment i millora d’actuacions ambientals:

- Abocaments de la planta dessaladora de la UA.

- Certificació ambiental en plantes pilot.

- Gestió de residus perillosos químics i biosanitaris.

2.3. Planificació i desenvolupament de diverses accions de sensibilització i participació dels col·lectius universitaris en les àrees relacionades amb el medi ambient: recollida selectiva de piles (gener de 2006), minimització de consum de paper, canvi climàtic (tardor de 2006)

2.4. Coordinació interuniversitària i relacions amb entitats socials:

- Representació institucional de la UA, des d’abril del 2005, en el Grup de Treball per a la Qualitat Ambiental i el Desenvolupament Sostenible de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE). Participació en les reunions de la Universitat de Girona (octubre de 2005), la Universitat de Cadis (febrer de 2006), la Universitat d’Alcalà (juny de 2006) i la Universitat de Màlaga (octubre de 2006).

 

 

 

Comitè de Seguretat i Salut i Servei de Prevenció

1. Coordinació del Comitè de Seguretat i Salut i la seua comissió permanent.

2. Implantació final i seguiment del Pla UA Sense Fum

Aquest projecte institucional de la UA que es crea a partir d’entrar en vigor, a principi de 2006, la nova legislació estatal relativa a la restricció de consum de tabac en llocs de treball. L’objectiu general del Pla és informar i sensibilitzar tota la nostra comunitat universitària en la futura conversió de tots els nostres edificis en espais sense fum. Amb l’objectiu que el novembre de 2005 tots els centres de la UA siguen Espai Sense Fum, el procediment d’actuació inclou els apartats següents:

- Una campanya de comunicació, que s’ha desenvolupant des de juny del 2005: comunicat del rector del Dia Mundial Sense Tabac (31/05/2005); comunicat del vicerector d’Infraestructures i Ampliació del Campus (08/07/2005); comunicats d’adhesió al Pla de les seccions sindicals (UGT, CCOO, CGT, STE) de la UA, del Defensor Universitari, del Comitè de Seguretat i Salut, del Servei de Prevenció, i del Consell d’Alumnes (juliol-setembre del 2005).

- Enquestes per a mesurar l’impacte del programa i valorar-ne l’acollida des de juny del 2005. Els resultats principals que deriven de l’enquesta inicial —segons les dades que reflecteixen les més de 1.100 enquestes enviades a membres del col·lectiu de treballadors (PAS i PDI) de la UA— són els següents:

· Les enquestes rebudes constitueixen una mostra alta i molt representativa, el 37% dels treballadors de la nostra Universitat.

· Una gran majoria (82%) de treballadors (PDI i PAS) percep molèsties per respirar el fum del tabac i un 92% estan molt preocupats per les possibles conseqüències per a la salut, tant pel tabaquisme actiu com pel passiu.

· S’aprecia una valoració molt positiva amb vista a iniciar el Pla UA Sense Fum: hi ha un percentatge alt (95%) a favor d’iniciar el Pla; igualment, hi ha un percentatge elevat (74%) favorable a la restricció absoluta que estima raonable restringir el consum de tabac als centres de treball.

Els resultats complets de l’enquesta estan disponibles en intranet, en la secció que s’ha habilitat per al Pla UA Sense Fum:
http://www.ua.es/va/servicios/servicio.prevencion/resultados_encuesta_planua_val.pdf

- Xarrades informatives en tots els centres que va articular el Servei de Prevenció a l’octubre del 2005.

- En conjunt, es va aconseguir que el 2 de novembre del 2005 tots els centres de UA es convertiren en Espai Sense Fum, la qual cosa va comportar, a més d’aconseguir el compliment d’una norma que per a principi de 2006 era extensiva a totes les empreses, una clara millora en l’ambient de treball que va beneficiar tothom. És, al seu torn, un compromís de responsabilitat social, d’acord amb la naturalesa de la Universitat d’Alacant.

- Posada a disposició a tots els interessats a deixar de fumar de les unitats de tractament i suport al fumador. Prestació del servei d’una d’aquestes unitats dins del Servei de Prevenció de la UA des d’abril del 2006.

3. Sistema de millora, coordinació i seguiment del procediment de sol·licitud i resolució d’informes del Servei de Prevenció en matèria d’avaluació de riscos laborals.

Des d’octubre del 2005 fins a setembre del 2006 s’han gestionat un total de 95 informes de prevenció. La distribució per centres, edificis i altres àrees del campus es resumeix en el gràfic següent, que mostra la representació percentual:

Gráfico porcentual por Centros - Edificios del Campus

 

 

 

Pla d'Accesibilitat

1. Elaboració i supervisió de les fases d’execució del Pla d’Accessibilitat de la UA.

S’ha fet una selecció i un seguiment d’actuacions d’accessibilitat en la Facultat de Filosofia i Lletres, Escola Politècnica Superior (EPS), EU d’Infermeria, EU d’Òptica i en àrees urbanes del campus.En els punts següents s’enumeren les actuacions ja iniciades procedents d’informes de prevenció i les que han seleccionat els degans o directors de centre, a partir del document que inicialment van presentar en matèria d’accessibilitat. Es presenten per ordre de prioritat d’execució en el 2005. Les actuacions esmentades es van aprovar en la Comissió d’Infraestructures de setembre del 2005; després es va concretar l’informe tècnic i la seua valoració econòmica a fi d’incloure’l en l’assignació pressupostària (300.000 euros) de 2005, per a accessibilitat, i poder iniciar les obres abans que acabara l’any.

