Logotipo de la Universidad de Alicantefoto de capçalera
mover menú hacia arribamover menú hacia abajo
 

Contenido de la página

DEFENSOR UNIVERSITARI

 

· Presentació de l'informe
· Resum
· Recomanacions i suggeriments
· Relacions amb altres defensors
· Actuacions realitzades
· Informe econòmic
· Conclusions
· Annex I. Consultes sense gestió externa a l'oficina
· Annex II. Estadística
· Annex III. Premsa
· Annex IV. Conclusions de les meses de treball de la IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris

 

 

No basta saber, també s’ha d’aplicar.
No és suficient voler, també s’ha de fer.
Johann Wolfgang Goethe

 

En compliment de l’article 26 de les Normes Reguladores de les Competències i Funcions del Defensor Universitari http://www.ua.es/va/servicios/defensor/defensor.htm i del punt 5 de l’article 202 de l’Estatut de la Universitat d’Alacant, es redacta aquest informe, corresponent a les actuacions dutes a terme pel Defensor entre l’1 d’agost de 2006 i el 31 de juliol de 2007.

Article 26 del Reglament de Règim Intern del Defensor Universitari
Informe al Claustre Universitari.
1. El Defensor Universitari donarà compte, anualment, de la gestió desenvolupada mitjantçant un informe o una memòria. En l’informe inclourà, entre altres coses, la situació general de la protecció dels drets i de les llibertats de la comunitat universitària, el nombre i la naturalesa de les queixes presentades, i també les que van derivar en una actuació concreta i el resultat d’aquestes i, finalment, les recomanacions, els suggeriments i les modificacions normatives acceptades.
2. Així mateix, l’informe anual contindrà un annex en què es donarà compte de la liquidació del pressupost del Defensor Universitari per al període que corresponga.
3. Un resum de l’informe serà exposat pel Defensor Universitari davant del Claustre.
4. Quan la gravetat o la urgència dels fets així ho aconsellen, el Defensor Universitari podrà presentar-hi informes extraordinaris.
5. En els informes no constaran dades ni referències personals que permeten la identificació pública de les persones interessades en el procediment investigador.
6. Tant l’informe anual com els extraordinaris tindran la publicitat oportuna.
7. El Defensor Universitari, a més de la compareixença anual, podrà sol·licitar, quan ho estime pertinent, qualsevol altra al Claustre. Així mateix, podrà ser convocat per aquest òrgan col·legiat perquè informe de l’estat de les seues actuacions.
8. Les resolucions del Defensor Universitari no acceptades pels òrgans universitaris podrà fer-les seues el Claustre, circumstància en què ell mateix els donarà el tràmit corresponent o, si és el cas, n’adoptarà l’acord vinculant que siga pertinent.

Article 202, punt 5 de l’Estatut de la Universitat d’Alacant.- “El defensor universitari haurà de presentar anualment al Claustre Universitari una memòria de les seues activitats en la qual, a més, s’arrepleguen recomanacions i suggeriments per a la millora dels serveis universitaris”.

 

 

 

Presentació de l'informe

Amb la redacció d’aquest Informe, que correspon al desè, es tanca una llarga etapa d’un poc més de 10 anys com a defensor universitari.

Vull agrair al llavors rector Andrés Pedreño, al vicerector d’Alumnat Mario Pardo, als successius rectors i equips de govern, als companys membres del PAS i del PDI, als alumnes amb els quals he tingut la possibilitat de treballar, l’oportunitat de servir a la meua Universitat i d’aprendre d’ells en molts aspectes acadèmics i humans.

El càrrec de defensor universitari duu associada la gestió de casos que poden resultar ingrats, però també de moltes satisfaccions. A les persones que consideren que la meua actuació no ha sigut la correcta els demane perdó.

També en referència al càrrec de defensor he d’indicar que s’ha de compatibilitzar l’energia, i l’agressivitat, si cal, per a contribuir a la qualitat de la nostra Universitat i a la defensa dels nostres drets, amb la tolerància, la flexibilitat, el diàleg, l’acceptació que podem equivocar-nos, el fet de demanar perdó o disculpes, si cal, i tot això dins de la lògica de les normes.

La institució del Defensor Universitari requereix la col·laboració entusiasta de tots els membres de la comunitat universitària. Gràcies a tots.

Rafael Font Montesinos
PDI Universitat d’Alacant

 

 

 

Resum

Aquest informe és l’onzè que s’elabora en relació amb l’activitat del defensor universitari, i comprèn les actuacions dutes a terme en l’oficina, des de l’1 d’agost de 2006 fins al 31 de juliol de 2007.

El contingut de l’informe s’ha estructurat en cinc apartats: Presentació, Relacions amb altres defensors, Actuacions dutes a terme, Informe econòmic, Conclusions i dos annexos, un amb estadístiques i gràfics relacionats amb les consultes i reclamacions, i un altre amb les notícies aparegudes en la premsa relatives al defensor universitari.

S’ha continuat amb les accions habituals per a donar a conèixer l’oficina del defensor als membres de la comunitat universitària:

- Inclusió d’un tríptic informatiu sobre l’oficina del defensor en el sobre de matrícula dels alumnes que es matriculen per primera vegada, manteniment dels taulers informatius del Defensor que es troben a l’Aulari II (2), la Biblioteca General (1) i l’Aulari I (1).

- Manteniment de la pàgina web del Defensor.

- Atenció a les peticions dels mitjans de comunicació sobre informació referent a l’activitat de l’oficina. Com a conseqüència d’això han aparegut els articles següents en la premsa:

· «Los “defensores” de las facultades se renuevan». El Mundo . 08/10/2006

· «Los defensores universitarios detectan un aumento de acoso en estudiantes i mobbing en profesores». Las Provincias 26/10/2006

· «Trobada de defensors universitaris a Alacant». La Verdad . 26/10/2006

· «Las discrepancias sobre los exámenes copan las quejas de los universitarios». Información 26/10/2006

Entre l’1 d’agost de 2006 i el 31 de juliol de 2007 s’han presentat un total de 6 reclamacions-mediacions i 344 consultes. D’aquestes últimes 64 han requerit algun tipus de gestió.

Considerant les consultes que s’han gestionat ja (58) i les reclamacions presentades i gestionades (6), el percentatge de solucions satisfactòries és del 56,25% (34 consultes + 2 reclamacions), el de no satisfactòries és del 12,5% (8 consultes + 0 reclamacions) i el de tancades del 31,25% (16 consultes + 4 reclamacions). Considerant únicament les consultes i reclamacions que no han sigut tancades (44), el percentatge de resolucions satisfactòries ha sigut del 81,8% i el de no satisfactòries del 18,2%.

 

 

 

Recomanacions i suggeriments

D’acord amb els casos presentats a l’oficina del Defensor Universitari, presente les recomanacions i suggeriments següents en aspectes normatius:

1. La Universitat ha d’establir l’avaluació curricular per als alumnes que per diversos motius no poden finalitzar els estudis a causa de les dificultats per a superar una assignatura, i aplicar un mecanisme compensatori de les assignatures aprovades amb la que li falta per aprovar. Això ha de ser compatible amb una adequada preparació de l’alumne, tant des del punt de vista d’informació com de formació, independentment del fet de quedar-li una assignatura per a finalitzar els estudis. En aquests moments hi ha 40 universitats que disposen d’aquesta normativa, 2 que la tenen solament aplicada a determinats estudis i 17 que no la tenen. En les 13 universitats restants no s’ha pogut obtenir informació. En el nostre entorn, la Universitat de Múrcia, la Universitat Politècnica de València i la Jaume I disposen d’un reglament d’avaluació curricular.

2. S’està a l’espera que s’aprove l’Estatut de l’Estudiant Universitari pel Ministeri d’Educació i Ciència, tal com està previst en la disposició addicional catorzena de la Llei Orgànica 4/2007, de modificació de la LOU. Davant la manca d’aquesta, i a fi de preservar els drets dels alumnes, cal esmentar els aspectes l’anàlisi dels quals considere prioritari:

2.1. S’han d’estudiar els procediments de revisió i exàmens, especialment el tema de dates, perquè els alumnes puguen tenir garantit el dret a revisió. En aquest sentit la Facultat d’Econòmiques té un procediment de revisió que considere modèlic, ja que no deixa indefens l’alumne davant la possible publicació de les notes. El professor ha de notificar amb suficient antelació la data de publicació de les qualificacions. L’Escola de Relacions Laborals no disposa de procediment de revisió, i el seu desenvolupament contribuiria a reconèixer el dret dels alumnes a la revisió d’examen.

2.2. Els programes de les assignatures, i també el barem, el tipus d’incompatibilitats i exàmens i els continguts de valoració, han de ser subministrats als alumnes al principi del curs. Aquests barems no poden modificar-se, tret de casos justificats i amb el consens dels alumnes i aprovats pel Consell de Departament. Els alumnes podran presentar reserva a la modificació dels criteris a través dels delegats o del Consell d’Alumnes.

2.3. S’ha d’establir una normativa per als casos de coincidència d’exàmens similar a la desenvolupada per la Facultat d’Econòmiques i l’Escola Politècnica Superior, en què s’indica que l’alumne té dret a ambdós exàmens i l’assignatura que ha de canviar de data per a l’alumne.

2.4. S’ha de preveure també una normativa per als casos d’incompareixença de l’alumne a un examen a causa de malaltia, requeriment judicial, etc., de forma similar a la que disposen altres universitats.

 

 

 

Relacions amb altres defensors

1. IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris, organitzada per la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández d’Elx .

La IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris va ser organitzada conjuntament per les Universitats d’Alacant i Miguel Hernández d’Elx. Va tenir lloc a Alacant i Elx del 25 al 27 d’octubre i hi han assistit 70 persones corresponents a 50 universitats públiques i privades. Pràcticament gairebé totes les universitats que tenien Defensor Universitari han assistit a la Trobada, i en els casos en què no ha sigut possible s’ha degut a raons de malaltia.

En la Trobada, el professor Francisco Michavila, director de la Càtedra UNESCO de la Universitat Politècnica de Madrid, va impartir una conferència sobre “Renovación Metodológica del Profesorado” de gran interès per a tots els assistents. Es va fer una anàlisi de la ponderació de l’ensenyament en comparació de la investigació com també de l’esforç que estan fent les universitats en experiències pilot per a la implantació de l’Espai Europeu d’Educació.

El magistrat del Jutjat Contenciós Administratiu d’Oviedo, Ramón Chaves, i el cap de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Politècnica de Madrid, Juan Manuel del Valle, van presentar una ponència sobre “Aspectos Administrativos de la Evaluació i el Estatuto del Estudiante”, amb una gran quantitat de referències i sentències. La ponència repartida serà de gran utilitat per als defensors universitaris en la defensa dels drets dels estudiants, ja que preveu diversos aspectes referents a l’associació i la representació dels alumnes, a les actes com a document públic, als exàmens, a la funció avaluadora universitària i les reclamacions i molts altres aspectes referents als drets dels alumnes.

Va haver-hi una trobada amb els estudiants representants de la CREUP (Coordinadora Estatal d’Universitats Públiques) i de les universitats d’Alacant i Miguel Hernández. Aquesta trobada va ser especialment interessant per a establir vies de diàleg i comunicació entre els estudiants i els defensors universitaris, i en aquests moments era d’especial interès per la redacció / aprovació de l’Estatut de l’Estudiant Universitari.

També es va fer un taller de mediació, presentat per Beatriz Valderrama, llicenciada en Psicologia, sobre les tècniques a emprar amb vista a buscar una solució als problemes en un conflicte d’interessos. Aquest taller va ser d’especial interès pel caràcter pràctic i per la mateixa presentació, que va resultar molt atractiva. El Defensor Universitari ha d’actuar moltes vegades com a mediador, raó per la qual el coneixement de les tècniques li resulta molt útil.

Es van formar quatre taules de treball sobre els temes següents: Confidencialitat, Assetjament, Responsabilitat social de les universitats i el paper de defensor universitari, Assistència a classe en l’Espai Europeu d’Educació Superior. D’aquestes quatre taules de treball s’elaboraran uns documents que després seran aprovats per la Comissió Permanent de Defensors i es faran arribar als rectors i al Ministeri d’Educació i Ciència.

A continuació es presenten alguns dels aspectes més importants comentats en les taules de treball i que, d’alguna manera, constitueixen la contribució elaborada pels mateixos defensors universitaris. D’aquestes taules eixiran uns documents que s’enviaran als rectors i al Ministeri d’Educació i Ciència, com ja s’ha comentat anteriorment.

A- Assetjament psicològic

L’assetjament psicològic és un problema difícil de detectar i d’objectivar que, no obstant això, provoca importants conseqüències tant en qui el pateix com en l’organització.

Quan el Defensor de l’Universitari rep una denúncia en aquest sentit ha d’intentar, en primer lloc, discriminar si es tracta realment d’assetjament psicològic o d’altres situacions de tensió originada en l’àmbit laboral. Si es percep assetjament no hi ha mediació possible i seria aconsellable que la víctima acudira al Servei de Prevenció de Riscos Psicosocials i rebera l’ajuda d’un especialista, extremant sempre les mesures per a garantir la confidencialitat de la persona.

Altre aspecte fonamental és el preventiu. En aquest sentit sembla oportú fer estudis globals del clima laboral, disposar de sistemes de presentació, acollida i integració de nou personal, etc.

B- L’assitència a classe en l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES)

La relació de crèdits ECTS-càrrega de treball de l’estudiant disposa de diversos paràmetres d’avaluació, un dels quals és l’assistència a classe.

Des del punt de vista dels defensors universitaris aquesta situació previsiblement ampliarà el nombre i naturalesa de les reclamacions relacionades amb el tema “exàmens”.

En aquest sentit, és important que els defensors universitaris se sensibilitzen davant la situació (i altres derivades de la futura convergència europea) i porten a terme:

- Tasques de prevenció davant canvis futurs i necessaris en els reglaments acadèmics;

- Accions conjuntes de previsió de conflictes en aquest àmbit davant les universitats.

C- La confidencialitat

Primera:

La confidencialitat és un requisit essencial en la funció del defensor com a garant dels drets i llibertats de les persones de la comunitat universitària.

La confidencialitat, en el sentit de secret professional, és l’instrument que assegura la independència, la imparcialitat i la responsabilitat per a inspirar confiança en la figura del defensor.

Segona:

Els defensors han d’instar les universitats perquè complisquen i completen l’adaptació a les normes de protecció de dades de caràcter personal i establisquen criteris de seguretat.

Tercera:

L’oficina del Defensor Universitari ha de disposar dels elements i mecanismes necessaris per a desenvolupar i assegurar-ne la tasca d’acord amb el principi de confidencialitat.

Quarta:

Les memòries i informes del defensor universitari, sense perjudici que s’ajusten a les diverses tradicions de les universitats, hauran de respectar la confidencialitat i, en el que siga possible, es poden transformar en recomanacions generals les característiques comunes que s’infereixen dels casos particulars.

D- La responsabilitat social de la Universitat i el paper dels defensors universitaris.

En aquesta taula de treball s’ha proposat als participants la reflexió i la identificació de tots els aspectes implicats en la responsabilitat social de les universitats i en el paper que poden ocupar els defensors universitaris. Es poden esmentar diferents tipus d’indicadors de responsabilitat social i a títol d’exemple algun dels aspectes que es poden considerar:

- Àmbit intern:
gestió de personal basada en la igualtat i la justícia, ajudes socials, salut laboral, formació contínua, aspectes ambientals, gestió eficaç.

- Àmbit educatiu formatiu:
formació de ciutadans lliures, eficàcia en la transmissió de coneixements, ètica professional.

- Àmbit científic:
paper de la investigació i límits, producció del saber per a la millora de la qualitat de la vida.

- Àmbit social:
impacte de les activitats sobre la societat, disminució de desigualtats socials, establiment de vincles estables en l’entorn comunitari i local.

En l’annex IV es poden trobar les conclusions de les quatre meses.

 

2. Altres reunions a les quals s’ha assistit

2.1. XXI Reunió de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris, que va tenir lloc a Alcalá de Henares el 19 de gener de 2007. Es van tractar els temes següents:

- Nova estructura de la seu virtual dels defensors universitaris.
- Possibilitats d’estructura d’associació de defensors universitaris
- Anàlisi de la reunió amb la ministra d’Educació. Temes tractats: - La figura del Defensor Universitari en el context europeu. - Sinopsi; Xarxa Europea de Defensors Universitaris. - Defensors universitaris i qualitat. - Un pas endavant en la figura del Defensor Universitari.
- Vies de comunicació amb el col·lectiu d’estudiants.
- Pròxima Trobada Europea de Defensors Universitaris
- Altres assumptes: Subcomissió d’Assumptes Europeus. – Invitació a la X Trobada de Defensors Europeus. – Participació del personal d’administració i serveis que treballa en les oficines dels defensors. – Actualització de l’assegurança escolar. – Taller sobre convergència europea. – Obertura de la Comissió Permanent a diferents convidats.

2.2. XXII Reunió de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris, que va tenir lloc en la Universitat Politècnica de Madrid el 23 de març de 2007. Es van tractar els temes següents:

- Desenvolupament de la X Trobada Estatal de Defensors Universitaris.
- Seu virtual de defensors universitaris
- Estructura de l’Associació de Defensors Universitaris

2.3. XXIII Reunió de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris, que va tenir lloc a la Universitat de Sevilla el 15 de juny de 2007. Els temes tractats van ser:

- Subcomissió d’Assumptes Europeus, sobre la reunió d’ENOHE a Anvers (maig 2007).
- Document presentat pel Defensor d’Alacant procedent del Curs sobre Règim Jurídic de les Universitats.
- Subcomissió de Relacions amb els Estudiants.
- Estructura de l’Associació de Defensors Universitaris.
- Desenvolupament de la X Trobada Estatal de Defensors Universitaris.
- Seu Virtual – Estructura.

2.4. Reunió de Síndics de l’Espai Lluís Vives, feta a la Universitat Rovira i Virgili el 5 de juliol de 2007. Es van tractar els temes següents:

- Preparació de la X Trobada Estatal
- Proposició a la UB per a organitzar la trobada de síndics Espai Lluís Vives el 2008 i la XII Trobada Estatal de 2009
- Grau d’acceptació de les recomanacions del síndic/defensor universitari
- Relacions amb els síndics de greuges de les comunitats autònomes
- Normativa estatal i sexennis
- Intercanvi d’informació i d’opinions entre síndics.

Dins de la Comissió Permanent és membre de la Subcomissió de Relacions amb els Estudiants.

 

3. Temes consultats a altres defensors

En les universitats que tenen carrera de Magisteri (Educació Musical), s’ha consultat si hi ha algun tipus de convalidació dins d’aquesta carrera per als alumnes que tenen cursos fets al Conservatori de Música i que han cursat assignatures similars a les que tenen en la carrera de Magisteri.

 

4. Temes que han consultat altres defensors a la Universitat d’Alacant

- Procés de mediació i regulació d’aquest procés en la sol·licitud de mediació del nostre reglament.

- Existència de procediment establit per als casos d’assetjament moral.

- Existència de conveni subscrit amb l’homòleg de la nostra comunitat autònoma.

- Existència de Servei d’Atenció a l’Estudiant Erasmus que els facilite l’accés.

- Existència de campanyes per a recordar la prohibició de deixar de fumar i ajudar a deixar de fer-ho.

- Pràctiques d’Infermeria o de Fisioteràpia en institucions sanitàries situades en una localitat distinta de la que alberga la Universitat.

- Normativa sobre delegats d’alumnes, procediment d’elecció, caràcter que tenen, descàrrega de crèdits de lliure elecció.

- Existència d’un manual o guia d’estil; modificació de l’escut oficial de la Universitat.

- Codi ètic o de comportament en les comunicacions per correu electrònic.

- Campanya de reciclatge de paper, consumibles (material informàtic, bolígrafs) i plàstics.

- Criteris d’avaluació de coneixement. Canvi de barem en la convocatòria de juny i setembre.

- Responsable final de l’avaluació del personal docent i investigador i de la presentació al rector de la proposta de membres de les comissions d’accés o de selecció d’aquest personal.

 

 

 

Actuacions realitzades

Entre l’1d’agost de 2006 i el 31 de juliol de 2007 s’han presentat un total de 6 reclamacions-mediacions i 344 consultes. D’aquestes últimes, 66 han requerit algun tipus de gestió i poden considerar-se equivalents a una reclamació, encara que el reclamant vol mantenir la confidencialitat de les seues dades i no vol presentar reclamació d’acord amb la normativa establida.

