Saltar apartados

MARÍTIMUS. SOL PÉREZ

En Marítimus Sol Pérez proposa una mirada al mar. A través de la ceràmica, la pintura, la fotografia i el gravat, Sol ens submergeix en un espai personal que evoca la infantesa, els passejos per la platja i la necessitat de l'ésser humà de viure en harmonia amb la naturalesa. Un itinerari en blanc pensat per a la reflexió, la pau i el respecte al món natural.

 

Exposa

Sol Pérez

 

Calendari

Del 13 de setembre al 20 d'octubre de 2017

Inauguració: 13 de setembre a les 20 h.

Sala Juana Francés.

 

Galeria de fotos

 

ENTREVISTA A SOL PÉREZ



La Sala Juana Francés de la Seu Universitària Ciutat d'Alacant, obri la seua temporada d'exposicions del Curs Acadèmic 2017-18 amb la mostra Marítimus de la consa-graderia artista Sol Pérez. Amb quasi quaranta anys de treball, la seua producció abasta l'escultura, la pintura, el gravat i la fotografia. Amb aquesta nova mostra, Sol evoca a través de les seues obres el mar, entre xarxes, peixos i algues.

Seu Universitària Ciutat d'Alacant (SUCA). Els teus inicis en l'art van ser amb la ceràmica, per què vas triar aquesta tècnica artística?
Sol Pérez: La vida et va portant per  camins que ni sospites. Sempre m'agrade el món de l'art, des de molt xiqueta, però les circumstàncies personals no em van permetre dedicar-me a ell.
L'any 70 vaig conèixer a Miguel Durán Loriga  arquitecte i ceramista a més d'un gran artista. Em van fascinar els dissenys de les seues ceràmiques  i vaig decidir que açò era el que volia fer exactament. No sabia llavors en el complicat món en el qual em ficava però la joventut pot amb tot i jo per aquell temps, era jove.

(SUCA) Quan vas decidir, sense abandonar la ceràmica, utilitzar altres tècniques en el teu treball?
Sol Pérez: Sent la tècnica ceràmica tan complicada, em vaig passar quasi deu anys apren-diendo de José Martínez un mestre alfarero d'Agost que em va ensenyar a tornear. Les meues peces eren tècnicament perfectes però aquella frase d'Enrique Mestres: “Açò està molt bé, ho fa el forn ¿però tu que fas?” Em deixe perplexa i em va fer replan-tearme tot el meu món. Vaig entendre que havia de separar-me una mica del torn i volar cap a altres aspectes de l'art que, sense abandonar les terres, que són el que li donen sen-tido a la meua obra, m'enriquiren donant-me la possibilitat eixamplar la meua visió.
Amb Albert Agulló vaig aprendre a gravar, també vaig practicar el modelatge i el dibuix. El de la fotografia arribe ja molt mes  vesprada, quan els meus fills em van regalar la primera càmera digital i la nova tecnologia em va fascinar.

(SUCA) En tota la teua obra està present la naturalesa. Les teues peces recorden la terra, les arrels, els arbres…, sense embrague mai havies treballat amb motius marítims, quin ha sigut la causa per a triar, finalment, aquesta temàtica?
Sol Pérez: És cert; viu en el camp i la meua vida ha estat de sempre molt lligada a tot l'orgànic. La naturalesa font constant d'inspiració, em dóna motius diàriament per a enlluernar-me. També des de xiqueta la influència del meu pare ha tingut en mi un fort impacte, adorava el mar i amb ell vaig descobrir, molt xiqueta encara, els fons submarins i la seua bellesa. Les tècniques avancen i les pasta ceràmiques no són alienes a aqueixos avanços. Avui hi ha porcellanes tan emmotllables com mai vaig pensar que es podrien treballar. La curiositat sobre  aqueixes noves pastes i el seu color en coure-les em va suggerir que era com els corals del mar. No deixen de ser caolins tan semblats  a les calcites.

(SUCA) En la mostra hi ha una harmonia en blanc i negre. Un mar blanc, segons les teues paraules. Què has pretès amb açò, amb l'eliminació del color?
Sol Pérez: Quan fa un parell d'anys vaig començar aquest treball, les meues peces no eren solament blanques, de fet tinc unes altres que són d'altres pastes i fins i tot porten vernissos. Però a poc a poc vaig ser soltant amarres (mai millor dit) i depurant les peces. Arriben-do a la conclusió que les formes no necessitaven ja artificis ni colors per a reflectir el mar que jo sentia. Al cap i a la fi açò és el que intente transmetre una emoció, un sentiment.
(SUCA) Per a acabar, ¿com conceps la relació entre l'art i la naturalesa?, ¿què penses que pot aportar l'art al món natural?
Sol Pérez: Jo podria la frase per passiva: ¿Quant de Naturalesa hi ha en l'Art?. I el que pot aportar és tot. Formem part d'ella i som l'únic ser amb inteligen-cia suficient per a poder entendre-la i sorprendre'ns amb l'extraordinària  bellesa de l'ordre que ens envolta.
Hi ha molts  temes que poden inspirar el nostre esperit inquiet i convertir-ho en ex-pressió artística. Per al meu la naturalesa és el més important. Cal aprendre a veure. Mirem al nostre al voltant però no “veiem”. Quan descobrim açò, el món del nostre entorn canvia substancialment.

Seu Universitària Ciutat d'Alacant


Universitat d'Alacant
Av. Doctor Ramón y Cajal, 4
C/ San Fernando,40
03001 Alacant (Spain)

Tel: (+34) 965 14 53 33 / 965 14 59 52

Fax: (+34) 965 14 59 58

Twitter: https://twitter.com/SedeAlicante_UA

Facebook: https://www.facebook.com/pages/Sede-Ciudad-de-Alicante-Universidad-de-Alicante/127978287284043

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464