1.1.Facultat de Filosofia i Lletres: edificis 19 i 20.
Les obres d’accessibilitat en la Facultat de Filosofia i Lletres es concreten en les actuacions següents:

- Suavitzar la pendent de la rampa d’accés a l’Edifici 19.

- Construcció d’un lavabo adaptat a discapacitats al magatzem de la planta baixa de l’Edifici 19, annex als lavabos generals de la planta.

- Canviar el vàter per un de sense peu al lavabo adaptat per a discapacitats de la primera planta de l’edifici 20, amb l’objectiu de permetre l’accés amb cadira de rodes. Substituir la barra de suport per una de més llarga o movible.

- Construcció d’un lavabo adaptat a la planta tercera de l’edifici 20, ubicat en un magatzem annex als lavabos generals de la planta.

- Instal·lació d’una cèl·lula fotoelèctrica a l’ascensor de l’Edifici 20.

1. 2.  Escola Politècnica Superior. Edificis 14, 15, 16 i 39, i zona de cafeteria i aparcaments:

- Rampes d’accés a Politècnica II i III.

- Lavabo adaptat a la planta baixa de l’edifici 14. Construcció del lavabo modificant l’entrada al lavabo de dones, que permet alliberar espai.

- Col·locació de bandes antilliscants en la rampa d’accés a l’edifici 16, per a evitar lliscaments d’una cadira de rodes.

- Rebaixar el rastell a l’inici de la rampa d’accés lateral a l’edifici 16 (l’entrada que mira a l’altre edifici de la Politècnica).

- Ampliar la superfície de rampes a l’accés a cafeteria des dels edificis de Politècnica II i III i rebaixar rastell de vorera.

- Instal·lació de cèl·lules fotoelèctriques en ascensors d’edificis 14 i 15: un ascensor per edifici.

1.3. E.U. Infermeria:

- Instal·lació d’una passarel·la en la primera planta.

1.4. E.U. Òptica:

- Rampa d’accés.

1.5. Espais urbans del campus:

- Protectors en fonts

- escocells dels arbres

- paviment de zona comercial

1.6.  Adquisició d’un nou vehicle tipus furgoneta adaptat per a la recollir a domicili els discapacitats i traslladar-los al campus.

 

 

 

Pla Integral de Seguretat i Servei de Seguretat

1. Coordinació de les comissions de Seguiment i Millora de la Qualitat de l’actual Servei de Seguretat:
Comissió General de Seguiment i Millora del Servei de Seguretat i Comissió Tècnica de Seguiment del Servei de Seguretat.

Amb la coordinació s’ha pretès aconseguir els següents objectius generals:

- Contribuir a desenvolupar la política rectoral de millora de la qualitat en matèria de seguretat del nostre vampus.

- Elaborar propostes de desenvolupament del Pla de Seguiment i Millora del Servei de Seguretat.

- Fer partícips els representants de la comunitat universitària i d’unitats singulars en matèria de seguretat del nostre campus, com a usuaris principals del Servei de Seguretat.

Les principals accions de millora de la seguretat al campus han sigut les següents:

- Decàleg de pràctiques domèstiques de seguretat i recomanacions de seguretat al campus, amb la campanya «Amb la teua ajuda cuidem millor el que és teu» (en coordinació amb la Comissió General de Seguretat i el Consell d’Alumnes).

- Millora de l’accés del trànsit rodat a zones de vianants del campus.

2. Coordinació i seguiment de l’Oficina de Seguretat de la UA:

Aquesta oficina d’informació a la comunitat universitària i d’objectes trobats fou creada el setembre de 2005 mitjançant un acord entre el Secretariat de Gestió, Seguretat i Qualitat Mediambiental i l’empresa de seguretat. L’oficina està situada a la planta baixa de l’aulari I (enfront de l’EU d’Infermeria), i els serveis que ofereix són els següents:

- Oficina d’Objectes Trobats: recollida, dipòsit i devolució.

- Assessorament (robatoris, furts, agressions, amenaces, etc.).

- Tramitació telemàtica de denúncies a la policia (Policia 2000).

- Servei d’informació i orientació per al trànsit rodat de vianants.

- Ajuda a la localització d’edificis al campus (lliurament del plànol i directori).

- Registre de reclamacions derivades del personal de Seguretat en l’exercici de les seues funcions.

- Suggeriments de la comunitat universitària per a millorar la qualitat del servei de seguretat.

3. Coordinació de seguiment de les fases d’implantació del Sistema Integral de Seguretat (SIS)