El 27,7% de les consultes s’han plantejat a través del correu electrònic, el 29,8% per telèfon i el 42,5% mitjançant entrevista personal. Les reclamacions han de presentar-se necessàriament per escrit.

Ja que les consultes i les reclamacions es poden plantejar de forma individual o col·lectiva, han sigut 455 les persones que s’han dirigit a l’oficina del defensor, distribuïdes de la manera següent:

Distribució de consultes i reclamacions
Nre.
de Persones
Nre.
Consultes
Nre.
Reclamacions
D'alumnes De PAS De PDI D'ofici
1
301
6
(262 + 3) x 1 = 265
10
(29 + 3) = 32
2
32
30 x 2 = 60
2 x 2 = 4
3
2
2 x 3 = 6
4
2
2 x 4 = 8
5
1
1 x 5 = 5
6
1
1 x 6 = 6
7
2
1 x 7 = 7

8
1
1 x 8 = 8

9
1
1 x 9 = 9

35
1
1 x 35 = 35

344
6
409
10
36
350
455
 
Total consultes + reclamacions
Total persones que han reclamat
 

 

Dels 350 casos entre consultes i reclamacions, 305 han sigut presentats per alumnes, 35 per PDI i 10 per PAS. Les 2 restants les ha presentat personal extern a la comunitat universitària. No obstant això, si ens referim al nombre total de persones que han presentat consulta o reclamació segons la taula de dalt (455), es dedueix que: el 89,9% prové dels alumnes, el 7,9% del personal docent i investigador (PDI) i el 2,2% del personal d’administració i serveis (PAS) o laboral.

El nombre de casos d’aquest període (350) ha sigut lleugerament inferior al d’anys anteriors. En comparació amb els casos que es presenten en els informes anuals que elaboren els defensors universitaris, es pot dir que és elevat i indica una activitat de servei d’aquesta institució, però no és desorbitat i indicant un funcionament normalitzat per part de la nostra Universitat. No obstant això, s’ha de treballar i avançar en la defensa dels drets dels membres de la nostra Universitat.

Considerant les consultes que s’han gestionat ja (59) i les reclamacions presentades i gestionades (6), el percentatge de solucions satisfactòries d’ambdues és del 55,4% (34 consultes + 2 reclamacions), el de no satisfactòries és del 12,3% (8 consultes+0 reclamacions) i el de tancades del 32,3% (16 consultes +4 reclamacions). Considerant únicament les consultes i reclamacions que no han sigut tancades (44), el percentatge de resolucions satisfactòries ha sigut del 81,8% i el de no satisfactòries del 18,2%.

A continuació es presenten els diversos temes plantejats, la classificació de les consultes i reclamacions presentades i una breu descripció del resultat.

 

1. Consultes, reclamacions i mediacions

1.1. Accés a la Universitat: 2 consultes i 0 reclamacions. Total 2

De les quals:

- 1 es refereix a la Selectivitat
- 1 tracta de l’accés d’alumnes estrangers

· Consultes que no han requerit gestió externa a l’oficina: 2 (vegeu l’annex I)
· Reclamacions i consultes amb gestió: 0.

 

1.2. Beques i ajudes: 14 consultes i 0 reclamacions. Total 14

De les quals:

- 2 tracten sobre las beques SICUE
- 2 sobre beques ERASMUS
- 1 relativa a beques de col·laboració
- 1 referida a canvi de carrera
- 1 sobre convocatòria de beca
- 1 referent a denegació
- 1 relativa a beques i discapacitat
- 1 es refereix als terminis de sol·licitud
- 1 relativa a la penalitzación per a sol·licitar-la
- 3 sobre informació variada

· Consultes que no han requerit gestió externa a l’oficina: 8 (vegeu l’annex I)
· Reclamacions i consultes amb gestió: 6

Consulta: 4; Resultat: positiu
Un alumne pregunta si amb beca SICUE sense tenir l’ajuda Sèneca és obligatori residir prop de la Universitat. Es fa la consulta i se li diu que no.

Consulta: 99; Resultat: positiu
Una alumna vol informar-se sobre beques de col·laboració. Se li indica els passos a seguir i els terminis corresponents. S’ha parlat abans amb el Negociat de Beques.

Consulta: 128; Resultat: negatiu
Un alumne vol canviar una destinació de beca Erasmus. Vol una adjudicació fora de termini per a una universitat que ha quedat vacant. Se li ajuda a redactar la instància al vicerector, i se segueix el procés fins que se li contesta. Finalment se li denega la sol·licitud per no haver seguit el procediment establit.

Consulta: 221; Resultat: tancada
Una alumna es dirigeix al defensor perquè vol sol·licitar una beca i el termini admissió va finalitzar abans del que l’alumna havia interpretat. El defensor es posa en contacte amb el servei universitari corresponent i s’arriba a l’acord que l’alumna ha d’enviar immediatament la sol·licitud i la memòria, cosa que no fa. El defensor informa l’alumna de la urgència d’enviar aquesta informació al Servei de Beques.

Consulta: 230; Resultat: pendent
Dos becaris PDI plantegen temes laborals relacionats amb la seua beca.

Consulta: 263; Resultat: positiu
Un alumne no es va incorporar al lloc destinat per una beca de la Universitat. Després de transcorreguts tres anys, l’alumne ha sol·licitat una nova beca que li ha sigut denegada perquè s’al·lega la penalització d’acord amb la normativa aplicable al cas. El servei corresponent va interpretar que la penalització d’un any sense poder beneficiar-se d’una beca similar es referia a la primera petició de beca similar (encara que haguera passat més d’un any). Amb altra interpretació, caldria pensar que no se li podria aplicar la penalització. El defensor va fer una consulta al Servei Jurídic per a informar l’alumne de la instància a la qual havia de dirigir-se. Finalment se li ha concedit la beca, ja que la seua petició no vulnerava els drets d’altres alumnes.

 

1.3. Exàmens i qualificacions: 130 consultes i 0 reclamacions. Total 130

De les quals:

- 40 es refereixen a barems i qualificacions
- 37 sobre revisió / reclamació d’exàmens
- 10 tracten de la repetició de l’examen
- 7 sobre incompareixença del professor el dia de l’examen
- 6 sobre pèrdua d’examen
- 6 referides a horaris / dates d’examen, coincidència...
- 4 sobre l’avaluació curricular
- 3 sobre tipus d’examen
- 3 sobre copiat
- 2 sobre preguntes de l’examen
- 2 sobre les convocatòries d’examen
- 1 referent a un examen amb errors
- 1 relativa a examen pràctic
- 1 sobre dret a fotocòpia de l’examen
- 1 tracta sobre el furt de les preguntes
- 1 es refereix a normativa
- 1 sobre plagi
- 1 del pràcticum
- 1 tracta de la retirada de l’examen
- 1 de suspensos massius
- 1 sobre condicions especials en la realització

· Consultes que no han requerit gestió externa a l’oficina: 112 (vegeu l’annex I)
· Reclamacions i consultes amb gestió externa a l’oficina: 18

Consulta: 67; Resultat: positiva
Un alumne no va poder assistir a revisió en data i vol veure un examen. El defensor fa de mediador perquè l’alumne puga fer la revisió.

Consulta: 74; Resultat: pendent
Una alumna vol comentar el tema de convocatòria extraordinària.

Consulta: 153; Resultat: tancada
Una alumna, que és membre del PAS, es posa en contacte amb el defensor perquè es revise una qualificació. El defensor, actuant de mediador, es posa en contacte amb la professora, que comenta després de valorar la situació que es modificarà la nota de l’alumna. El defensor demana a l’alumna que comprove si s’ha modificat la nota però l’alumna no ho fa.

Consulta: 156; Resultat: tancada
Una alumna comenta que a causa de malaltia o canvi de departament del professor responsable, hi ha hagut un canvi de tipus d’examen, inicialment de desenvolupament, a tipus test. S’ha parlat amb el professor i s’ha comprovat que no va haver-hi un canvi d’examen, sinó que també es va donar als alumnes l’oportunitat de fer altre tipus d’examen, de desenvolupament, per a no perjudicar-los. Es tanca el tema.

Consulta: 179; Resultat: positiu
Un alumne té dificultats per a aprovar una assignatura. D’acord amb el Servei Assistencial a l’Alumnat se li designa un tutor, que el dóna suport en l’estudi. Finalment l’alumne ha aprovat.

Consulta: 200; Resultat: tancat
Un alumne de baixa per malaltia vol saber si pot fer l’examen. Es comenta el tema i es tanca.

Consulta: 207; Resultat: tancat
Un professor comenta que un alumne que es va presentar el dia de l’examen i en va sostraure les preguntes. El defensor fa de mediador. L’alumne va presentar una identitat falsa i el defensor va desfer l’equívoc, per a no perjudicar l’alumne que no s’havia presentat.

Consulta: 237; Resultat: positiu
Un alumne comenta un tema de revisió no presencial. Es fa la consulta al Servei Jurídic. Es contacta amb els professors perquè facen la revisió presencial.

Consulta: 239; Resultat: positiu
Dos alumnes comenten l’aparent falta de revisió presencial en un examen, ja que la indicació és que es tractava d’una revisió no presencial. S’ha contactat amb els professors responsables de l’assignatura i s’ha aclarit que sí que hi havia revisió presencial amb el professor.

Consulta: 254; Resultat: positiu
Un alumne vol revisar el seu examen fora de data, la professora no pot atendre’l perquè és a l’estranger. El defensor fa de mediador i la professora fa la revisió a l’alumne en unes vacances.

Consulta: 282. Resultat: pendent
Un professor pregunta sobre normativa referent a preguntes d’examen de temes que no s’han pogut donar. Se li indica que aplique la lògica.

Consulta: 312; Resultat: negatiu
Tres alumnes ERASMUS es dirigeixen al defensor perquè se’ls ha anul·lat un examen i n’han fet un de nou. S’ha analitzat la situació peculiar i el defensor ha intentat intervenir entre la professora i els alumnes perquè es considere la possibilitat de fer un nou examen. Es va fer una consulta al Servei Jurídic en la qual es va aclarir que els alumnes han de fer l’examen en les mateixes condicionsque els seus companys; com que no va ser el cas, havien de repetir-lo. No obstant això, ateses les característiques en què es va repetir, es considerava una bona solució fer una nova prova que es podria estendre a altres alumnes. La solució no ha sigut acceptada per la professora.

Consulta: 314; Resultat: positiu
Un alumne és obligat a presentar-se de nou a examen perquè se sospita que n’ha copiat algunes parts. El defensor es posa en contacte amb el Servei Jurídic, que comenta que ha d’haver-hi raons clares per a suspendre un alumne per haver-se copiat, cosa que es comunica a la professora. Aquesta fa una prova oral a l’alumne per comprovar que coneix les preguntes amb el mateix detall amb què les havia contestat en l’examen i l’aprova.

Consulta: 315; Resultat: positiu
Un alumne comenta que el professor no li fa la revisió ja que l’alumne no va veure la nota en la qual s’indicava que qui volguera revisar havia de sol·licitar-ho per telèfon i l’alumne no ho havia fet. Atès que el procediment no és el previst per la normativa i després de consultar el Servei Jurídic, se li ha indicat al professor que ha de fer la revisió. El professor ha accedit i encara que no se li ha modificat la nota, l’alumne ha vist els seus errors i, per tant, està en millors condicions per a preparar l’examen de setembre.

Consulta: 318; Resultat: positiu
Un alumne és obligat a presentar-se de nou a examen perquè se sospita que n’a copiat algunes parts. El defensor es posa en contacte amb el Servei Jurídic, que comenta que ha d’haver-hi raons clares per a suspendre un alumne per haver-se copiat, cosa que es comunica a la professora. Aquesta fa una prova oral a l’alumne per comprovar que coneix les preguntes amb el mateix detall amb què les havia contestat en l’examen i l’aprova.

Consulta: 319; Resultat: positiu
Un alumne sol·licita la mediació del defensor perquè un professor publique les qualificacions de parcials i finals. El defensor es posa en contacte amb el professor, que tenia ja programat fer-ho.

Consulta: 330; Resultat: positiu
Una alumna comenta que la professora havia posat una data de revisió anterior a la data en la qual es va publicar la nota informativa d’aquesta, raó per la qual la revisió no es podia fer. El defensor parla amb la professora, que corregeix l’error de la data i es posa encontacte amb els alumnes.

Consulta: 332; Resultat: positiu
Un alumne sol·licita la mediació del defensor perquè el professor no ha fet una revisió i ha posat un examen sorpresa. El defensor parla amb el professor i aquest sí que fa la revisió. L’alumne no hi acudeix, raó per la qual el procés es tanca. No obstant això, el cas es considera positiu, ja que l’alumne ha tingut l’opció de veure’n els errors, i el professor de comprendre que ha de fer el procés de revisió sempre.

 

1.4. Infraestructures i serveis: 20 consultes i 1 reclamació. Total: 21

De les quals:

- 4 són relatives a la xarxa informàtica, webs institucions
- 3 es refereixen a l’assegurança escolar
- 2 tracten de problemes a les biblioteques
- 2 sobre cafeteries
- 2 sobre espais: distribució, ús...
- 1 tracta de l’estalvi d’energia
- 1 sobre les instal·lacions esportives
- 1 referent a devolució de diners
- 1 falta disciplinària
- 1 sobre pisos per a estudiants
- 1 relativa a robatori dins de la Universitat
- 1 sobre el servei de seguretat
- 1 relativa al tabac

· Consultes que no han requerit gestió externa a l’oficina: 11 (vegeu l’annex I)
· Reclamacions i consultes amb gestió externa a l’oficina: 1+ 9 = 10

Reclamació: 4/2006; Resultat: positiva
Un professor planteja un tema d’aire contaminat amb fum de tabac en la zona de no fumadors d’un dels restaurants del campus. El defensor es posa en contacte amb el responsable de la Universitat i se li comunica que es proposarà la prohibició de fumar en totes les zones de restaurants de la Universitat. L’equip de govern ha decidit que es respecten els "espais sense fum" dins de les cafeteries i restaurants del campus. La solució és positiva per part de la Universitat.

Consulta: 61; Resultat: negatiu
Una persona que no és estudianta vol utilitzar les instal·lacions de la biblioteca de forma inadequada. S’ha parlat amb els responsables i amb el servei de seguretat. No es poden atendre les necessitats de la persona.

Consulta: 120; Resultat: tancat
Un membre del PAS vol saber si li correspon retornar els diners de les màquines que escaiga. Es parla amb el gestor de manteniment. Es tanca el tema per trasllat del PAS.

Consulta: 121; Resultat: positiu
Un membre del PAS planteja tema de l’estalvi energètic i recursos humans en la programació d’obertura d’unes instal·lacions a la Universitat. Es trasllada el tema al responsable, que assumeix els mateixos principis i s’hi compromet a treballar.

Consulta: 182; Resultat: tancat
Dos alumnes es queixen del soroll de la biblioteca. Es fa una labor de mediació i seguiment. Finalment, el tema es tanca ja que no hi ha una solució nova i es reben més queixes.

Consulta: 271; Resultat: tancat
Set alumnes es dirigeixen al defensor universitari per comentar la disconformitat per les condicions d’allotjament en habitatges anunciats com a residència per a alumnes estrangers. El paper del defensor ha sigut el de mediador i ha fet veure a l’empresa que ha de comunicar clarament als estudiants les normes, drets i deures i possibles penalitzacions i justificar les despeses que hi ha hagut. La resposta als problemes plantejats no s’ha pogut donar satisfactòriament als alumnes, però el defensor no pot intervenir per a jutjar els incidents de soroll i mal ús de les instal·lacions. No obstant això, s’ha estat en contacte amb l’empresa, que no ha enviat la documentació a la qual es va comprometre, però accepta la via de diàleg per a futurs incidents.

Consulta: 285; Resultat: tancat
Una alumna comenta el tema d’una vorada que ha trencat les rodes del seu cotxe. Ha de presentar una reclamació, però no presenta còpia al defensor.

Consulta: 288; Resultat: positiu
Un grup de membres d’un departament pregunta al Defensor sobre criteris de distribució de laboratoris i despatxos de becaris quan un grup d’investigació decideix dividir-se. S’ha fet la corresponent consulta jurídica. La divisió dels laboratoris s’ha de fer amb les necessitats d’acord amb els projectes d’investigació, buscant l’optimització dels recursos.
Pel que fa als despatxos, la distribució pot dependre del degà/director de centre i dels consells de departament. Quan un becari és desplaçat d’un despatx, necessàriament ha d’anar a un altre. S’ha comunicat tot això a les persones que van fer la consulta.

Consulta: 290; Resultat: pendent
Un alumne amb una pròtesi no és atès per l’assegurança que ha contractat. Ha de parlar amb el vicerector d’Alumnat.

Consulta: 336; Resultat: tancada
Un membre del PDI comenta el desequilibri que hi ha en la web en la versió valenciana pel que fa a la castellana. A la fi d’any s’implantarà un sistema que permet que els nous documents es consulten en totes les versions. Això es comunica al reclamant per correu electrònic.

 

1.5. Organització docent: 159 consultes i 2 reclamacions. Total 162

De las quals:

- 24 tracten dels canvis de grup
- 14 sobre convalidació
- 12 referents als horaris/dates d’exàmens: coincidència, agrupament, canvis.
- 12 sobre problemes amb la matriculació
- 10 relatives a la docència: qualitat, classes, etc.
- 7 sobre permanència
- 7 sobre convocatòries: ordinàries, CED (desembre), setena convocatòria
- 6 tracten de problemes amb les actes
- 5 es refereixen a les pràctiques
- 5 sobre les taxes
- 5 sobre trasllat d’expedient
- 3 referents a l’aprovat per compensació o avaluació curricular
- 3 sobre crèdits
- 3 sobre falta de professor per a la docència d’una assignatura
- 2 sobre cursos especials
- 2 relatives al material docent
- 2 sobre oferta/publicitat de cursos
- 2 referents als títols
- 38 versen sobre temes variats: assistència a classe, canvi de carrera, calendari acadèmic, confidencialitat de dades personals, faltes reiterades dels professors a classe, permís de treball, tutories, eleccions a representants d’alumnes...

· Consultes que no han requerit gestió externa a l’oficina: 128 (vegeu l’annex I)
· Reclamacions i consultes amb gestió externa a l’oficina: 2 + 31 = 33

Reclamació 1/2007; Resultat: tancada
Un alumne comenta un cas de falta de professor per a impartir una assignatura. El defensor li comenta que parle amb el director del departament. El defensor ha contactat amb el director del departament, i aquest li va comentar que el problema està resolt i l’assignatura s’impartirà.

Reclamació 2/2006; Resultat: tancada
Un alumne va fer un curs d’expert universitari perquè se li va comentar que podia sol·licitar el reconeixement com a crèdits de lliure elecció. L’alumne necessita acabar la carrera per a matricular-se del CAP. Després d’analitzar el problema el defensor es compromet a parlar amb el centre organitzador del CAP si l’alumne no pot aconseguir els crèdits que li fan falta per a acabar la carrera mitjançant cursos especials. L’alumne aconsegueix finalment acabar la carrera i no es requereix cap gestió especial per part del defensor.

Consulta: 3; Resultat: positiu
Un alumne vol saber si un professor no doctor pot fer classe en segon cicle d’una carrera. Es consulta el Servei Jurídic i se li comunica que sí que pot fer classe.

Consulta: 22; Resultat: negativa
Un alumne no pot fer un curs especial i vol que el tornen a matricular. No es pot atendre la petició de l’alumne.

Consulta: 42; Resultat: tancada
Un alumne vol convalidar un títol d’expert universitari per crèdits de lliure elecció. S’ha parlat amb els responsables i s’ha aclarit que això no ho permet la normativa. L’alumne vol tancar el tema.

Consulta: 87; Resultat: positiu
Diversos alumnes volen informació sobre trasllat d’expedient. Se’ls ha subministrat informació recopilada a través de l’oficina del defensor de la universitat de destinació.

Consulta: 94; Resultat: positiu
Vuit alumnes es dirigeixen al defensor com a mediador perquè es resolga un problema d’oferta i publicitat d’uns cursos. El defensor es posa el contacte amb l’oficina responsable dels cursos i es resol el problema de comunicació, amb la qual cosa el curs sol·licitat es va a oferir.

Consulta: 96; Resultat: positiu
Dos alumnes plantegen el possible reconeixement de crèdits de lliure elecció d’una assignatura de música feta al conservatori de música. S’ha consultat per correu electrònic a tots els defensors la possibilitat de reconeixement, s’ha recopilat la informació i s’ha subministrat a la Degana de la Facultat d’Educació. En moltes universitats hi ha possibilitat de reconeixement.

Consulta: 108; Resultat: positiu
Un alumne vol conèixer les dates d’exàmens, ja que a data 9 d’octubre no s’han publicat. El defensor envia un correu electrònic al director del centre perquè es posen les dates. Posteriorment s’ha comprovat que s’han posat les dates de la convocatòria de febrer.

Consulta: 123; Resultat: positiu
Un alumne becari té problemes de matriculació. Es parla amb el director de la beca i finalment es resol.

Consulta: 129; Resultat: positiu
Un alumne vol conèixer la data d’eleccions de representants d’alumnes en el Consell de Departament. S’ha parlat amb el Departament i se li ha comunicat que els representants d’alumnes es triaran a l’abril-maig. La gestió es pot considerar positiva.

Consulta: 138; Resultat: pendent
Es comenta si els ajudants no doctors poden ser membres d’un institut. Es fa la consulta i es determina que els ajudants poden ser membres del departament.

Consulta: 144; Resultat: positiu
Un alumne es dirigeix al Defensor perquè li ajude a emplenar una instància per a demanar un canvi de grup, i si això no fóra possible, sol·licitar l’anul·lació de matrícula. S’ajuda a emplenar la instància i es comenta el tema amb el responsable del curs, encara que, quan el defensor parla amb aquest, ja se li havia concedit a l’alumne el canvi de grup.

Consulta: 151; Resultat: tancada
Un alumne planteja tema de canvi de grup perquè havia presentat una reclamació el curs anterior. L’alumne ha presentat instància al degà/director i al vicerector d’Alumnat. El defensor ha parlat amb el vicerector d’Alumnat i amb el vicedegà per a analitzar la situació anímica de l’estudiant. Se li suggereix que presente un recurs de revisió, però l’alumne desisteix del tema.

Consulta: 160; Resultat: negatiu
Un alumne comenta que se li ha denegat el canvi de grup quan el curs passat sí que se li va concedir pels mateixos motius. S’ha parlat amb el cap de negociat de la Secretaria del centre i s’ha vist que l’alumne havia sol·licitat el canvi a altra especialitat i això no era possible segons el que s’havia acordat pel centre aquell any. L’alumne ha sol·licitat l’anul·lació de matrícula i devolució de taxes.

Consulta: 170; Resultat: positiu
Tres alumnes es dirigeixen al defensor perquè faça una labor de mediació perquè un professor publique dins del termini les qualificacions de l’examen de desembre. Es contacta amb el professor, que publica les notes.

Consulta: 172;. Resultat: positiu
Un representant d’alumnes d’una facultat comenta que a alguns alumnes se’ls obliga a comprar un llibre de pràctiques per a poderentrar al laboratori. Es fa la consulta al Servei Jurídic i s’afirma que això no és correcte, cosa que es comunica al representant d’alumnes.

Consulta: 174; Resultat: negatiu
Un alumne va cursar una carrera de 1r cicle que li dóna accés a 2n cicle d’altra carrera. Va triar com a optatives assignatures ja cursades en la primera carrera perquè la Secretaria li va informar que era possible. Als 3 mesos li diuen que no pot fer-ho. S’ha consultat amb dues persones expertes en títols universitaris, i efectivament, l’alumne no pot tornar a cursar el que ja té aprovat.

Consulta: 177;. Resultat: positiu
Una alumna planteja un tema de devolució de taxes d’altra universitat, ja que finalment està cursant els estudis en la Universitat d’Alacant. El defensor es posa en contacte amb el defensor de l’altra universitat qui li informa que la normativa preveu la devolució de taxes dins dels 2 primers mesos. No obstant això, el tema s’estudia i finalment li han concedit la devolució de taxes de l’altra universitat.

Consulta: 194; Resultat: positiu
Un alumne ha fet els crèdits de pràctiques d’una llicenciatura, amb la qual cosa acabaria la carrera, però no pot fer-ho fins que no se signen les actes al juny. S’ha parlat amb el cap de negociat de la Secretaria, finalment se cerca la solució perquè es puga signar l’acta abans de juny, i l’alumne pot obtenir el títol.

Consulta: 203; Resultat: pendent
Un professor comenta un tema de propietat intel·lectual de preses de dades experimentals. És propietat de tots els que han participat.

Consulta: 211; Resultat: tancada
Dos alumnes volen comparar llistes de permanència en la UA amb les d’altres universitats. Se’ls subministra informació d’algunes dades obtingudes per via d’altres oficines del defensor.

Consulta: 213; Resultat: negatiu
Una alumna es dirigeix al defensor perquè li han denegat la modificació de la matrícula. Havia sol·licitat el canvi, perquè no podia arribar al nivell de la resta de la classe, però havia demanat el canvi fora de termini. El defensor parla amb la professora perquè siga conscient que els alumnes parteixen de nivell zero, i comenta d’alguna forma el sobreesforç que han de fer. Els alumnes que no estan en condicions de fer aquest esforç haurien de poder modificar la matrícula al principi del curs. La professora es compromet a aclarir aquests aspectes a l’inici del curs.

Consulta: 231; Resultat: positiu
Una alumna que es troba a Mèxic vol fer un examen a distància. Es comenta el tema amb la professora. Es fa una labor de mediació que finalment condueix que l’alumna obtinga el títol.

Consulta: 234; Resultat: tancada
Un alumne comenta que en una llista d’admesos i no admesos, es publica el nom i cognoms juntament amb el DNI dels alumnes. Es fa una consulta al Servei Jurídic, que comenta que atès el caràcter de procediment selectiu que té un llistat d’admesos i no admesos, no es veu problema que es publiquen les dues dades, nom i DNI.

Consulta: 238; Resultat: positiu
Dos alumnes comenten la falta de professor per a impartir una assignatura. S’ha contactat amb la Direcció del Departament, amb el degà, amb el director i amb el Vicerectorat responsable. Se segueix el tema fins que se soluciona i es comenta aquesta solució amb els alumnes interessats. Resultat positiu per part de la Universitat.

Consulta: 240; Resultat: positiu
Dos alumnes es dirigeixen al Defensor perquè recorde al coordinador que ha de convocar els alumnes a la reunió d’elaboració d’horaris per al pròxim curs. El defensor ha enviat un correu electrònic al coordinador i el coordinador li ha explicat la situació a què s’ha arribat i l’interès perquè no es repetisca la coincidència d’horaris.

Consulta: 248; Resultat: positiu
Un professor vol que el defensor intervinga davant la secretària del centre perquè s’admeta en el seu grup 3 alumnes que han seguit les seues classes. El defensor parla amb la secretària del centre, que ja havia accedit al canvi de grup.

Consulta: 249; Resultat: negatiu
Una alumna que té un títol d’expert universitari demana que se li reconega com a crèdits de lliure elecció. No se li reconeix, ja que la normativa no ho permet.

Consulta: 267; Resultat: tancada
Un alumne jubilat s’ha matriculat en una carrera i ha sol·licitat la convalidació de diverses assignatures; se li han concedit totes menys una. L’alumne ha presentat els corresponents recursos. El defensor li va ajudar a redactar el recurs d’alçada, que va ser respost i desestimava la petició de convalidació, però no s’argumentaven els motius. L’alumne té dret a tenir còpia de l’expedient complet del recurs, però no vol continuar amb el procés i es tanca el tema.

Consulta: 292; Resultat: positiu
Un alumne vol fer les pràctiques en empresa no curriculars. Es parla amb el responsable de Pràctiques d’Empresa i amb el GIPO . L’alumne ja havia contactat amb el GIPO, però la gestió es considera positiva, ja que finalment l’alumne pot fer les pràctiques.

Consulta: 306; Resultat: tancada
Dos alumnes presenten tema de canvi de torn d’horari al curs següent. Es planteja una possible acció tutorial.

Consulta: 326; Resultat: tancada
Un alumne ha de matricular-se en altra universitat i per a això requereix el títol, que no pot aconseguir perquè falta que un professor signe l’acta amb un aprovat. Es parla amb el professor i amb la Secretaria del centre i el Defensor fa un informe que explica la situació de l’alumne. Això no li serveix per a entrar a causa de criteris de puntuació, i finalment l’alumne renuncia a continuar amb el Defensor de l’altra universitat perquè li ha deixat d’interessar la carrera.

 

1.6. Plans d’estudi: 4 consultes i 0 reclamacions. Total 4

De les quals:

- 3 es refereixen als canvis de pla
- 1 sobre l’accés a 2n cicle

· Consultes que no han requerit gestió externa a l’oficina: 4 (vegeu l’annex I)
· Reclamacions i consultes amb gestió externa a l’oficina: 0

 

1.7. Problemes lingüístics: 2 consultes i 0 reclamacions. Total 2

Les dues derivades de l’ús del castellà/valencià en la docència

· Consultes que no han requerit gestió externa a l’oficina: 2 (vegeu l’annex I)
· Reclamacions i consultes amb gestió externa a l’oficina: 0

 

1.8. Altres: 13 consultes i 3 reclamacions. Total 16

De les quals:

- 3 tracten de relacions interpersonals professor-alumne, professor-professor, alumne-alumne.
- 13 versen sobre temes variats com ara retribucions, tracte inadequat en una Secretaria, al·lèrgies al gluten, projectes d’investigació, amenaces, funcions del Defensor...

· Consultes que no han requerit gestió externa a l’oficina: 11 (vegeu l’annex I)
· Consultes que no han requerit gestió externa a l’oficina: 3 + 2 = 5

Reclamació 3/2006; Resultat: tancat
Un professor vol publicar un llibre amb qüestions i problemes resolts d’interès per a universitaris i vol saber si necessita permís de publicació dels autors de les qüestions i problemes. S’ha consultat el Servei Jurídic, que s’inclina que sí que hauria de disposar del permís. El professor vol tancar el tema.

Reclamació 2/2007; Resultat: positiva
Un alumne presenta un cas de deficiència d’un servei acadèmic, pel qual ha pagat unes taxes, i les expectatives del servei no eren acords amb el que s’havia planificat. A l’alumne li van retornar les taxes i s’ha intervingut juntament amb els responsables de la Universitat i amb els de l’activitat perquè el servei acadèmic en millore, sobretot, la imatge.

Reclamació 3/2007; Resultat: tancat
Un professor planteja un tema de discriminació per part dels professors contractats docents. El tema és fonamentalment sindical i de política universitària, raó per la qual es tanca.

Consulta: 250; Resultat: positiu
Un membre del PAS es dirigeix al Defensor perquè se li reconeguen com a mèrit uns estudis fets. El Defensor ha parlat amb el Servei Jurídic; es transmet al PAS el procediment perquè se li reconega el mèrit corresponent. Ha d’haver-hi una diligència on es comente que el PAS té requisits adequats per a accedir al reconeixement dels estudis realitzats.

Consulta: 272; Resultat: pendent
Un Consell de Departament elabora un document sobre el complement docent de la retribució del professorat. Es comenta el tema.

 

2. Consultes i reclamacions del període anterior resoltes en l’actual

Reclamació: 9/2005; Clau temàtica: I; Resultat: positiu
Un alumne ha patit el robatori d’objectes personals en la taquilla d’una instal·lació universitària. Es fa una consulta al Servei Jurídic i s’analitza el procediment que ha de seguir l’alumne per a presentar la reclamació corresponent, tenint en compte les peculiaritats i circumstàncies especials del cas. Finalment li han reconegut el dret a percebre una compensació econòmica pel robatori patit.
Prové de la consulta 115 del període 2005/2006.

Consulta: 78; Clau temàtica: OD; Resultat: tancada
Un col·lectiu de 8 alumnes planteja un tema de docència d’una assignatura, referent al desenvolupament de les classes i a la revisió d’exàmens. S’ha parlat amb el professor encarregat, però no s’han pogut resoldre satisfactòriament els problemes plantejats. En el curs següent no s’ha renovat el contracte dels professors implicats, i ha canviat l’escenari plantejat.

Consulta: 94; Clau temàtica: I; Resultat: positiu
Un alumne es queixa que no disposa de TIU i la que té està tallada. Es parla amb els responsables de la TIU i finalment l’alumna aconsegueix una nova targeta.

Consulta: 113; Clau temàtica: OD; Resultat: negatiu
Un alumne presenta un recurs per a fer valer uns estudis fets en l’accés a una llicenciatura. A la vista de la normativa, l’aplicació que ha fet la Universitat és d’acord amb la norma, raó per la qual se’n desestima la petició. El defensor ha comprovat amb el Vicerectorat corresponent que l’aplicació de la normativa és correcta.

Consulta: 273; Clau temàtica: V; Resultat: positiu
S’ha dut a terme una tasca de mediació entre professors d’un mateix departament. Si bé no s’ha aconseguit solucionar el problema, s’ha contribuït a disminuir les tensions, almenys temporalment.

Consulta: 344; Clau Temàtica: I; Resultat: tancada
Un alumne es queixa del soroll ambiental en una de les biblioteques de la Universitat, provocat pels usuaris. Es va fer una recopilació d’informació sobre la situació de les biblioteques en altres universitats i sobre les característiques tècniques. Es va fer amb això un informe que es va enviar al responsable de la biblioteca, que estudiarà les mesures que s’han d’adoptar. S’ha tancat el tema perquè no hi ha més queixes.

Consulta: 378; Clau temàtica: OD; Resultat: negatiu
Una alumna ha sigut informada incorrectament sobre la possibilitat d’aplicar uns crèdits de lliure configuració a una segona carrera, continuació de la diplomatura en què els va cursar. S’ha estudiat el tema amb el coordinador, amb el Negociat d’Alumnat i amb el vicerector corresponent. Se li ha ajudat a redactar la reclamació. A l’alumna se li van a retornar les taxes, però no pot aplicar els crèdits cursats en la diplomatura a la nova carrera de 2n cicle. La solució no és satisfactòria per a l’alumna.

Consulta: 392; Clau temàtica: I; Resultat: positiu
Una alumna recorre al Defensor com a ajuda i mediador en un procés de revisió de qualificació. El defensor es queda al marge dels aspectes acadèmics que són tractats pel director del departament i els encarregats de l’assignatura. En el procés de revisió s’acorda que l’alumna ha de fer un treball, cosa que li permetria aprovar l’assignatura. El Defensor segueix el procés fins que, finalment, se li modifica la nota de suspens a aprovat.

Consulta: 404; Clau temàtica: OD; Resultat: positiu
Un professor planteja un tema de normativa referent a la possibilitat de poder presentar la tesi doctoral en idiomes diferents del valencià / castellà. S’ha recopilat informació d’altra universitat, en què es preveu la possibilitat de presentar la memòria en anglès. S’ha comentat el tema amb els responsables de la comissió corresponent. S’ha obtingut una solució positiva quan el centre avale la conveniència que presente en anglès una determinada tesi doctoral.

 

3. Actuacions d'ofici

A l’abril de 2007 es va elaborar un dossier sobre la situació de l’aprovat per compensació en les universitats espanyoles, que va ser remès al vicerector d’Alumnat per a l’estudi i possible implantació en la Universitat d’Alacant. Els defensors universitaris van fer en el seu moment una recomanació positiva en aquest sentit.

 

 

 

Informe econòmic

El pressupost anual de l’oficina del Defensor Universitari per als exercicis comptables 2006 i 2007 va ser de 6.554 € en cadascun, als quals cal afegir altres 6.000 € concedits el 2006 per la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència i ingressats en la Universitat d’Alacant el 2007 per a ajudar a sufragar les despeses de la IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris duta a terme conjuntament per la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Els exercicis comptables, de gener a desembre d’un mateix any, no coincideixen amb el període de temps al que es refereixen els informes del Defensor, que si bé són també anuals, abasten d’agost d’un any a juliol del següent. Per aquest motiu, la taula i gràfic següents reflecteixen únicament la distribució de despeses en l’esmentat període agost-juliol.

Despeses
Concepte Ingressos Despeses Total
de l'oficina de la Trobada
Dotació UA
12.300
Bosses
280,84
280,84
Dietes/att. protocol·làries
1.251,54
364,12
1.615,66
Flors
80,25
80,25
Fotocòpies
188,77
1.049,49
1.238,26
Fotografies-reportatge
208,8
208,8
Fungible (material)
557,98
593,29
1151,27
Equips i mobiliari
1.144,92
1.144,92
Impremta
12
12
Pancartes/lones
665,16
665,16
Retribucions ponents
2.000
2.000
Telèfon / fax
892,34
892,34
Transport / allotjament
3004,58
3004,52
Total
4.047,55
8.246,47
12.294,02

 

En la taula anterior no estan comptabilitzats les despeses de l’edició del llibre final perquè corresponen al pressupost de 2007, any en el qual es va fer també efectiu l’ingrés de 6.000 per part de la Conselleria com a ajuda a la Trobada. També ha sigut impossible individualitzar les telefonades fetes amb motiu de l’organització de la Trobada, raó per la qual s’han comptabilitzat totes com despeses de l’oficina.

En la següent figura es mostra la distribució de la despesa.

Gràfic circular de la distribució de depeses de l'oficina independients de la Trobada Estatal

 

 

 

Conclusions

En les conclusions de l’informe al Claustre, es presentaven una sèrie de reflexions/recomanacions que per la vigència, resumisc també en aquesta secció, si bé amb alguns aspectes nous:

1. Avaluació curricular
2. Revisió d’exàmens
3. Copiat d’exàmens
4. Absència dels professors en exàmens i signatura d’actes
5. Coincidència de dates d’exàmens
6. Causes de malaltia, coincidència d’exàmens i altres causes per a demanar la repetició un examen
7. Suspensos i aprovats massius
8. Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació
9. Paper del defensor: promoció de la qualitat, defensa de drets, paper de mediador, recerca de la veritat.
10. Publicació de les qualificacions
11. Planificació i agilitat dels processos de contractació del PDI
12. Zona per als vianants dins del campus. Aparcament.
13. Dret a fotocòpia d’examen
14. Promoció/suport a l’ús del valencià en la web de la Universitat i en les activitats acadèmiques
15. Temes de personal: complements econòmics, retencions, etc.
16. Informació subministrada als alumnes. Informació en la pàgina Web
17. Relacions alumne-PDI/PAS: tracte inadequat, falta de comunicació, indefensió.


1. Avaluació curricular

L’avaluació curricular constitueix, precisament, el fonament dels tribunals de compensació. Aquests intenten donar resposta a certes situacions acadèmiques particulars que impedeixen a un estudiant obtenir el títol a què aspira, a causa de no superar alguns crèdits o una assignatura. La seua finalitat és jutjar la tasca feta per l’estudiant durant tots els anys d’estada en la Universitat, i permet decidir si, en conjunt, està en possessió dels suficients coneixements i competències professionals per a obtenir el títol acadèmic a què opta.

Les raons per a aquesta avaluació podrien ser les següents:

- Es tracta de jutjar de forma globalitzada la formació d’una persona.

- Pot considerar-se l’avaluació curricular com una extensió del que es fa dins d’una assignatura.

- Es tracta de contribuir al fet que la formació de l’estudiant i la posterior ampliació d’estudis i posada al dia del professional és una tasca contínua que es desenvolupa durant tota la vida.

- La Universitat té una responsabilitat social doble: d’una banda preparar adequadament els seus estudiants, però també permetre als estudiants, que són part de la societat, poder desenvolupar la seua formació i contribuir a aquesta amb un posterior desenvolupament professional.

- Poden donar-se situacions especials que siguen en part a causa de les deficiències o fallades de la institució universitària.

- No hem d’oblidar que el procés d’aprenentatge i avaluació es fa sobre persones, sotmeses a una sèrie de condicionaments familiars, socials i psicològics particulars, que el poden condicionar en la superació d’una assignatura.

- Pot donar resposta a situacions puntuals clarament injustes, en què els procediments de reclamació puguen ser insuficients.


2. Realització de la revisió d’exàmens

S’ha comentat en anteriors informes, que són moltes les qualificacions que es modifiquen a l’alça, quan els alumnes acudeixen a parlar amb el professor en el procés de revisió i es comprova que hi ha suficients raons per a modificar la nota.

Quan l’alumne no està conforme amb la qualificació rebuda després de l’audiència personal de revisió amb el professor, i inicia en altra etapa el procediment de revisió. Són molts els professors que accepten amb normalitat els processos de revisió, però també sóc conscient que molts altres interpreten com un atac personal a la seua capacitat el fet que algun alumne inicie un procés de reclamació al departament o al centre. Els alumnes són conscients d’aquesta situació, i en moltes ocasions no s’atreveixen a iniciar aquest procés, per temor a futures represàlies.


3. Reglament de revisió d’exàmens

Els reglaments de revisió de qualificacions tenen com a missió regular el dret que tenen els alumnes a reclamar davant el que ells consideren una qualificació injusta. Des de l’oficina se’ls aclareix que han de justificar tècnicament els motius de la discrepància de la qualificació, i és la comissió pertinent, basant-se en “la discrecionalitat tècnica” la que haurà de respondre a les argumentacions de l’alumne i motivar la resolució final. Una de les dificultats que troben els alumnes és la referent als terminis de presentació de les sol·licituds de revisió i presentació de reclamacions. La Facultat d’Econòmiques ha aprovat una nova normativa que resol aquest problema dels terminis, cosa que podria ser un exemple a seguir en els altres centres.

En els últims 10 anys, amb una població estudiantil de vora 30.000 alumnes, sóc conscient que s’han presentat reclamacions, amb 13-15 modificacions a l’alça, en els processos de revisió fets en els departaments i centres. Aquests nombres no són elevats.


4. Copiat d’exàmens

El tema del copiat d’exàmens per part dels alumnes és preocupant per a molts professors i alumnes, perquè comporta un frau als mateixos alumnes i a la Universitat, que té la responsabilitat de preparar uns professionals amb qualitat. En l’actualitat continua vigent el Reglament de disciplina de l’any 1954, en què el copiat d’exàmens no és considerat falta, si bé la falta de probitat (honradesa) és considerada greu. No es pot formar expedient a un alumne per copiar en un examen o copiar-se d’un company, si bé lògicament la qualificació és de suspens. També cal afirmar que quan hi ha dos exàmens amb una similitud, únicament justificable com a copiat l’un de l’altre, no es pot suspendre els alumnes, si cap d’ells afirma haver-se copiat de l’altre.

Alguns professors consideren insuficient suspendre un alumne i reclamen una sanció major, ja que segons la seua opinió la qualitat de l’ensenyament que es pretén estendre a tots els alumnes quedaria en entredit. El tema és delicat, però com a defensor no puc ocultar-lo i potser calga estudiar les solucions possibles, amb participació de professors i alumnes. També és cert que, davant l’absència d’una normativa, el professor té la possibilitat d’extremar les mesures preventives amb els alumnes que s’han copiat alguna vegada.


5. Absència dels professors a exàmens i tardança en la signatura d’actes

Aquest apartat és totalment diferent de l’anterior, però fa referència a faltes que poden cometre alguns professors i que creen grans perjudicis als alumnes, com són la no-compareixença del professor a un examen convocat i la signatura d’actes fora del termini establit, sobretot quan això provoque que l’alumne no puga sol·licitar l’expedició del títol universitari. En ambdós casos el professorat implicat no ha complit amb les seues obligacions.

No correspon al defensor promoure cap normativa sancionadora de les faltes que puguen cometre alumnes i professors. En el cas que es promoguen, haurien de diferenciar-se els casos puntuals de faltes comeses, sobretot quan s’han presentat les disculpes corresponents, dels casos reiteratius i amb prepotència o menyspreu cap als altres membres de la comunitat universitària.


6. Causes de malaltia, coincidència d’exàmens i altres causes per a demanar la repetició d’un examen

En algunes universitats, hi ha una normativa de les causes per les quals l’alumne pot justificar l’absència a un examen, entre les quals hi ha la malaltia, i s’estableix el dret a un nou examen. En la majoria dels casos que s’han presentat a l’oficina del defensor s’ha permès que l’alumne puga fer l’examen (en molts casos sense intervenció del defensor).

Entre altres causes que es podrien regular per a la repetició d’un examen hi ha la coincidència amb altre examen. En aquest sentit la Facultat d’Econòmiques té una normativa respecte a aquest tema, i seria desitjable que els altres centres desenvoluparen una normativa similar.

També cabria considerar casos especials com ara assistència a judicis, representació de la Universitat o d’altres ens públics en competicions o concursos, i altres motius que puguen justificar l’absència de l’alumne en l’examen degudament convocat.


7. Suspensos i aprovats massius

Es donen o es poden donar casos de suspensos massius o amb un alt percentatge d’aquests en les qualificacions d’una determinada assignatura, i que això siga la causa que els alumnes cerquen acabar la carrera en altra universitat. El defensor pot proposar al professor o al departament vies de comprovació del nivell exigit amb altres universitats. En qualsevol cas, la Universitat ha d’estudiar la situació determinada, analitzar-ne les causes i prendre les mesures adequades.

En l’altre extrem, caldria considerar els aprovats massius a causa d’una falta d’interès del professorat a qualificar adequadament, i quan l’alumne aconsegueix l’aprovat sense cap esforç. S’haurien d’estudiar també aquests casos, ja que són un frau a la formació que ha de rebre l’alumne.


8. Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació

El procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació requerirà un esforç de tots els protagonistes, alumnes i professors, per fer efectiu el procés de formació i de transmissió de coneixements.

L’anàlisi de les experiències de la mateixa Universitat i d’unes altres, la introducció de nous mètodes de treball i eines, la crítica constructiva de professors i alumnes manifesta de forma lliure i independent, la resolució dels problemes de qualificacions i revisions, faltes a classe per motius justificats, situacions d’alumnes que no poden assistir a algunes activitats per motius de treball, salut, etc. comportaran temes de treball en els pròxims mesos i anys.


9. Paper del defensor: promoció de la qualitat, defensa de drets, paper de mediador, recerca de la veritat

El Defensor Universitari es mou dins d’una sèrie de paràmetres que, de vegades, poden semblar contradictoris. Promoure que es facen i es respecten els procediments de revisió, als quals els alumnes tenen dret, és una manifestació més de la qualitat d’ensenyament, que implica que els coneixements adquirits pels alumnes han de ser avaluats de forma correcta. No pot interpretar-se com una pressió per a rebaixar la qualitat d’ensenyament. L’única forma d’aprovar ha de ser el treball i l’estudi.

La promoció de la qualitat, tant en els aspectes acadèmics com administratius, l’ajuda i defensa dels drets de l’administrat davant de l’administració (l’alumne davant del professor, el PAS davant del cap se servei, el professor davant de la direcció, la direcció davant del rector), la recerca de la “veritat”, i el possible paper de mediador que es puga desenvolupar són aspectes que s’han de conjugar. Considere que en primer lloc s’ha d’intervenir i posteriorment, si escau, defensar mitjançant alguna recomanació, que si bé no és d’obligat compliment, és una referència a considerar per qui té la responsabilitat o parteix de l’administrat.

En la pròxima Trobada Estatal de Defensors Universitaris, i a proposta d’aquesta oficina s’analitzaran els aspectes jurídics relacionats amb el Defensor Universitari en una taula-taller, en la coordinació de la qual intervindrà Àfrica Beltrán, directora adjunta del Servei Jurídic de la nostra Universitat. El desenvolupament d’aquesta taula serà de gran interès per a aprofundir en el nostre funcionament i poder corregir els aspectes oportuns. Entre alguns aspectes cal considerar:

- Origen i característiques
- Elecció, mandat, àmbit de competències
- Conveniència de presentar les queixes per escrit
- No intervenció fins que hi haja resolució de l’acte administratiu
- Acceptació de les recomanacions del Defensor per part del Claustre, per a convertir-les en executives.


10. Publicació de les qualificacions

Les qualificacions dels alumnes han de ser publicades, tal com està previst en el nostre Estatut de la Universitat. La disposició addicional vintè primera de la Llei Orgànica 4/2007, modificació de la LOU, estableix que no caldrà el consentiment dels estudiants per a la publicació dels resultats. Tot això indica que les qualificacions dels exàmens han de ser accessibles al conjunt dels alumnes que han fet l’examen.


11. Planificació i agilitat en els processos de contractació del PDI

A fi de poder començar el curs acadèmic amb la plantilla completa de professorat, s’ha de preveure els terminis de concurs i agilitar al màxim els tràmits corresponents. Això evitaria algun dels problemes que apareixen en les primeres setmanes de curs, en què algunes assignatures retarden el començament davant la pròxima incorporació del professor responsable.


12. Zona per als vianants dins del campus. Aparcament.

En aquest tema, he de remarcar la normativa que estableix que la zona interna del campus és una zona per als vianants, on la velocitat màxima de circulació dels vehicles és de 10 km/h. Els cotxes elèctrics no disposen de velocímetres, raó per la qual la interpretació de la velocitat de moviment és subjectiva, i pot arribar fins a 30-40 km/h en els cotxes més limitats. Més preocupant és la circulació dels cotxes i furgonetes de repartiment, que si bé circulen normalment amb precaució, sobrepassen en gran mesura el límit de velocitat i en ocasions en les proximitats de vianants. Preferisc en aquest tema ser un poc alarmista, abans que ocórrega qualsevol incidència lamentable. S’han de col·locar, entre altres mesures i com sembla que està previst, cartells o senyals que indiquen el límit de velocitat.

Altre aspecte de difícil solució és l’aparcament de cotxes en la franja horària de 10-13 hores, però almenys vull fer constar la preocupació dels membres de la Universitat respecte d’aquest tema.


13. Dret a còpia de l’examen

El Defensor Universitari ha de vetlar pels drets i interessos legítims de tots els membres de la comunitat universitària i contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament en totes les seues facetes alhora. Una de les qüestions que plantegen els alumnes és el dret a tenir fotocòpies dels exàmens que fan, tenint en compte el caràcter administratiu dels documents que es generen (Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú).

Hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (núm. 918/202), en què es decideix que s’han de retrotraure totes les actuacions del procediment de reclamació de qualificació fins que l’alumne aconseguisca una còpia de l’examen de l’assignatura corresponent. D’acord amb la doctrina jurisprudencial establida pel Tribunal Constitucional no hi ha drets absoluts, i per això aquests hauran d’exercir-se en els termes establits en les lleis; per aquest motiu el dret a l’accés a arxius i registres pot ser denegat quan prevalguen raons d’interès públic, per interessos de tercers més dignes de protecció o quan així ho dispose una llei, però tal denegació ha de ser dictada per l’òrgan competent mitjançant resolució degudament motivada, en la qual s’al·legue que és més digna la protecció o altra raó d’interès públic sobre l’accés al document. No hi ha una normativa específica que desenvolupe el dret de l’alumne a tenir fotocòpia de l’examen, raó per la qual poden sorgir dubtes sobre l’obligatorietat de respectar aquest dret. No obstant això, quan l’alumne inicia el procés de reclamació, sembla obvi que aquest té dret a obtenir la fotocòpia per a poder emplenar, si vol, el procés de revisió de la qualificació del seu examen, ja que s’ha iniciat el corresponent procediment administratiu. Entenc que les preguntes de l’examen van associades directament a aquest, i són un document dins del procediment obert.


14. Promoció/suport a l’ús del valencià en la Web de la Universitat i en les activitats acadèmiques

S’ha d’accedir a les peticions dels membres valencianoparlants a tenir la informació actualitzada en la versió valenciana de la pàgina web, com també de poder desenvolupar activitats acadèmiques en la seua llengua.


15. Temes de personal: complements econòmics, retencions, etc.

Altres dels temes que preocupen molts membres de PDI/PAS és el referent a l’estabilitat, concursos, complements econòmics, retribucions, retencions, etc. El paper del Defensor ha sigut canalitzar les peticions i recopilar informació d’altres universitats.


16. Informació subministrada als alumnes. Informació en la pàgina web

Alguns comentaris dels alumnes que vénen a l’oficina fan referència a la informació oral que reben de les diferents dependències, que no s’ajusta al que posteriorment s’ha comprovat que correspon. En aquest sentit, és aconsellable que l’alumne sàpia consultar la informació en la pàgina Web, però moltes vegades cal entrar en diferents finestres per a poder arribar a la informació volguda.


17. Relacions alumne-PDI/PAS: tracte inadequat, falta de comunicació, indefensió

Altre motiu de queixa es refereix als tractes inadequats entre professors i alumnes, la inadequada atenció als alumnes per alguns professors, l’excessiva pressió que poden exercir alguns alumnes per a pujar la nota, la prepotència, la falta de diàleg o flexibilitat o comprensió, la no-acceptació de possibilitat d’equivocació, etc. En aquests temes molt difícils, la tasca del Defensor ha d’iniciar-se per un procés de mediació.

Qui subscriu aquest informe ha sigut partidari de cercar solucions als diferents problemes per mitjà del diàleg i la mediació directa amb els afectats, més que de fer una anàlisi més tècnica, i utilitzant la realització d’informes. És per això que no s’exigeix la formulació de queixes o reclamacions, però el redactor d’aquest informe és conscient que potser aquest aspecte, entre d’altres, s’haurà de revisar. Aquesta tendència a cercar la solució per la via més ràpida sembla ser l’evolució normal dels defensors amb més anys en el càrrec.

D’altra banda, el grau d’intervenció del Defensor quan no hi ha hagut resolució de l’acte administratiu és un tema a debat. Queda clar que no pot haver-hi recomanació del Defensor fins que no hi haja resolució per part de l’òrgan de la Universitat, però això no impedeix que el defensor puga cercar informació, assessorament de diverses fonts, i que es puga subministrar als òrgans del govern. En aquest sentit, s’ha cercat informació i assessorament en diverses fonts (Ministeri, Generalitat, altres defensors, etc.), sempre assenyalant la puntualitat del conflicte i, per tant, conservant la bona imatge de la Universitat.

 

 

 

Annex I. Consultes sense gestió externa a l'oficina

Consultes referents a "Accés" sense gestió externa
Núm. Tema Resum Gestions

55

Selectivitat
Un alumne comenta que s’han saltat un ordre en l’adjudicació de places. S’analitza el cas.

190

Estrangers
Un alumne comenta un incident amb membres del PAS en un cas d’informació per a estudiants estrangers. Se li proposa la via de la mediació.

 

Consultes referents a "Beques i ajudes" sense gestió externa
Núm. Tema Resum Gestions
12
Canvi de carrera
Una alumna que té beca planteja un canvi de carrera. Ha de veure la normativa.
106
Concessió de beca
Un alumne comenta un tema de concessió de beca. Ha de posar-se en contacte amb el defensor a l’oficina.
118
Discapacitat
Un alumne el pare del qual està discapacitat pregunta sobre beques. Se li ha donat la informació en el Negociat de Beques i se li comunica que consulte les bases.
119
Beca SICUE
Un alumne pregunta sobre les condiciones de la beca SICUE. Es comenta el tema.
227
Denegació
Un alumne comenta un tema de denegació de beca. Se l’envia a parlar amb el negociat corresponent.
251
Informació
Un alumne ERASMUS que vindrà a Alacant vol informació. Se li envia l’adreça i es responen preguntes concretes basades en la normativa.
289
Concessió
Un alumne comenta un tema d’ajuda per a accedir a un estudi. Ha d’anar al Negociat d’Alumnat i al Servei Assistencial de l’alumne.
298
ERASMUS
Un alumne planteja un tema de beca ERASMUS, però de fa 5 anys. Ha de dur la documentació per a analitzar-la.

 

Consultes referents a "Exàmens" sense gestió externa
Núm.
Tema
Resum Gestions

6

Incompareixença del professor
Un alumne comenta que el professor no s’ha presentat a l’examen. Ha de pactar-se una nova data i procediment d’examen amb el professor.

9

Incompareixença del professor
Un alumne comenta que té un professor que no acudeix a l’examen. Ha de pactar-se amb el professor per a repetició de l’examen o procediment de qualificacions.

15

Pèrdua de l’examen
Un professor comenta un tema de pèrdua de l’examen Ha de repetir-se l’examen.

18

Incompareixença del professor
Un alumne comenta que el professor falta a l’examen. Ha de pactar amb el professor una nova data i procediment d’examen.

20

Barems i qualificacions
Un alumne comenta el canvi de criteri de correcció d’un examen tipus test. El professor ho va comunicar abans de fer l’examen. El defensor comenta la indefensió de l'alumne en aquests casos, però si no ha posat reserva al canvi de barem ha de fer l'examen.

21

Examen pràctic
Quatre alumnes comenten la dificultat per a superar un examen que requereix l’aprenentatge d’un equip. Es comenta el tema.

23

Barems i qualificacions
Un alumne comenta el canvi de criteri de correcció d’un examen tipus test. El professor ho va comunicar abans de fer l’examen. El defensor comenta la indefensió de l'alumne en aquests casos, però si no ha posat reserva al canvi de barem, ha de fer l'examen.

25

Barems i qualificacions
Un alumne ha suspès un examen quan haurien d’haver-li posat no presentat. S’analitza el tema.

28

Revisió i reclamació
Un alumne pregunta sobre el procediment de revisió Se li dóna la informació.

30

Incompareixença del professor
Un alumne comenta que el professor ha faltat a l’examen. Ha de pactar-se amb el professor una nova data d’examen.

31

Horaris/dates d’exàmens
Un alumne comenta la coincidència d’exàmens. Se li dóna la normativa de la Facultat per si li serveix per a resoldre el problema.

34

Barems i qualificacions
Un alumne comenta disconformitat amb el barem i la revisió d’examen. S’analitza el tema.

35

Revisió i reclamació
Un alumne comenta disconformitat amb el barem i la revisió d’examen. S’analitza el tema.

36

Revisió i reclamació
Un alumne comenta un tema de revisió d’examen. S’analitza el tema.

37

Pèrdua de l’examen
Un alumne comenta la pèrdua del seu examen. Ha de pactar amb el professor i el defensor pot intervenir.

38

Revisió i reclamació
Un alumne pregunta pel procediment de revisió. S’analitza el tema.

39

Revisió i reclamació
Un alumne pregunta si té dret a revisió presencial. Se li respon que sí.

40

Barems i qualificacions
Un alumne es queixa del canvi de barem del professor. Es comenta la indefensió de l’alumne.

41

Repetició de l’examen
Una alumna pregunta per la repetició d’examen per malaltia. No hi ha normativa específica però tindrà dret sempre que ho justifique, i haurà d’avisar abans de l’examen.

45

Revisió i reclamació
Un alumne pregunta per la revisió d’examen. Se li dóna la normativa.

49

Incompareixença del professor
Un alumne comenta que el professor ha faltat a l’examen. Ha de pactar amb el professor una nova data i procediment d’examen.

52

Barems i qualificacions
Un alumne comenta la obligatorietat de fer pràctiques, si ho diu el barem. Se li diu que sí.

56

Barems i qualificacions
Un alumne es queixa que canvia el barem. Es comenta la indefensió de l’alumne.

57

Incompareixença del professor
Dos alumnes comenten que el professor va faltar a l’examen. Han de pactar amb el professor una nova data i procediment d’examen.

58

Revisió i reclamació
Un alumne comenta que falta fer la revisió. Ha de fer-se.

62

Pèrdua de l’examen
Un alumne comenta que el seu examen s’ha perdut. Ha de pactar amb el professor. El defensor pot actuar de mediador.

68

Barems i qualificacions
Un professor vol comentar sobre l’assistència a classe i la realització de treballs. S’analitza la situació.

71

Revisió i reclamació
Un membre d’un òrgan directiu pregunta sobre la revisió en avaluació contínua. Ha de fer-se.

76

Fotocòpia de l’examen
Un alumne pregunta sobre el dret a tenir fotocòpies del seu examen. Se li respon que sí que té dret per a poder argumentar en conseqüència la reclamació.

77

Barems i qualificacions
Un alumne comenta la falta de qualificació de les pràctiques. S’analitza el barem.

80

Barems i qualificacions
Un alumne comenta que no ha fet les pràctiques, que son obligatòries per a aprovar les assignatures. S’analitza el barem.

83

Revisió i reclamació
Un alumne comenta un tema de revisió d’examen. S’analitza el cas.

100

Barems i qualificacions
Un alumne comenta l’aplicació d’un barem en una assignatura que no el beneficia com als companys. Es comenta el tema.

101

Revisió i reclamació
Una alumna comenta un tema de revisió d’examen. S’analitza el procediment.

111

Barems i qualificacions
Un alumne comenta un tema de barem. Ha de clarificar-ho amb el professor.

113

Revisió i reclamació
Un alumne comenta que el professor no revisa l’examen. Ha de fer la revisió.

142

Revisió i reclamació
Un professor vol conèixer el reglament de reclamació / impugnació d’exàmens. Es comenta el tema i se li dóna la informació.

145

Repetició d’examen
Un PDI pregunta sobre el dret de l’alumne que se li repetisca l’examen si ha emmalaltit. Sí, però ha de justificar la malaltia adequadament.

146

Convocatòries
Un PDI pregunta si se li pot fer més d’un examen per convocatòria a una persona. Sí, sempre que no pertorbe la realització d’altres exàmens i del curs.

150

Horaris/dates d’exàmens
Un alumne comenta que ha d’avançar l’examen per a anar-se’n amb una beca. Ha de sol·licitar-ho per escrit al professor de l’assignatura.

157

Barems i qualificacions
Un representant d’alumnes vol informar-se sobre temes de barems de les assignatures i altres aspectes acadèmics. Es comenta amb ell.

163

Repetició de l’examen
Un alumne no pot acudir a fer l’examen perquè no hi ha servei d’autobusos per culpa de la neu. Se li recomana que parle amb el professor.

164

Condicions especials
Un alumne comenta les condicions especials d’un examen en què no li van donar els mateixos mitjans que a la resta dels companys. Ha de parlar amb el defensor a l’oficina.

169

Barems i qualificacions
Un alumne comenta una proposta que li ha fet el professor. Es comenta el tema.

173

Repetició de l’examen
Un alumne amb el braç trencat comenta la impossibilitat de fer l’examen. Alguns professors l’ajornaran i altres no. Pot pactar amb el professor.

176

Plagi
Dos alumnes comenten que han sigut acusats de plagi en l’examen. Han d’utilitzar el procediment de revisió i reclamació d’exàmens.

178

Repetició de l’examen
La mare d’un alumne comenta la impossibilitat que el seu fill faça l’examen perquè està malalt. Ha de parlar amb els professors i l’alumne ha de comentar el tema amb el defensor.

181

Repetició de l’examen
Un alumne comenta que una operació quirúrgica li impedeix fer l’examen. Ha de posar-se en contacte amb el defensor.

183

Barems i qualificacions
Un professor comenta la normativa de barem i realització d’examen. S’analitza la situació.

185

Revisió i reclamació
Un alumne planteja un tema de revisió de la qualificació d’examen. Se li ajuda a redactar la sol·licitud de revisió. Ha suspès i no vol continuar reclamant, però agraeix la tasca del defensor.
186
Incompareixença del professor
Un alumne comenta que el professor no s’ha presentat a l’examen. Haurà de fer-se en una data posterior.
191
Barems i qualificacions
Un alumne comenta que el barem ha sigut modificat després de fer l’examen. L’alumne pot utilitzar el procediment de reclamació.
192
Horaris / dates d’exàmens
Un alumne comenta que no ha assistit a un examen oral d’AULAS per falta de temps per a estudiar les assignatures de la carrera. Es comenta el tema.
193
Normativa
Un alumne comenta si hi ha la possibilitat de veure l’examen i retirar-se’n. Se li comenta que no hi ha normativa.
197
Revisió i reclamació
Un alumne ERASMUS comenta un tema de reclamació d’examen. S’analitza la situació.
198
Barems i qualificacions
Una professora comenta un tema de barem de la seua assignatura. S’analitza el barem.
204
Revisió i reclamació
Un alumne comenta un tema d’avaluació per diferents professors. Se li explica el procediment de reclamació d’examen.
209
Retirada de l’examen
Un alumne comenta les conseqüències d’haver-se retirat de l’examen. Ha de pactar amb el professor.
210
Barems i qualificacions
Dos alumnes comenten un tema de canvi de barem. La professora analitza la informació publicada sobre el barem i rectifica el criteri, que era erroni.
212
Revisió i reclamació
Un alumne comenta un tema de reclamació d’exàmens. Se l’ajuda a redactar la reclamació. Finalment ha aprovat.
216
Pèrdua de l’examen
Dos alumnes comenten la pèrdua del seu examen i una fórmula per a superar l’assignatura. Es comenta el tema i es acceptable la fórmula proposada.
219
Barems i qualificacions
Un professor consulta un tema d’exigència de pràctiques en barem, ja que ha hagut de canviar-les. S’analitza el cas.
220
Barems i qualificacions
Un membre del PAS comenta un tema de barem en un curs. Ha de presentar reclamació.
222
Repetició de l’examen
Un alumne pregunta sobre el seu dret que li repetisquen l’examen per malaltia o lesions No hi ha normativa però la lògica és que es faça un nou examen. L’alumne ha d’advertir de la impossibilitat de fer l’examen abans d’aquest.
224
Barems i qualificacions
Els acords personals entre alumne i professor no s’han respectat, i l’alumne no acudeix a la revisió el dia establit. No obstant això, està aprovat. Es comenta el tema.
228
Pràcticum
Un alumne es queixa de les dificultats per a fer el Pràcticum. Es comenta el tema.
229
Horaris / dates d’exàmens
Un alumne comenta un tema de data d’entrega d’un treball, que no és acceptat. Pot presentar una reclamació.
235
Barems i qualificacions
Una alumna comenta el tema de guardar la nota d’un examen per a l’any següent. Es comenta el tema.
236
Revisió i reclamació
Un alumne comenta que el professor es nega a fer la revisió d’un examen parcial. S’analitza la situació. L’alumne té dret a la revisió de tot examen, però el professor podria eliminar posteriors realitzacions d’exàmens parcials, ja que no és obligatori fer-los.
244
Barems i qualificacions
Un alumne no està d’acord que una falta d’assistència injustificada implique un suspès. No hi ha normativa.
245
Pèrdua de l’examen
Un alumne comenta un tema de pèrdua de memòria de pràctiques. Ha de parlar amb el professor.
247
Barems i qualificacions
Un alumne comenta que no s’havia donat el barem per a una pràctica. Se li explica la normativa.
252
Revisió i reclamació
Un alumne comenta la falta de publicació de notes i el temor que no es faça la revisió La revisió ha de fer-se encara que les notes estiguen en el Campus Virtual.
253
Revisió i reclamació
Un membre del PDI comenta un tema de revisió d’examen en què l’alumne ha de veure’n les faltes. S’analitza el cas.
255
Revisió i reclamació
Un alumne pregunta per la justificació de la nota. Les qualificacions han d’estar sempre justificades.
258
Barems i qualificacions
Un alumne ha presentat al professor responsable d’una assignatura una reclamació a la qualificació d’un treball. El defensor seguirà el procés de qualificació.
260
Revisió i reclamació
Un alumne vol reclamar la qualificació d’un curs especial. Se li explica el barem.
268
Barems i qualificacions
Un alumne pregunta sobre el barem del pràcticum. Se li dóna informació.
273
Avaluació curricular
Un alumne pregunta sobre la existència de l’aprovat per compensació Se l’informa que en la nostra Universitat no n’hi ha.
275
Avaluació curricular
Un alumne presenta una carta genèrica sobre la situació de la carrera. Se l’invita que vinga a parlar amb el defensor.
278
Horaris / dates d’exàmens
Un alumne comenta un tema de canvi de dates d’exàmens. Se li dóna la normativa. El professor ha de buscar una solució satisfactòria per haver avançat la data, cosa que no pot fer.
284
Avaluació curricular
Un alumne vol saber la implantació de l’aprovat per compensació. Se li indica que en la nostra Universitat no n’hi ha.
287
Barems i qualificacions
Un alumne comenta un tema de barem d’assignatures. S’analitzen els barems.
293
Barems i qualificacions
Un alumne comenta un tema de barem. S’analitza el barem.
294
Barems i qualificacions
Un alumne comenta un tema de qualificació d’examen. Ja que no assisteix a classe, se li recomana que pacte amb el professor.
295
Revisió i reclamació
Un alumne comenta un tema de data de revisió i possibilitat de fer-la. S’analitzen diversos casos.
296
Barems i qualificacions
Un alumne comenta el barem. Ha d’analitzar-ne els detalls.
297
Revisió i reclamació
Un alumne comenta un tema de revisió d’exàmens. Té dret a fer-la amb independència de la nota.
301
Barems i qualificacions
Un alumne comenta el cas d’un examen amb preguntes tipus test incorrectes i un tipus d’examen no acord amb el barem. Pot comentar-ho amb el professor i esperar que isquen les notes.
302
Repetició d’examen
Un alumne comenta la repetició d’un examen perquè hi havia sospita de copiat. L’alumne era d’Erasmus, l’examen va tenir lloc en una universitat estrangera i l’assignatura examinada no estava dins del contracte Erasmus. S’analitza la situació.
304
Avaluació curricular
Un alumne vol informar-se sobre l’aprovat per compensació. Se li informa que no n’hi ha en la nostra Universitat.
305
Barems i qualificacions
Un alumne comenta un tema d’examen, que considera injust perquè sempre li falta S’analitza la situació i se l’informa.
307
Barems i qualificacions
Un alumne comenta la dificultat d’aprovar una assignatura. Es comenta el tema.
308
Examen amb errors
Un alumne comenta un tema d’examen amb molts errors. Ha d’esperar que isquen les notes.
309
Barems i qualificacions
Un alumne comenta un tema d’aplicació del barem. El barem proposat ha de respectar-se.
313
Revisió i reclamació
Una alumna comenta un tema d’error del professor que ha repercutit en l’examen. Se li explica el procediment de revisió i reclamació de la seua facultat.
316
Suspensos massius
Un delegat de curs es queixa d’un suspens massiu. Ha de venir a parlar amb el defensor.
317
Pèrdua de l’examen
Un cap d’estudis comenta la pèrdua dels exàmens de 13 alumnes. Ha de fer-se de nou però després d’un pacte amb els alumnes per a la convocatòria.
320
Barems i qualificacions
Un alumne comenta que el barem d’una assignatura no s’ha aplicat. Ha de fer la revisió i comentar-la amb el professor.
321
Revisió i reclamació
Un alumne pregunta sobre el procediment de revisió d’examen. Se li proporciona una còpia del de la seua facultat / escola.
322
Preguntes d’examen
Una alumna vol veure les preguntes de l’examen abans de retirar-se’n per a decidir si es presenta o no. No hi ha normativa que done suport a la petició de l’alumna.
324
Horaris / dates d’exàmens
Una alumna vol que li canvien la data d’examen ja que disposa d’una beca a l’estranger. Ha de pactar amb el professor, però no accedeix a la mediació del defensor.
328
Revisió i reclamació
Un alumne vol conèixer el procediment de revisió d’exàmens. Se li proporciona còpia del de la seua facultat / escola.
329
Revisió i reclamació
Un alumne s’informa sobre la realització de la revisió presencial. Es comenta el tema.
333
Copiat
Un professor pregunta per possibles solucions a un alumne que copia. Es comenta el Reglament de disciplina de 1954, en què no es considera falta.
334
Barems i qualificacions
El barem no especifica quan es posa “suspens” i quan “no presentat”. L’alumne es va presentar a un parcial i el professor ha interpretat que s’ha presentat, encara que no ho haja fet al final. Es comenta la situació.
335
Revisió i reclamació
Un alumne vol veure l’examen fora de la data de revisió, ja que aleshores estava de viatge. Se l’ajuda a redactar un escrit.
338
Barems i qualificacions
Un alumne pregunta sobre els criteris de qualificació. Se li explica la normativa.
339
Revisió i reclamació
Una alumna pregunta sobre el desenvolupament del procediment de reclamació d’exàmens. Se li proporciona còpia del procediment de la seua facultat / escola.
340
Barems i qualificacions
Un alumne comenta un tema de barem relacionat amb la qualificació de “no presentat”, “suspens”. Es dirigit al director del Departament.
341
Barems i qualificacions
Un alumne comenta arbitrarietats d’un professor en una concessió de tutories i en la qualificació de “suspens” i “no presentat”. Es comenta el tema.
343
Revisió i reclamació
Un alumne pregunta si té dret a revisió d’examen. Se li indica que sempre.

 

Consultes referents a "Infraestructures" sense gestió externa
Núm. Tema Resum Gestions
27
Assegurança escolar
Un alumne comenta un tema d’assegurança per accident. Se li envia còpia de la normativa.
64
Faltes disciplinàries
Un membre del PAS pregunta sobre possibilitats d’obrir un expedient. S’analitza la situació.
79
Ús de la xarxa
Un alumne comenta el tema d’ús indegut de la xarxa informàtica Ha de disculpar-se.
114
Cafeteries
Un membre de la Universitat PAS/PDI es queixa de la cafeteria. Se li ofereix la possibilitat d’intervenir.
116
Cafeteries
Un membre de la Universitat PAS/PDI es queixa de la cafeteria. Se li ofereix la possibilitat d’intervenir.
148
Espai-ús
Dos alumnes plantegen un tema d’ús d’un plató de la Universitat. Es tanca la consulta.
149
Ús de la xarxa
Un alumne ha deixat la seua contrasenya i li han entrat en un ordinador. Ha de comunicar-ho a la Direcció del centre.
180
Ús de la xarxa
Un alumne comenta que s’ha bloquejat el seu accés a la Universitat Virtual per no pagar les taxes de trasllat d’expedient. Es comenta la situació.
214
Assegurança escolar
Un alumne comenta que l’assegurança mèdica voluntària no li reconeix el dret a rebre l’import de la matrícula per no haver pogut assistir durant més d’un mes a les classes a causa d’una operació. Se l’ajuda a redactar la instància.
261
Robatori
Un alumne comenta el robatori d’un mòbil en el qual hi ha hagut telefonades en un curs d’espanyol de la Universitat d’Alacant. Es comenta el tema.
265
Esports
Un membre del PDI vol millorar l’activitat d’un equip d’esports. Se li proposa una tasca de mediació.

 

Consultes referents a "Ordenació docent" sense gestió externa
Núm. Tema Resum Gestions
1
Assistència a tutories
Un alumne comenta que el professor no ha atès les tutories en l’horari programat. S’analitza la situació però ha de comentar-ho amb els companys de classe.
2
Horaris / grups
Un pare pregunta sobre sol·licitud de canvi de grup. Ha de dirigir-se al centre.
5
Dret a examen
Un alumne pregunta si ha de complir el requisit de les pràctiques obligatòries per a aprovar. Se li diu que sí, si això estava indicat en el barem.
7
Temps d’examen
Un alumne comenta la falta de temps en un examen. Se li explica el procediment de reclamació d’examen.
8
Relacions personals
Un professor comenta l’actitud poc constructiva d’un alumne de cara al paper de la Universitat. Es decideix que el defensor parle amb l’alumne.
10
Convalidació
Un alumne comenta un procediment de convalidació. Ha de dirigir-se al defensor de la universitat de destinació.
11
Crèdits
Uns alumnes han rebut una informació incorrecta sobre el reconeixement de crèdits. Es comenta el tema.
13
Actes
Un alumne està interessat que es tanque l’acta per a obtenir el títol. Ha de parlar amb el professor.
14
Nombre d’aprovats
Un alumne pregunta per la normativa sobre el nombre màxim / mínim d’aprovats en un examen. No n’hi ha.
16
Convalidació
Un alumne està interessat a convalidar el pràcticum, cosa que ocorre en algunes universitats. S’ analitza el procediment.
17
Convalidació
Un alumne vol traslladar-se a altra universitat i demana informació sobre les convalidacions. Se li proporciona la normativa de la nostra Universitat.
19
Aprovat per compensació
Una alumna comenta que li falta una assignatura per a acabar la carrera. S’analitzen les normatives de compensació curricular d’altres universitats; en la nostra no n’hi ha.
26
Crèdits
Un alumne comenta un tema de distribució de crèdits entre optatives i lliure configuració. S’analitza el tema.
29
Trasllat d’expedient
Un alumne comenta el tema de trasllat d’expedient per esgotar les 6 convocatòries. Es comenta el tema.
32
ERASMUS
Un alumne vol que la qualificació d’Erasmus li la posen al juny. Ha de parlar amb el coordinador.
33
Docència-distribució
Un professor pregunta sobre normativa de repartiment de docència i de dedicació en cada quadrimestre. Se li envien les conclusions d’un estudi jurídic.
43
Trasllat d’expedient
Un alumne comenta un tema de trasllat d’expedient. S’analitza el tema.
44
Convocatòria 7a
Una alumna pregunta per la 7a convocatòria. Se li dóna la informació.
46
Matriculació
Una alumna pregunta per una assignatura de lliure configuració per a passar de C. Empresarials a ADE. Se n’analitza el cas.
47
Accés a segon cicle
Un alumne a qui li queda algun crèdit d’una carrera de 1r cicle vol fer una carrera de 2n cicle. Se li explica la normativa, que li impedeix accedir al 2n cicle.
48
Docència: qualitat
Un professor parla malament el castellà. Han de comentar-ho amb el coordinador.
50
Permanència
Un alumne comenta que no ha aprovat cap assignatura. Ha de presentar una instància al director del centre.
51
Actes
Un alumne sol·licita que s’accelere la signatura d’actes d’un curs. S’analitza i es decideix posar una data màxima.
53
Docència: qualitat
Un alumne comenta que el professor parla malament el castellà. Ha de comentar-ho amb el coordinador.
54
Error administratiu
Una alumna comenta un error de notificació d’un pla d’estudis. S’analitza el cas.
59
Horaris / dates d’exàmens
Dos alumnes comenten que els coincideixen dues dates d’exàmens i quan es van matricular no ho sabien. Han d’analitzar la situació específica.
60
Docència: distribució docent
Un director d’un departament pregunta per la distribució docent. Es comenten les sentències judicials.
65
Permanència
Una alumna no ha aprovat cap assignatura. Es comenta el tema. Ha de fer una instància al director / coordinador.
66
Canvi de nota
Una alumna comenta un tema de modificació de nota. Aquesta ha d’estar justificada.
70
Horaris / dates d’exàmens
A un alumne li coincideixen exàmens. Es comenta el tema.
72
Idioma del professor
Al professor no se li entén. Ha de parlar amb el professor.
73
Permanència
Un alumne pregunta per la continuïtat ja que no ha aprovat cap assignatura Ha de parlar amb el director, a més de fer la instància.
75
Convocatòries incompatibles
Una alumna comenta la normativa de convocatòries incompatibles. S’analitza la situació.
78
Permanència
Un alumne planteja un tema de permanència en la Universitat després d’esgotar la setena convocatòria. Es discuteix la situació i el possible trasllat a altres universitats.
81
Actes
Un alumne es queixa que no s’han signat les actes. Se seguirà el tema.
82
Docència: idioma professor
35 alumnes sol·liciten la mediació del defensor per a resoldre un problema de comprensió d’un professor amb poc domini del castellà. El defensor s’ha posat en contacte amb el director del Departament, que ja havia substituït el professor. La solució és positiva i els mèrits corresponen al cap del Departament.
84
Permanència
Un alumne de primer curs pregunta per la continuïtat d’estudis. Si aprova una assignatura pot continuar.
85
Horaris / grups
Un alumne vol canviar de grup. Ha de sol·licitar-ho en el termini adequat.
86
Horaris / grups
Un alumne vol canviar de grup. Ha de sol·licitar-ho en el termini adequat.
88
Aprovat per compensació
Un alumne comenta que li queda una assignatura per acabar la carrera. Se sol·licita que es pose en contacte amb el defensor.
90
Actes
Un alumne es queixa de que no s’han signat les actes. Es comenta el tema.
91
Matriculació
Un alumne diu que l’ordinador no l’ha deixat matricular-se al desembre. Es comenta el tema.
92
Permanència
Un alumne comenta que no ha aprovat cap assignatura del primer curs. Se l’ajuda a fer una instància al director del centre.
93
Horaris / grups
Un alumne vol canviar de grup. Se l’ajuda a redactar un escrit per a sol·licitar el canvi de grup.
95
Horaris / grups
Un alumne comenta que un professor ha canviat l’horari. El professor no pot fer el canvi unilateralment.
97
Mala gestió
Dos alumnes es queixen de la mala gestió de beques. Se’ls ajuda a presentar un escrit de reclamació.
98
Assistència a classe.
Una alumna embarassada planteja el tema de les faltes d’assistència a classe. S’analitza la situació.
102
Convalidació
Un membre del PDI proposa un tema de normativa legal d’àmbit estatal sobre convalidació. S’analitza la situació.
103
Actes
Una alumna es queixa que el professor no signa les actes. Se segueix el tema.
104
Faltes a classe
Un professor comenta un tema de faltes a classe. S’analitzen les possibles causes.
105
Oferta / publicitat curs
Dos alumnes comenten la falta d’oferta de cursos d’idiomes. Es comenta la situació.
107
Matriculació
Dos alumnes volen canviar la matrícula perquè s’ha canviat l’horari de classe. Se’ls ajuda a redactar un escrit al degà / director.
109
Horaris / grups
Uns alumnes volen conèixer els horaris de revisió d’exàmens. Se’ls dóna la normativa.
110
Actes
Un alumne planteja un tema de modificació d’una nota en actes. Se n’analitza el cas.
112
Tutors
Un alumne comenta la obligatorietat que el professor faça tutories. Les tutories son obligatòries.
115
Matèries
Una persona vol contactar amb un departament per a oferir-li material didàctic. Se li indica el departament.
117
Informació
Un alumne pregunta diversos aspectes de la vida acadèmica. Se l’informa de la normativa.
124
Horaris / grups
Un alumne planteja un problema de canvi de grup. Ha de parlar amb el cap d’estudis.
125
Taxes
Un alumne comenta un tema de pagament de taxes. S’analitza la situació
126
Pràctiques
Dos alumnes comenten un tema de dificultat d’assistir a pràctiques un dissabte de matí. Han de comentar-ho amb el professor.
127
Taxes
Un alumne planteja un tema de pagament d’un curs especial. Se li indica que ha de posar-se en contacte amb el defensor.
130
Convalidació
Un alumne vol convalidar assignatures. Se li indica el procediment.
131
Taxes
Dos alumnes d‘un curs d’idiomes pensen que el professor no té el nivell adequat i volen la devolució de les taxes. Han de presentar l’escrit corresponent.
132
Horaris / dates
Un alumne comenta el desconeixement de l’horari per als exàmens de desembre. Es comenta el tema.
133
Curs especial
Quatre alumnes comenten un canvi de barem en les qualificacions d’un curs especial. Se’ls dóna la normativa perquè la comenten amb el professor.
134
Horaris / dates
Un alumne vol informació sobre el canvi de data d’examen per motius religiosos. Ha de demanar permís al responsable religiós.
135
Horaris / dates
Un alumne comenta que li coincideixen exàmens en data però no en hora. Ha de parlar amb el secretari del centre.
136
Permís de treball
Un alumne comenta que no li donen permís en el treball. Ha de veure el conveni i parlar amb el sindicat.
139
Convalidació
Es planteja un tema de convalidació. Es comenta el tema.
140
Convalidació
Una alumna comenta un tema de crèdits en un curs especial que era incompatible amb els seus estudis. S’aclareix el tema.
141
Horaris / grups
Un alumne comenta la falta d’un horari detallat. S’analitza la situació.
143
Horaris / dates
Un membre del PAS vol conèixer el temps que han d’esperar els alumnes davant la incompareixença del professor a la classe. No hi ha normativa.
147
Matriculació
Un alumne vol matricular-se d’una assignatura de més per a acabar la carrera. Se li explica la normativa.
152
CED
Un alumne té dificultat a contactar amb el professor per a un tema de CED però finalment es resol el problema. Es comenta el tema.
154
Taxes
Un alumne de família nombrosa i estranger planteja un tema de pagament de taxes. Finalment es resol el problema satisfactòriament.
155
Taxes
La mare d’un alumne està disconforme amb l’elevat pagament de taxes per matricular-se només d’una assignatura. El seu fill està malalt. Se li explica la normativa i la possibilitat que vaja al Centre de Suport a l’Estudiant. La mare està disconforme amb la resposta del defensor.
158
Docència: falta professor
Un alumne comenta que el professor ha faltat a l’examen. Ha de pactar amb el professor una nova data d’examen.
159
Sou
Un becari comenta que no se li ha pagat el que s’havia pactat. Se li demana que aporte documentació.
161
Aprovat per compensació
Un alumne comenta que li falta només mitja assignatura per acabar la carrera. Es comenta el tema i se li diu que en aquesta Universitat no hi ha l’aprovat per compensació.
162
Convalidació
Un alumne vol convalidar l’assignatura d’un títol. Se li explica el procediment per a fer-ho.
165
Examen amb altre professor
Un alumne comenta la possibilitat de fer l’examen amb altre professor. Es comenta el tema, ja que ha de preguntar en el seu grup.
167
Pràctiques
Un alumne planteja el tema de la realització de les pràctiques, ja que viu actualment als EUA. Ha de parlar amb el degà per a buscar una possible solució.
168
Canvi de carrera
Un alumne vol canviar de carrera. Ha d’esperar-se al curs pròxim i fer preinscripció. Pot aprovar algunes assignatures que li servirien després com a crèdits de lliure elecció.
171
Docència: classes
Un alumne que no pot anar a classe comenta que no s’ha assabentat del canvi fet en el desenvolupament de l’assignatura. Es discuteix la normativa.
175
Matriculació
Un alumne planteja la modificació de matrícula fora de termini. Ha de parlar amb el cap de negociat de la seua Secretaria.
187
Matriculació
Dos alumnes comenten un tema d’incompatibilitat entre assignatures de lliure configuració. S’analitza el cas.
189
Matriculació
Un alumne comenta un tema d’ús de la targeta TIU per a majors de 25 anys. Se li diu que es pose en contacte amb el defensor.
195
CED
Una alumna mostra disconformitat amb la matrícula CED. Se li explica la situació.
201
Trasllat d’expedient
Un alumne comenta un tema de trasllat d’expedient. Ha de dirigir-se a la facultat / escola.
202
Convocatòries
Un alumne té dubtes sobre les convocatòries. Ha de consultar el Manual de Gestió Acadèmica.
206
Horaris / grups
Un alumne planteja un tema de canvi de grup. Ha d’aclarir-lo a la Secretaria del centre.
208
Convalidació
Un alumne planteja un tema de convalidació no reconeguda. Ha de tenir accés a tota la informació per a poder recórrer adequadament.
215
Horaris / grups
Un alumne comenta el canvi d’horari en una assignatura, cosa que fa que coincidisca amb altra. Ha de fer modificació de matrícula.
217
Horaris / grups
Un alumne comenta que el professor ha canviat l’horari de les classes unilateralment. No pot fer-ho.
218
Examen a distància
Un alumne planteja fer l’examen a distància perquè actualment viu fora d’Alacant. Ha de pactar-ho amb el professor.
223
Convocatòries
Un alumne ha esgotat les convocatòries i només li queda una assignatura per a acabar la carrera. Es comenta el tema.
225
Apuntes
Un alumne comenta que el professor no dóna apunts sobre el programa de l’assignatura. No es obligatori que el professor done apunts de l’assignatura.
226
Horaris / grups
Un alumne comenta el desdoblament de grups, la qual cosa li impedeix anar amb el professor triat. Ha d’adaptar-se al grup que li correspon.
232
Incompatibilitat
Un alumne comenta incompatibilitat per a desenvolupar el projecte. Es comenta el tema i se li dóna el pla d’estudis de la seua carrera.
233
Incompatibilitat
Un alumne comenta incompatibilitat per a desenvolupar el projecte. Es comenta el tema i se li dóna el pla d’estudis de la seua carrera.
241
Horaris / grups
Un alumne sol·licita un canvi de grup fora de termini. Ha de parlar amb el cap de Secretaria.
242
Matriculació
Un alumne comenta un tema de matriculació de projectes fi de carrera. Se li indica la normativa.
246
Horaris / grups
Tres alumnes comenten un tema de canvi de grup perquè havien seguit les explicacions amb altre professor. Han de plantejar-ho al cap d’estudis.
256
Horaris /dates
Una alumna es queixa que la professora arriba tard. Ha de parlar amb la professora i recuperar la classe. El defensor pot intervenir.
257
Canvi de professor
Un alumne comenta un tema de canvi de professor perquè aquest es casa. Ha de parlar amb el director del departament.
262
Convalidació
Cinc alumnes volen convalidar el títol d’expert universitari com a crèdits de lliure elecció. No es pot.
264
Trasllat d’expedient
Un alumne vol informació sobre trasllat d’expedient. Se li diu com pot aconseguir-ho.
266
Horaris / grups
Un alumne pregunta si el professor pot canviar l’horari. No pot fer-ho.
269
Practiques d’empresa
Un alumne pregunta sobre normativa per a fer pràctiques d’empresa fora de la seua província. Se li dóna la normativa.
270
Programa de l’assignatura
Un alumne no està conforme amb el desenvolupament del programa. Es comenta el cas.
274
Convalidació
Un alumne comenta la normativa sobre convalidació de crèdits d’idiomes. Es comprova la normativa.
276
Pràctiques
Un alumne pregunta per les pràctiques d’empresa, quan té les acadèmiques. Se li dóna la informació.
277
Horaris / dates
Un alumne comenta un tema de coincidència d’exàmens al setembre. Ha de parlar amb el vicedegà / coordinador per a evitar-ho.
279
Docència: qualitat
Una alumna de Doctorat es queixa que el professor no desenvolupa adequadament l’assignatura. Es pot denunciar a la Comissió de Doctorat.
280
Horaris / grups
Dos alumnes mostren preocupació perquè el pròxim curs desapareix un grup de vesprada. Han de plantejar-ho al degà / director del centre.
281
Matriculació
Un alumne pregunta un tema de consideració d’una persona que és professor i alumne de la mateixa carrera. Ha d’aportar més detalls.
283
Docència: falta professor
Un alumne planteja un tema de falta en l’horari d’un professor. Ha de dirigir-se al Defensor Universitari.
286
Horaris / dates
Una alumna planteja un tema d’horari matí / vesprada de l’any pròxim. Va començar la carrera en horari de matí i ara passa a la vesprada. Ha de plantejar el problema a la Direcció del centre.
291
Falta professor
Un alumne d’altra universitat planteja un tema de falta de professor. Ha de parlar amb el defensor de la seua universitat.
299
Calendari acadèmic
Un alumne pregunta pel nou calendari acadèmic. Se li proporciona la informació.
303
Diploma
Un alumne vol un diploma d’assistència a un curs especial que no ha aprovat. No se li pot subministrar i es comenta el tema.
310
Horaris / grups
Es planteja el tema de canvi de grup i raons per a atorgar-lo. S’analitza el cas.
323
Treball
Un alumne comenta incompatibilitat d’estudi i treball. S’analitza la situació.
325
Horaris / dates
Un alumne que té dos exàmens, un a continuació de l’altre; comenta la situació. Ha de parlar amb els dos professors.
327
Horaris / grups
Un alumne comenta les restriccions en el canvi de grup per al pròxim any. Ha de dirigir-se al Consell d’Alumnes.
337
Convocatòria 8a
Un membre del PDI pregunta per la possibilitat d’atorgar una 8a convocatòria. No està previst en la normativa.
342
Matriculació
Un alumne comenta un possible error de comunicació de Secretaria que li impedeix acabar la carrera. Ha de parlar amb el cap d’estudis.
344
Horaris /dates
Un alumne comenta la coincidència de dates d’examen. Ha de parlar amb el cap d’estudis.

 

Consultes referents a "Plans d’estudis" sense gestió externa
Núm. Tema Resum Gestions
63
Última assignatura
Un alumne a qui li queda una assignatura és obligat a canviar de pla. Se li explica la situació.
122
Canvi de pla
Un alumne s’informa sobre les possibilitats de canvi de pla. Se li indica la normativa.
188
2n cicle
Dos alumnes pregunten sobre l’accés a segon cicle i la seua situació de desassossec. Es comenta el tema.
205
Canvi de pla
Un alumne és obligat a canviar de pla. Ha de parlar amb el vicerector d’Alumnat.

 

Consultes referents a "Problemes lingüístics" sense gestió externa
Núm. Tema Resum Gestions
69
Ús del castellà
Es pregunta si l’alumne té dret a fer l’examen en castellà. Se li diu que sí.
89
Ús del valencià
Un alumne no vol fer pràctiques en grups de valencià. Ha de parlar amb el professor.

 

Consultes referents a "Diversos" sense gestió externa
Núm. Tema Resum Gestions
24
Amenaça a alumne
Un degà / director comenta un tema d’amenaça d’un professor a un alumne. S’analitza la situació.
137
Relació alumne-professor
Una alumna comenta una relació confusa entre alumna-professor. S’analitza la situació.
166
Tracte inadequat
Un alumne d’altra Universitat que no té Defensor es queixa del tracte del professor. Se li recomana que es dirigisca al Defensor del Poble.
184
Relació alumne-professor
Es planteja un tema de comunicació entre el Consell d’Alumnes i un professor. Es considera el cas.
196
Propietat Intel·lectual
Un membre del PDI planteja un conflicte de propietat intel·lectual amb el seu director, que vol que li entregue les dades sense cap dret a signar els treballs. Se li dóna la informació i se li ofereix la possibilitat de mediació.
199
Relació alumne-professor
Un alumne es queixa del tracte inadequat del professor. Se li proposa una tasca de mediació.
243
Al·lèrgia al gluten
Un alumne comenta les dificultats dels celíacs per a aconseguir aliments dins de la Universitat. Se li ofereix la possibilitat de mediació amb les cafeteries.
250
Oposicions / Concursos
Un membre del PAS es dirigeix al defensor per que se li reconeguen uns estudis fets com a mèrit. El defensor consulta el Servei Jurídic. Se li explica al PAS que perquè se li reconega el mèrit corresponent ha de fer una diligència en què comente que té els requisits adequats per a accedir al reconeixement dels estudis fets.
259
Projecte d’investigació
Un membre del PDI acudeix al defensor per a assessorar-se sobre una reunió de preparació i informació sobre projectes en què ha participat. S’analitza el cas.
272
Retribucions
Un Consell de Departament elabora un document sobre el complement docent de la retribució del professorat. Es comenta el tema.
300
Roba adequada
Un alumne comenta la expulsió de l’examen per assistir-hi amb pantalons curts. S’analitza la situació específica perquè l’alumne puga prendre la decisió més convenient.
311
Informació
Un alumne planteja un tema d’altra universitat. Ha de dirigir-se al corresponent Defensor.
331
Informació
Un alumne està interessat a conèixer les funcions del Defensor. Se li expliquen i se li dóna l’adreça de la pàgina web.

 

 

 

Annex II. Estadística

A continuació es mostren alguns gràfics referents a la distribució de les consultes i reclamacions  

Gràfic de la distribució per tema de consultes i reclamacions

 

Gràfic de la distribució mensual de consultes i reclamacions

 

Gràfic de la distribució per centre de consultes i reclamacions d'alumnes

 

Gràfic de la distribució de consultes i reclamacions per cada 1000 alumnes matriculats en cada centre

 

Taula i Gràfic circular de la distribució de consultes i reclamacions per col·lectiu de procedència

 

Taula i Gràfic circular de la distribució en individuals i col·lectives de consultes i reclamacions

 

Taula i Gràfic circular de la distribució de consultes i reclamacions segons la via d'accés

 

Taula i Gràfic circular de la distribució de consultes i reclamacions segons el resultat

 

Taula de l'evolució per períodes de consultes i reclamacions

Gràfic de la Variació anual de consultes i reclamacions

 

 

 

Annex III. Premsa

Artícles referits al Defensor Universitari apareguts en la premsa durant el període al que es refereix aquest informe.

· Document

 

 

 

Annex IV. Conclusions de les meses de treball de la IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris

1. Confidencialitat
IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris. Mesa núm. 1. Conclusions

Coordinadors:
Joan Miró Ametller (Universitat de Girona)
Purificación Fenoll Hach-Alí (Universitat de Granada)
Artur Juncosa Carbonell (Universitat Ramón Llull)

- Introducció

Entre les característiques principals de la figura del Defensor Universitari destaquen la independència i el caràcter confidencial de la seua tasca. Amb la introducció de la figura del defensor universitari, la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats establia que la seua funció consisteix a vetlar pels drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària i que les seues actuacions, dirigides a contribuir a la qualitat del sistema universitari, no estan sotmeses a mandat imperatiu de cap instància universitària i es regeixen pels principis d’independència i autonomia. Així ho han recollit els estatuts de les diferents universitats quan han regulat la figura del Defensor. Per a desenvolupar les seues funcions en un clima de plena confiança de la comunitat universitària, una de les condicions inherents a la figura del Defensor és, molt freqüentment, la confidencialitat en la comunicació entre qui visita l’oficina del Defensor i el mateix defensor i, per tant, la seguretat en el tractament i la conservació dels documents generats en el curs de les actuacions del Defensor.

Les oficines del Defensor Universitari manegen documents escrits i fitxers informàtics que afecten persones i que contenen noms i dades confidencials. Aquests documents, en principi, es guarden en l’arxiu de la mateixa oficina o en els ordinadors del Defensor i dels seus col·laboradors administratius.

Hi ha una legislació sobre dades personals, sobre el tractament i conservació de la documentació administrativa i sobre patrimoni històric. Són la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, el Reial Decret 994/1999, d’11 de juny, que aprova el Reglament de mesures de seguretat dels fitxers automatitzats que continguen dades de caràcter personal, la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, la Llei 16/1985 de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, les orientacions que puga donar l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i la legislació pròpia de cada comunitat autònoma (que també poden tenir agències pròpies de protecció de dades o l’equivalent).

- Confidencialitat, intimitat i anonimat

La confidencialitat és un dels principis bàsics que inspiren l’actuació dels defensors universitaris, mentre que la intimitat és un dret fonamental reconegut expressament com a tal en l’article 18.1 de la Constitució espanyola. Una vulneració del principi de confidencialitat no ha d’implicar necessàriament una lesió del dret a la intimitat, encara que pot dur-la aparellada. El que s’ha dit respecte del dret a la intimitat és també aplicable al dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal, reconegut per la nostra Constitució en l’article 18.4, i que pot resultar afectat amb independència o en concurrència amb els anteriors.

La confidencialitat no exigeix, d’altra banda, l’anonimat. De fet, les queixes presentades davant els defensors universitaris no poden ser anònimes, encara que si que són confidencials.

- El concepte d’interès legítim i el principi de confidencialitat. Casos especials

Perquè el Defensor Universitari puga intervenir, la persona que es queixa ha de ser membre de la comunitat universitària i demostrar que té un interès legítim en l’assumpte que presenta. No és infreqüent, no obstant això, que es dirigisquen al Defensor pares, xicots, amics, etc.

La qüestió no sembla en principi problemàtica, però hi ha casos en què el Defensor no té més remei que accedir a contactar amb aquestes persones intermèdies. Es tractaria d’identificar els casos en què, sempre de manera excepcional, aquesta actuació poguera estar indicada (alumnes malalts o que tenen beques a l’estranger, etc.).

En certs casos, el desenvolupament de les gestions fetes pel Defensor pot semblar contradictori amb el principi de confidencialitat. Són casos en què resulta difícil, o fins i tot impossible, al Defensor Universitari defensar els drets dels membres de la comunitat universitària que a ell es dirigeixen, sense que l’òrgan administratiu arribe a conèixer la identitat dels queixosos (problemes relacionats amb avaluació d’exàmens, casos en què, abans d’arribar el problema al Defensor, els queixosos es van significar en gran manera davant l’òrgan administratiu, etc.).

D’altra banda, la confidencialitat sembla més vulnerable quan la queixa està signada per un col·lectiu de persones, ja que en la confecció d’aquests escrits d’adhesió és normal que algunes persones se signifiquen més que altres i resulte difícil mantenir la reserva.

Es tracta, doncs, com en els casos anteriors, de dissenyar protocols d’actuació que permeten preservar en la mesura del que siga possible la confidencialitat en aquests i altres supòsits, o almenys advertir els queixosos dels possibles riscos.

La confidencialitat pot quedar també exposada a través de la correspondència enviada pel Defensor Universitari, per a la qual cosa s’han de prendre tot un seguit de precaucions, tant en relació amb el queixós com respecte de l’òrgan administratiu implicat.

- Tipus d’informació

Típicament arriben a l’oficina del Defensor diversos tipus de documents relacionats amb les actuacions del Defensor: queixes, denúncies, sol·licituds de mediació… Una bona part d’aquesta informació té caràcter confidencial. Es pot dir que les parets de l’oficina del Defensor escolten, però no parlen. No obstant això, es fa un informe escrit de tots els casos.

Com s’ha dit, no tota la informació és absolutament confidencial. Si un investigador presenta una queixa sobre un treball que comporte una actuació pròxima al responsable del grup d’investigació, serà inevitable plantejar el problema i apareixeran noms, encara que tot, en principi, quede restringit entre dues persones o com a màxim dins de l’àmbit del grup.

La informació pot ser estrictament individual o col·lectiva. Per exemple, si un grup d’alumnes o becaris presenta una reclamació, haurien de tenir-se en compte els drets de cadascun dels membres del grup.

Encara que confidencial, no és obvi que el tipus d’informació que arriba a l’oficina del Defensor haja de ser tractat com a informació secreta, llevat, potser, de certs aspectes de caràcter molt personal que, generalment i per raons de sentit comú, probablement no s’arrepleguen per escrit o perquè és informació que es destrueix sense passar a l’arxiu. No obstant això, un document referit al funcionament d’una entitat pública que es conserve no serà inaccessible per sempre. Entre moltes altres possibilitats de petició de permís per a accedir a certa documentació bastarà esmentar la investigació històrica.

Per això també han de considerar-se en el marc de la confidencialitat, la seguretat dels arxius, els sistemes de destrucció de documents i la conservació d’aquests.

- Tipus de documents i tractament de fitxers

Una part de la documentació en l’oficina del Defensor està escrita sobre paper. En alguns casos es tracta d’esborranys que es destrueixen. No obstant això, hi ha documents definitius que s’arxiven com si es tractara d’un expedient.

També hi ha documentació sobre suport informàtic en l’ordinador del mateix Defensor i en els del seu equip administratiu.

Les universitats han començat a adaptar-se al Reglament de mesures de seguretat de fitxers automatitzats que contenen dades de caràcter personal, aprovat per Reial Decret (1999) i a la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades. Aquest Reglament defineix els usuaris dels arxius, els procediments que han d’aplicar-se, les responsabilitats de les persones que tenen arxius d’aquest tipus a càrrec seu i estableix nivells de seguretat per a tractar aquests fitxers. Com es resumeix en el quadre adjunt, quan els fitxers continguen dades de caràcter personal que permeten avaluar la personalitat d’un individu, els correspon el nivell mitjà. Si les dades es refereixen a ideologia, origen racial, salut, etc., els correspon el nivell alt.

Característiques dels arxius segons el tipus de dades

Tipus de dades Nivell Autenticació Confidencialitat Integritat
Dades no personals
Baixa
Lliure
Baixa
Dades personals
Bàsic
Normal
Restringida
Normal
Infraccions, Hisenda, financers, legislats, avaluats
Mitjà
Alta
Protegida
Alta
Ideologia, creences, salut, racials, sexuals, policials
Alt
Crític
Confidencial
Crític

 

El responsable del fitxer ha d’implantar una normativa de seguretat que preveurà aspectes com les normes que cal respectar, les funcions i obligacions del personal, el procediment de notificació d’incidències, de realització de còpies, etc. Això s’aplica en els tres nivells.

Tot fitxer que continga dades personals haurà d’adoptar almenys les mesures de seguretat de nivell bàsic. Els fitxers d’aquest nivell es destruiran quan ja no siguen necessaris per als fins que van motivar-ne la creació.

Per al nivell mitjà de seguretat, els fitxers haurien de sotmetre’s a auditoria. El responsable ha d’establir un mecanisme d’identificació dels usuaris que intenten accedir al fitxer. Només el personal autoritzat podrà accedir als locals on es troben els sistemes d’informació, haurà d’haver-hi un registre d’entrada i eixida de suports informàtics i s’adoptaran mesures per a evitar que es recupere la informació quan el suport siga rebutjat o reutilitzat.

En el cas del nivell alt, la informació haurà d’estar xifrada si els suports es distribueixen o les dades es transmeten telemàticament.

Els fitxers i tractaments de dades han de ser inscrits en un registre públic de l’Agència de Protecció de Dades (espanyola o autonòmica).

En el curs del procés d’adaptació al Reglament de mesures de seguretat, la Universitat haurà d’identificar i analitzar la tipologia de fitxers sensibles amb els quals treballa i els riscos que poden afectar-los. El defensor serà el responsable directe de la gestió dels fitxers de la seua oficina (encara que el responsable general dels fitxers de la Universitat serà el secretari general). Entre altres coses, la Universitat haurà de tenir en compte certes clàusules de confidencialitat quan contracte personal i serveis.

Finalment, la Universitat redactarà un document de seguretat propi i aprovarà i difondrà les instruccions pertinents per a aplicar la seua normativa sobre protecció de dades i sobre l’ús de recursos i sistemes informàtics.

Serà, doncs, essencial que les nostres oficines i el seu personal responguen a les exigències dels nivells de seguretat dels documents i fitxers amb els quals treballen i que disposen d’equips informàtics d’alt nivell de seguretat, de criteris, orientacions i normatives de distribució i de conservació de documents, com també de maquinària homologada per a destruir-los.

Un dels temes que haurà de tenir un tractament particularitzat és el de la correspondència. D’una banda, hi ha qui fa arribar els escrits a l’oficina del Defensor utilitzant el servei del Registre; entre la documentació que presenta pot haver-hi informació confidencial. D’altra banda, alguns documents escrits que ixen de l’oficina del Defensor poden estar destinats a ser llegits per una única persona. Es tractaria d’estudiar un model d’enviament postal que accentue en tant que siga possible les garanties de tots els qui es relacionen amb el defensor (forma d’utilització dels segells “confidencial”, “obriu en destinació”, utilització dels certificats, etc.). En aquest camp, les noves tecnologies –en particular, el correu electrònic– introdueixen encara més la necessitat de prendre precaucions.

- El deure confidencialitat en el temps: la custòdia de la documentació generada per les actuacions del Defensor Universitari

El deure confidencialitat, com també els drets a la intimitat i protecció de dades, no s’extingeixen una vegada tancat l’expedient de queixa, sinó que es converteixen en un deure de custòdia, tractament informàtic, conservació i, si escau, destrucció de dades i documents que es troben en poder del’oficina relacionats amb el cas.

Abans o després, la documentació que es conserve en una oficina passarà a l’arxiu general de la institució. Els responsables dels arxius coneixen bé la seua professió i confiem en ells justificadament. Una part de l’arxiu és confidencial i no es pot consultar… excepte si presenta una petició de consulta la persona afectada o un membre del col·lectiu quan el document afecta un col·lectiu.

D’altra banda, la legislació converteix en accessibles els documents després de transcorreguts 50 anys del cas o 25 anys de la mort de la persona a la qual es refereix.

Hi ha una experiència acumulada que es pot qualificar de secular en els professionals de l’arxivística, que transmet una vigorosa sensació de seguretat. No obstant això, la seguretat dels arxius informàtics presenta característiques particulars que atorguen a aquest tipus d’arxius certes debilitats per a les quals es precisen actuacions especials.

Les universitats han instal·lat tallafocs, han reforçat els sistemes de seguretat i han muntat serveis informàtics que inspiren confiança. Malgrat tot, es poden imaginar fàcilment situacions en les quals els ordinadors poden córrer seriosos perills.

- Seguretat informàtica

Certes pràctiques, com ara obrir arxius sospitosos adjunts a missatges electrònics o instal·lar programes no segurs, afebleixen els sistemes de seguretat i permeten l’accés d’usuaris no desitjats a informació privilegiada confidencial.

A més del mateix usuari, en una xarxa d’ordinadors solen haver-hi permisos de grup i permisos d’accés remot per a tècnics.

Hi ha altres escenaris: desprotecció incidental o accidental de carpetes d’usuaris, pèrdua de memòries portàtils o d’ordinadors portàtils que contenen informació de nivell alt…

No s’han d’exagerar aquests perills; no és tampoc prudent deixar de tenir-los en consideració. Les institucions com la universitat funcionen fonamentades en la confiança. No obstant això, sempre pot haver-hi un incident.

Generalment, la solució a aquests problemes es troba en el respecteestricte dels protocols establits pels criteris de seguretat. No obstant això, els incidents poden succeir inesperadament. Encara que no hi haja la seguretat absoluta, pot obtenir-se un ambient informàtic de més confidencialitat incloent-hi en els ordinadors tallafocs particulars que permeten aïllar una subxarxa confidencial respecte a la xarxa general de la Universitat, com apareix en l’esquema adjunt. La subxarxa consisteix en un ordinador comú per a emmagatzemar arxius (servidor) i un bessó per a les còpies de seguretat (amb possibilitat de connexió per a prevenir accidents). Els tallafocs particulars separen la placa de comunicacions connectada a la xarxa general de la placa connectada a la subxarxa. Si tècnicament és possible, una partició de l’ordinador treballa amb la xarxa general i l’altra, la confidencial, només amb la subxarxa.

Xarxa de confidencialitat:  

Organigrama de la Xarxa de confidencialitat


Probablement, altres seccions d’una universitat –com el Rectorat, la Gerència, el Departament de Personal– requereixen també un tractament particular d’accés restringit del mateix tipus.

- La difusió de la informació. L’equilibri entre el deure informar el Claustre i l’obligació de preservar la confidencialitat.

Naturalment, la informació més confidencial no ix de l’oficina del Defensor. Els procediments que han d’aplicar-se als arxius de nivell de confidencialitat alt restringeixen el trasllat i el moviment dels arxius, l’eixida dels quals del seu àmbit d’ús ha de ser registrada.

Una de les obligacions dels defensors és la presentació de l’informe anual davant el Claustre universitari, que es complementa amb l’elaboració d’una memòria d’activitats. La pràctica de les memòries consisteix a exposar els casos preservant l’anonimat, encara que hi ha detalls que, inevitablement, condueixen a la identificació, si no de la persona, almenys del centre o departament afectats. Potser no és un inconvenient major, perquè contribueix a reformar positivament el funcionament de la Universitat .

- Destrucció de documents

Les universitats han de disposar d’un servei de destrucció de documents que assegure que l’eliminació és completa. L’eliminació de dades i d’informació pública ha de fer-se segons les normes.

Actualment, part de la documentació de l’oficina és eliminada probablement mitjançant un sistema rutinari. Si la destrucció de documents es mecanitza, hauríem d’organitzar-la i establir de manera més precisa quins documents, a mesura que la documentació s’acumule, han de ser destruïts per sempre. La història de la institució no és només la història de les oficines ni de bon tros de les seues intimitats.

- Consulta de documents

La política lògica de l’oficina consisteix a no permetre’n cap excepte la de l’afectat que demana accés als documents propis, per exemple, si no es va reservar una còpia. No té accés, no obstant això, a la resta de documents que puguen formar part del cas i que no li pertany, encara que la conega perquè li ha sigut comunicada durant les converses que ha mantingut amb el defensor.

- El debat de la mesa núm. 1

El debat sobre la confidencialitat en la mesa núm. 1 va ser summament enriquidor. Els participants van aportar nombroses idees i experiències personals de gran interès que van contribuir a esclarir els problemes que planteja la pràctica de la confidencialitat en l’actuació del defensor universitari. Així va ser possible discutir els termes en els quals es desenvolupa la labor del Defensor i es van establir criteris d’orientació per a millorar-ne el treball.

És possible que resulte convenient que les oficines del Defensor se sotmeten a avaluació voluntària, sense menyscapte de la seua independència, amb la finalitat de detectar-ne els punts forts i febles i fer les operacions oportunes per a contribuir a la qualitat del sistema universitari.

La seguretat en el tractament d’arxius de dades personals és un tema d’importància suficientment alta com per a ser tractat amb l’ajuda de professionals. En aquest sentit, pot ser convenient cursar, en la pròxima trobada de defensors, una invitació a un expert de l’Agència Nacional de Protecció de Dades per a informar sobre aquest punt, com també per a establir criteris sobre l’elaboració de la memòria anual i informar sobre l’equilibri que ha d’haver-hi entre el deure d’informar el Claustre i l’obligació de preservar el principi de confidencialitat i els drets a la intimitat i a la presumpció d’innocència.

- Conclusions de la mesa núm. 1: La confidencialitat

Es va arribar les conclusions següents:

Primera:
La confidencialitat és un requisit essencial en la funció del Defensor com a garant dels drets i llibertats de les persones de la comunitat universitària.
La confidencialitat, en el sentit de secret professional, és l’instrument que assegura la independència, la imparcialitat i la responsabilitat per a inspirar confiança en la figura del Defensor.

Segona:
Els defensors han d’instar les universitats perquè complisquen i completen l’adaptació a les normes de protecció de dades de caràcter personal i establisquen criteris de seguretat.

Tercera:
L’oficina del Defensor Universitari ha de disposar dels elements i mecanismes necessaris per a desenvolupar i assegurar la seua labor d’acord amb el principi de confidencialitat.

Quarta:
Les memòries i informes del Defensor Universitari, sense perjudici que s’ajusten a les diverses tradicions de les universitats, haurien de respectar la confidencialitat i, en el que siga possible, es poden transformar en recomanacions generals les característiques comunes que s’inferisquen dels casos particulars.

- Consultes

Llei Orgánica 15/1999
http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/PF/Lo15-99.htm [17 de octubre de 2005].
(Inclou la sentència 292/2000 del Tribunal Constitucional de 30 de novembre de 2000 que declarava inconstitucionals determinats incisos).

Reial decret 994/1599
http://www.belt.es/legislacion/vigente/Seg_inf/Protecci%C3%B3n%20de%20datos/pdf/rd_994_99.pdf [5 de juliol de 2006].

Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l30-1992.html [5 de juliol de 2006].

Llei 16/1985 de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol,
http://www.juridicas.com/base_datos/Admin/l16-1985.html [5 de julio de 2006].

Supervisor europeu de protecció de dades:
http://www.edps.eu.int/ [5 de juliol de 2006].

Criteris de seguretat:
http://www.csi.map.es/csi/pg5c10.htm [5 de juliol de 2006].

Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’octubre de 1995 (DOCE L 281 de 23-XI-1995)

 

2. Assetjament psicològic
IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris. Mesa núm. 2. Conclusions

Coordinadors:
Ana Isabel Isidro de Pedro (Universitat de Salamanca)
Joan Miró Ametller (Universitat de Girona)
José Navarro Solé (Universitat Politècnica de Catalunya)

- Introducció: encunyar un nom nou per a un fenomen antic

El concepte d’assetjament psicològic és conegut amb noms diferents (assetjament laboral, mobbing, fustigació psicològica, psicoterror laboral, assetjament moral, etc.). No obstant això, el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, en l’avanç de la vintena tercera edició, arreplega ja les accepcions assetjament psicològic - assetjament moral, i entén per tal la pràctica “exercida en les relacions personals, especialment en l’àmbit laboral, consistent en un tracte vexatori i desqualificador cap a una persona, amb la finalitat de desestabilitzar-la psíquicament”. Per això, i encara que el terme mobbing s’ha estès profusament en la literatura, preferim utilitzar el vocable assetjament psicològic per a referir-nos a aquest fenomen.

Cabrien múltiples definicions, però una generalment acceptada és la proposta per Heinz Leyman, que entén per assetjament psicològic una situació de violència psicològica extrema exercida de manera sistemàtica (almenys una vegada per setmana) durant un temps prolongat (més de sis mesos) per una persona o grup de persones sobre un individu en el lloc de treball. És a dir, arribaria a les conductes, declaracions, sol·licituds, etc. de caire humiliant, ofensiu, discriminatori, fustigador intimidatori o violent que, de forma reiterada, s’exerceixen sobre una persona en el seu àmbit laboral.

- Formes que es manifesta

Es considera que hi ha assetjament psicològic quan es presenta una o més de les 45 formes o comportaments hostils descrits per Leyman en el seu Inventory of Psychological Terrorization (LIPT), comportaments que poden incidir sobre diferents camps:

· Impedir que la víctima s’expresse o es comunique:

- El superior no permet que la víctima s’expresse
- La víctima és interrompuda constantment quan parla
- Els companys no li deixen expressar-se
- Els seus company el criden, el recriminen
- Atacs verbals i crítiques desmesurades contra el seu treball
- Crítiques a la seua vida privada
- Aterrir la víctima amb telefonades
- Amenaces verbals
- Amenaces per escrit
- Evitar tot contacte amb la víctima (contacte visual, gestos, etc.)
- Ignorar la seua presència i dirigir-se exclusivament a tercers

· Aïllar la víctima, impedir que mantinga contactes socials:

- No parlar-li
- No deixar que es dirigisca a ningú
- Designar-li un lloc de treball que l’allunye i l’aïlle dels companys
- Prohibir als seus companys que li dirigisquen la paraula
- Negar la presència física de la víctima

· Desacreditar la reputació personal o laboral de la víctima:

- Murmurar o calumniar-la
- Llançar remors relatives a la víctima
- Ridiculitzar-la o riure’s d’ella
- Intentar que la víctima semble una malalta mental
- Intentar forçar-la perquè se sotmeta a un examen psiquiàtric
- Burlar-se de les seues malalties o minusvalideses
- Imitar-ne els gestos, la postura i la veu per a ridiculitzar-la
- Atacar-ne les conviccions polítiques o les creences religioses
- Burlar-se’n de la vida privada
- Riure’n dels orígens o de la nacionalitat
- Obligar-la a fer treballs humiliants
- Monitoritzar, anotar, registrar i consignar el treball de la víctima de manera no equitativa i malintencionada
- Qüestionar i desautoritzar les decisions de la víctima
- Injuriar-la amb termes obscens o degradants
- Acorralar-la sexualment (gestos o proposicions)

· Desacreditar professionalment la víctima:

- No confiar-li cap tasca
- Privar-la de tota ocupació i vigilar perquè no en puga trobar cap per si mateixa
- Assignar-li o exigir-li tasques totalment absurdes o inútils
- Assignar-li tasques molt inferiors a les seues competències professionals
- Assignar-li incessantment tasques noves
- Obligar-la a executar treballs humiliants
- Assignar-li tasques molt superiors a les seues competències, per a poder demostrar-ne la incompetència

· Comprometre la salut de la víctima:

- Exigir-li treballs perillosos o perjudicials per a la seua salut
- Amenaçar-la físicament
- Agredir-la físicament, però sense gravetat, a manera d’advertiment
- Agredir-la físicament
- Ocasionar-li voluntàriament despeses per a perjudicar-la
- Ocasionar-li desperfectes en el domicili o en el lloc de treball
- Agredir-la sexualment

Es tracta d’un fenomen difícil de detectar perquè en molts casos pot produir-se de manera subtil. A més, el contingut i significació de gran part d’aquests comportaments, actituds o omissions descrits resulta de difícil objectivació, ja que estan implicades tant la intencionalitat de qui acorrala com la percepció que té la víctima de la situació.

- Conseqüències de l’assetjament psicològic

Les conseqüències afecten diversos àmbits –ja que s’estenen més enllà de les generades a la víctima directa d’aquest– i presenten diferent naturalesa i magnitud:

1) Per a la víctima

- Des del punt de vista físic:

El fet de ser objecte d’assetjament psicològic sol ocasionar diferents tipus de problemes i patologies físics, com ara: símptomes psicosomàtics de l’estrès (dolors en l’aparell digestiu, diarrees, vòmits, dolors en el pit, cefalees...), trastorns del somni (insomni, malsons, somni interromput...), símptomes de desgast físic (fibromiàlgies, dolors d’esquena, fatiga crònica, desmais...)

- Des del punt de vista psicològic:

La persona objecte d’assetjament psicològic presenta freqüentment ansietat, indefensió, impotència, frustració, sentiments de fracàs, pèrdua d’autoestima. També pot manifestar errors cognitius, creure’s incapaç de complir amb el seu treball o d’enfrontar-s’hi i, fins i tot, autoatribució de la culpa. En algunes ocasions pot cercar escapatòria en comportaments substitutius de tipus compensatori o manifestament autodestructius, com les addiccions. La situació pot dur a un estat depressiu i, fins i tot, al suïcidi.

- Des del punt de vista social:

És freqüent patir hipersensibilitat a la crítica, retraïment, evitació, aïllament, susceptibilitat, desconfiança, irritabilitat, hostilitat, agressivitat, rancor, ira, desitjos de venjança, etc.

Tampoc s’ha de menysprear l’impacte i les repercussions sobre les relacions amb el seu nucli familiar i social més proper.

- Des del punt de vista laboral:

La situació sempre repercuteix negativament en aquest aspecte, la víctima presenta insatisfacció laboral, falta de motivació, descens de la productivitat. Igualment, també pot patir un increment de l’accidentabilitat laboral i reiterar faltes d’assistència al treball…

2) Per a l’organització

- Relatives al rendiment:

De la situació es deriva una lògica disminució quantitativa i qualitativa de l’acompliment i el rendiment i, com ja s’ha comentat, un increment de l’absentisme laboral (justificat o no) que pot tenir un important abast per a l’organització.

- Relatives al clima laboral:

El clima laboral resulta deteriorat i se soscaven les relacions interpersonals; resulta una impossibilitat de treball en equip, minva la cohesió grupal, la cooperació, el treball colaboratiu, l’eficàcia en els canals d’informació i comunicació…

- Relatives a la accidentabilitat:

Ja s’ha esmentat la repercussió de l’assetjament psicològic en l’increment dels accidents laborals (voluntaris o no), amb les consegüents pèrdues en
la força de treball de l’empresa, que poden arribar a ser definitives

3) Per a la comunitat

Finalment, tampoc ha de menysprear-se l’impacte que l’assetjament psicològic té en la mateixa comunitat, ja que les conseqüències econòmiques que se’n deriven són elevades.

- Perfil dels implicats

No hi ha un perfil definit de la víctima i qualsevol pot veure’s afectat, independentment del nivell jeràrquic que ocupe en l’organització. No obstant això, són més susceptibles de patir assetjament psicològic:

· Persones massa competents o brillants (percebudes com una amenaça).
· Persones joves amb elevada preparació de recent incorporació.
· Persones que presenten trets diferencials respecte de la resta del grup –que pertanyen a minories o a col·lectius desprotegits, etc.– de les quals no s’accepta
la diferència o se’n rebutja.
· Persones sense una bona xarxa d’aliances o de relacions dins de l’organització.

Pel que es refereix a l’assetjador, aquest sol reunir una sèrie de característiques:

· Professional mediocre i amb complexos.
· No experimenta sentiments de culpa.
· Narcisista.
· Que percep altres treballadors no com a companys sinó com a competidors i rivals.

D’altra banda, l’assetjament psicològic pot donar-se en qualsevol tipus d’organització. No obstant això, acostuma a aparèixer amb més freqüència en organitzacions:

· molt reglamentades i homogènies
· amb poca tolerància a la diversitat
· amb forta vinculació i sentiments d’identitat compartida entre els seus membres
· tancades, que valoren el poder i el control sobre l’eficàcia i la productivitat

- Assetjament psicològic en la Universitat

La Universitat no és, en principi, una organització tancada, encara que en el seu si hi ha grups, de treball o d’influència, que reclamen als seus components una coherència particular. No obstant això, no sent la Universitat una organització que semblaria procliu a l’assetjament psicològic –que fins i tot pot ser formalment rebutjat en els seus Estatuts i algunes d’elles tenen protocols específics d’actuació– és un problema que no pot ignorar-se, les denúncies de casos d’assetjament van en augment i algunes arriben a les oficines dels defensors.

Típicament, les denúncies que es presenten en la Universitat es refereixen a un assetjament ambigu; no són exemples extrems, sinó més aviat subtils.

El més habitual és que la persona que pateix assetjament psicològic estiga –i se senta– aïllada. És a dir, encara que hi haja un possible assetjador principal –en general un superior en l’escala jeràrquica (assetjament psicològic descendent)– la víctima constata que els seus companys rebutgen comprometre’s en la seua defensa, almenys en el grau que ella voldria, i es decanten per ignorar la situació, mantenir-se en silenci i actuar amb passivitat o, en altres casos, s’han aliat de forma manifesta amb l’assetjador. Es forma així un grup que pot actuar psicològicament sobre un treballador durant un llarg període de forma constant. En altres casos la pressió no és sistemàtica però, almenys, sembla afectar la mateixa persona, encara que siga esporàdicament.

Ha de tenir-se en compte que a la víctima d’assetjament psicològic no li resulta en absolut fàcil denunciar formalment la situació. En general, presenta grans dificultats per a expressar-se, verbalitzar el problema i confiar-lo a persones “estranyes”, i, junt amb els sentiments de vergonya i culpabilitat, pot pensar que no tindrà credibilitat per la falta de proves per a aportar o de testimonis que n’avalen el testimoniatge. A això hem d’afegir que, habitualment, la víctima no es creu capaç de poder enfrontar-se al procediment que desencadenaria la denúncia, unit això a la por a patir represàlies i que la situació empitjore encara més. D’aquesta manera, pot seguir aguantant l’assetjament, sense denunciar-lo, mentre intenta pensar que, potser, el temps el pal·liarà o que, al cap i a la fi, les coses sempre podrien estar encara pitjor, pel que, involuntàriament, està contribuint a alimentar el problema.

Així, en molts casos quan, finalment, la persona es decideix a presentar denúncia del cas i acudeix al Defensor ho fa en una fase avançada del procés i està en una situació límit i desesperançada. Considera que ja ha esgotat les possibilitats que estaven en les seues mans i, fins i tot, presenta una falta absoluta de confiança que el problema puga arribar a solucionar-se algun dia, imbuïda per una espècie de fatalisme, segons el qual poc o res pot fer-se per a canviar la situació.

- Intervenció

Quan al Defensor se li planteja una denúncia d’assetjament psicològic, és conscient que es troba davant una situació summament complexa –la solució favorable de la qual depèn d’un nodrit conjunt de factors– i que requereix extremar, si escau, el necessari context de prudència i confidencialitat que sempre ha de presidir les seues actuacions.

· Ha d’escoltar la persona i parlar llargament amb ella, amb la calma, prudència i sensibilitat que requereix un tema tan delicat.

· L’assetjament psicològic, a més de constituir un problema difícil de detectar i objectivar, sol tenir una dificultat probatòria manifesta. A més, en molts casos es tracta d’un assetjament subtil i ambigu del qual la víctima pot, fins i tot, presentar poques proves evidents, cosa que dificulta encara més la necessitat d’ésser objectiu en extrem. Per això, ha d’intentar-se objectivar al màxim i registrar els fets fefaents.

· Intentar discriminar si realment es tracta d’assetjament psicològic o d’altres situacions de tensió originada en l’àmbit laboral, com ara xocs o diferències interpersonals, conflictes d’interessos entre dues o més persones, deficiències en els canals d’informació i comunicació, altes exigències en el servei, tensions sorgides producte de l’organització del treball, procediments de remodelació que comporten canvis en les funcions, estrès laboral, síndrome de burnout (estar cremat), etc. En algunes d’aquestes situacions, que no constitueixen en si assetjament psicològic, la persona pot percebre i interpretar erròniament signes o conseqüències que li poden dur a creure, de forma equivocada, que està sent objecte d’assetjament.

En aquests altres casos, amb l’anàlisi prèvia, podrien haver-hi diferents camins per a trobar la solució adequada: parlar amb el centre o servei en el qual s’insereix la persona, abordar el veritable problema, mediació, etc.

També pot donar-se la possibilitat que es pretenga instrumentalitzar la denúncia i perseguir el denunciant fins espúries. Si així ho intuïm, hem d’informar-lo subtilment sobre les conseqüències d’alçar una falsa acusació.

· Si creiem que realment pot tractar-se d’assetjament psicològic, no és possible la mediació, ja que l’assetjament és una actuació que atempta contra la dignitat i la integritat de la persona.

· En l’estudi del cas, i davant l’impacte que pot produir l’esquinç del testimoniatge de la persona, mai pot perdre’s la imparcialitat i l’obligada presumpció d’innocència. D’igual forma, i com en totes les actuacions del Defensor, s’ha de cuidar la garantia de confidencialitat i extremar les mesures (encara que això pot arribar a ésser molt difícil en un cas d’assetjament psicològic).

· Podem aconsellar la víctima que acudisca al Servei de Prevenció de Riscos Psicosocials, si n’hi ha –si no n’hi ha s’ha d’indicar al rector la conveniència d’establir-lo tan prompte com siga possible–.

Pot ser que la víctima no vulga que el tema isca de l’àmbit del Defensor. No obstant això, hem d’aconsellar-li la conveniència i, segons el cas, la necessitat de rebre ajuda especialitzada, ja que un especialista li brindarà l’assessorament, el suport i l’ajuda professional que seran claus per a enfrontar-se activament a la situació i recobrar la salut mental o física. No obstant això, sempre ha de respectar-se la voluntat de la persona acorralada i no actuar al marge d’aquest.

· En general, davant l’assetjament psicològic seria convenient que un servei especialitzat examinara el cas i poder recórrer a un cert procediment preestablit per a tractar el problema. Així, és útil establir un protocol d’actuació en matèria d’assetjament amb mesures preventives i pal·liatives per a canalitzar les denúncies i propiciar-ne la solució .

- Prevenció

És evident que és idoni evitar l’aparició de qualsevol forma d’assetjament i aquest aspecte no pot ser ignorat. Així, des del punt de vista preventiu podria aconsellar-se la conveniència d’implementar –en cas que no n’hi haja encara– una sèrie de mesures globals institucionals que incidiren específicament sobre aquesta qüestió, (algunes de les quals podrien quedar incloses en el Pla de Salut Laboral de la Universitat):

· Conveniència de l’existència en cada Universitat de l’esmentat protocol d’actuació en matèria d’assetjament que, a més d’arreplegar el procediment de canalització, gestió i solució de les denúncies plantejades, inclouria mesures preventives.

· Organitzar campanyes de sensibilització contra l’assetjament psicològic, de la mateixa manera que es fan en altres matèries de salut i seguretat en el treball.

· Crear i mantenir fonts d’informació detallades en relació amb la prevenció en matèria d’assetjament i establir accions formatives i informatives que contribuïsquen a prevenir-lo.

· Arbitrar mecanismes de detecció i informació (detecció de grups de risc, observatoris de factors propiciadors d’assetjament, etc.).

· Articular sistemes de presentació i acollida dels nous treballadors que en faciliten la integració en la Universitat.

· Oferir als treballadors la possibilitat de formació i entrenament en relacions interpersonals eficaces, tècniques de resolució de conflictes, tècniques d’assertivitat, etc. (serveis interns de psicologia)

· També és aconsellable sol·licitar que es faça un estudi global del clima laboral. Això també pot servir per a analitzar o estudiar una possible denúncia d’assetjament.

· Dur a terme una declaració institucional de compromís per a prevenir i combatre l’assetjament psicològic que contribuïsca a generar una consciència col·lectiva contra l’assetjament i que recorde que la col·laboració i el suport de tota la comunitat universitària són necessaris i que és una responsabilitat de tots vetlar contra aquest tipus de conductes indesitjables.

 

3. La responsabilitat social de la Universitat i el paper dels Defensors Universitaris
IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris. Mesa núm. 3. Conclusions

Coordinadors:
Carlos María Alcover de la Hera (Universitat Rey Juan Carlos, Madrid)
Juan Manuel López Alcalá (Universitat de Cadis)

- Què entenem per responsabilitat social de les universitats (RSU)

La capacitat de valorar les conseqüències que tenen en la mateixa organització, en la societat i en l’entorn les accions i decisions que prenen els responsables i els membres de les universitats com a part de l’assoliment dels objectius i metes d’aquestes.

- Per què és important la RSU

Per les mateixes funcions que la societat encomana a la universitat:

· Conservació, transmissió, creació i intercanvi de coneixement i cultura.
· Transmissió i formació en valors universals.
· Contribució a la convivència i a la formació de ciutadans en una societat
democràtica, participativa, solidària i lliure.
· Instrument de cohesió social.
· Progrés científic responsable.

- Àmbits de la RSU

a) Àmbit organitzacional (intern):

· Humà
· Ambiental
· Econòmic

b) Àmbit educatiu i formatiu.

c) Àmbit científic, epistemològic i d’investigació.

d) Àmbit social.

Mentre que els àmbits a) i d) han estat desenvolupats en major o menor mesura per les universitats, es detecta un desequilibri pel que fa als àmbits b) i c), que requereixen més atenció, anàlisi i reflexió.

Es recomana la necessitat de considerar la RSU com un marc integrat d’actuació, no com una intervenció puntual o aïllada d’un o de diversos dels elements inclosos en ella.

Es destaca la importància de mantenir la consistència i l’equilibri en la utilització de criteris econòmics i socials en els processos de presa de decisions.

- El paper del Defensor Universitari en la RSU

A través de les memòries anuals, informes i recomanacions, i també en qualsevol altre tipus d’actuació:

· Sensibilitzar la comunitat universitària sobre la importància de la RSU.
· Recomanar als òrgans de govern (equips de govern, consells socials…) que potencien el desenvolupament dels principis de la RSU.
· Donar suport a les decisions i les accions que impliquen l’assumpció de la RSU.
· Posar de manifest les manques que impedeixen o dificulten la consecució de la RSU.
· Comprometre’s en l’exercici de la RSU en la seua activitat pròpia com a Defensor.

Alacant- Elx, 28 d’octubre de 2006

 

4. Assistència a classe en l’Espai Europeu d’Educació
Superior (EEES)
IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris. Mesa núm. 4. Conclusions

Coordinen:
Pilar Abad García (Universitat de Valladolid)
M. Teresa González Aguado (Universitat Politècnica de Madrid)

I.- El document presentat i sotmès a debat en la corresponent taula de treball va ser elaborat, fonamentalment, tenint presents directrius emanades de documents emesos tant per l’Agència Nacional d’Avaluació i Acreditació (ANECA) com per la Conferència de Rectors (CRUE)

A hores d’ara, resulta de general coneixement el fet que les universitats europees, i entre aquestes l’espanyola, es troben immerses en un procés de renovació acadèmica convergent que culminarà amb la implantació generalitzada del ja denominat Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) cap a l’any 2010.

Com també és sabut, aquest procés està basat en un sistema comparable de transferència de crèdits (European Credit Transfer System, ECTS) generador de noves perspectives metodologicodidàctiques, prioritzadores del factor “aprenentatge”, que comporten modificacions rellevants pel que fa a futurs procediments d’avaluació basats en paràmetres que proposen un càlcul de la relació crèdits ECTS – càrrega de treball de l’estudiant, un dels quals seria l’assistència a classe (Doc. ANECA, 2003, p.11; Doc. CRUE, 2006, pàg. 3, 7).

Òbviament, en primer lloc, les conseqüències d’aquests canvis són estrictament acadèmiques, ja que modifiquen substancialment el procés avaluatiu, que queda ampliat per a valorar creditíciament (ECTS) l’activitat acadèmica (“càrrega de treball”) de l’estudiant; en segon lloc, són variables segons l’autonomia de les universitats, a l’hora d’avaluar el paràmetre “assistència a classe” (paràmetre que sol tenir en consideració el “tipus de classe”) (Vegeu el Doc. 1, 2.2).

En aquest sentit, el breu mostreig arreplegat en el Doc. 1 (2.2) deixa en evidència la tendència per part de les universitats europees ja adaptades al sistema ECTS a no postular l’obligatorietat “d’assistir a classe”, encara que aquesta sol resultar “molt convenient” o “aconsellable” a l’hora de l’avaluació. Així mateix, s’anima l’estudiant a adoptar comportaments de participació en classe, els quals, òbviament, impliquen el factor “presència” a l’aula.

Fins ací, breument, la qüestió acadèmica. Ara hem de preguntar-nos el més important: com pot afectar tota aquesta qüestió a la responsabilitat que compartim com a defensors universitaris?.

II.- Al nostre judici, i des del punt de vista dels DU, es pot preveure que la futura/nova situació acadèmica, generadora de tota una casuística avaluadora segon titulacions i assignatures, pot repercutir en el nombre i naturalesa de reclamacions relacionades amb el procés d’avaluació (càrrega de treball de l’estudiant valorada en crèdits ECTS).

D’altra banda, cal contemplar també la probable conflictivitat conseqüència de l’altre component de la situació que confereix sentit a tot el procés de convergència europea: el tema de la mobilitat discent i docent; situacions ambdues que, sens dubte, plantejaran qüestions que hauran de ser ateses també a les oficines dels DU.

En conseqüència, entenem, és molt important que els DU (espanyols i europeus conjuntament) ens sensibilitzem al màxim davant la nova situació, i, en estret contacte, portem a terme tasques en les quals hauríem de combinar, en principi, dos tipus d’intervenció eventual:

- Actuacions generals: de tipus preventiu davant futurs i necessaris canvis en les noves Normatives d’Ordenació Acadèmica de les Universitats.

- Accions conjuntes: de previsió de conflictes i intercanvi anònim i confidencial de dades relatives a reclamacions pròpies d’Universitats ja adaptades o de “projectes pilot”, que hauríem de transmetre a les Universitats respectives amb la finalitat d’evitar-ne la reiteració.

Aquest procés bàsic, així mateix, haurà de retenir la nostra atenció sostinguda, en el sentit que les successives trobades de DU haurien de “mantenir obert el debat” i la reflexió sobre els diferents aspectes i suggeriments que es vagen suscitant en referència a això:

- qüestions de garantia de la qualitat acadèmica i humana de les universitats (QA)
- reelaboració de reglaments
- exigència de rigor i precisió en la proposta de projectes docents
- reciclatge de professors
- implicació dels estudiants en el desenvolupament de competències pròpies de les titulacions (pot potenciar l’assistència “a classe”)
- problemàtiques associades a estudiants “no convencionals”: treballadors, immigrants, discapacitats, adults que, després de la jubilació, decideixen obtenir una qualificació universitària (recordem la màxima associada al procés de convergència europea del long-life learning), etc.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

- ANECA (Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació) 2003: Programa de convergencia europea: El crédito europeo. Madrid.

- CRUE: Informe tècnic: El crédito europeo i el sistema educativo español. Octubre 2002 : pàg. 1-40 ( http://www.crue.org ).

- CRUE: Informe tècnic: Declaració de Bologna: Adaptación del sistema universitario español a sus directrices. Juliol 2006: pàg. 1-9 ( http://www.crue.org ).

- GONZALEZ, J. & R. WAGENAAR (eds.) 2003. TUNING: Eucational Structures in Europe. University of Deusto & University of Gröningen*

- New Perspectives on ECTS as an Accumulation and Transfer System: Educational Structures, Learning Outcomes, Workload and the Calculation of ECTS Credits (Ibidem 223-246).

 

5. Assistència a classe en l’Espai Europeu d’Educació
Superior (EEES). Valoració de l’assistència a classe
IX Trobada Estatal de Defensors Universitaris. Mesa núm. 4. Conclusions

Autor:
Luis Espada Recarey (Universitat de Vigo)

Generalment s’assumeix el principi bàsic que les noves tecnologies no seran les úniques estructures sobre les quals s’assenta l’educació superior, ja que res podrà reemplaçar la relació personal professor-alumne ni la forma tutelada que tot ensenyament universitari ha de posseir.

No és estrany que, per diverses raons, l’assistència a classe es convertisca en un tema destacat i conflictiu, ja que es tracta de l’aspecte més crític, o almenys així es percep des del punt de vista de l’estudiant, perquè es converteix en una circumstància que pot determinar l’avaluació de l’activitat desenvolupada durant tot un curs acadèmic.

Per això, les institucions universitàries proposen normatives que s’insereixen dins dels reglaments interns de cada centre, normatives que han de ser clares, concretes i, per descomptat, flexibles i abastar tots els aspectes possibles, a més de ser conegudes pels qui hi estan sotmesos.

En aquest apartat les universitats mostren tantes postures concordants com divergents. Vegeu els diferents grups oposats:

I. Sense regulació específica.
II. Amb regulació específica.

a . Preceptiva per a poder fer exàmens.
b. Base de l’avaluació contínua, sense quantificar.
c. Base de l’avaluació contínua, quantificada.
d. Depenent del criteri del professorat.
e . Valoració fixada en el programa de l’assignatura.

Seguint pautes generals pròpies en alguns casos de la Universitat i en altres directament de les titulacions específiques, aquests conserven encara una llibertat considerable per a imposar els propis paràmetres docents.

És natural pensar que són precisament els òrgans universitaris més pròxims a la pràctica formativa els amb més bases per a dictaminar les manques i necessitats de cada assignatura referent als temaris, al nombre d’hores de pràctica, els requisits de presencialitat i els criteris que s’han de seguir per a l’avaluació, però han de donar-se a conèixer els límits en aquest exercici i els mitjans concrets per a arbitrar davant els possibles problemes que es deriven de la presa de decisions que puguen afectar l’estudiantat i els conflictes que amb els estudiants es puguen produir en matèria de qualificacions, terminis i vies de reclamació o obligatorietat d’assistència, per esmentar casos en els quals el desacord sol ser més comú.

És necessari destacar una doble distinció entre teoria i pràctica. D’una banda, encara que en les normes generals de les universitats o les titulacions es done via lliure a la no-assistència, en la pràctica aquesta acaba per dependre directament dels departaments propis de cada àrea de coneixement o dels professors encarregats de la seua docència. No es pot dubtar de la lògica d’aquest extrem, ja que una gran part de la formació en les titulacions o assignatures considerades tècniques es basa precisament en l’observació i experimentació en casos reals d’actuació del futur titulat.

Es planteja, a més, la integració en el model de qualificació universitari de l’avaluació contínua, cosa que implica un seguiment diari de l’alumnat a través de la realització de diferents activitats que puguen donar una idea més aproximada de la seua preparació. Encara que alguns centres ja estan posant en pràctica aquest model, convé posar l’accent en les possibles objeccions, com la impossibilitat d’assistir a classe o el dret tradicional a la realització d’exàmens parcials o finals que permeten l’alumne superar les necessitats formatives d’una determinada assignatura. És inevitable que a partir de la implantació d’aquest model sorgisca el debat que enfronte dos postulats, ja que, si bé el control de l’aprenentatge es basarà més adequadament en l’observació directa i continuada per part del professor, no ho és menys que l’objectiu dels estudis universitaris és dotar l’alumnat d’una sèrie de coneixements teoricopràctics i habilitats que li permeten exercir la tasca per a la qual es prepara, i aquests coneixements podrien demostrar-se a través de l’execució d’exàmens parcials i finals, de la forma que es ve fent fins ara.