Saltar apartados

FOGUERES 1928-1936. UN RECORREGUT VISUAL I DESCRIPTIU

Benito Pérez Galdós, 1932

 

En aquest primer període dels Fogueres de Sant Joan, la font més fiable són els expedients conservats en l'Arxiu Municipal d'Alacant i els esbossos que contenen, autèntiques obres d'art, eixides de la mà i l'enginy d'artistes de la talla de Lorenzo Aguirre, Heliodoro Guillén, Gastón Castelló, Emilio Varela, Adrián Carrillo, Melchor Aracil, Paco Hernández i un llarg etcètera; dibuixos, carbonets, plumillas i aquarel·les que esbossen els monuments que s'erigirien en carrers i places durant els dies centrals de Fogueres.

Per a respectar la seua singularitat, tolerarem l'ús que del valencià es feia en l'època, amb els seus modismes i incorreccions. Afegirem dos elements més, que enriqueixen les dades obtingudes: les fotografies dels monuments plantats, on resulta d'especial interès observar el paral·lelisme entre el concepte ideat pel seu autor i el resultat final de l'obra plantada, i l'explicació que se'ls va voler donar, reflex de l'entorn sociopolític alacantí.

Aquest recorregut visual i descriptiu inclou 480 esbossos d'un total de 233 fogueres, 29 barraques, 49 fogueres infantils, 11 ninots de carrer i 2 carrers adornats, i es complementen gràfica i audiovisualment d'altres fonts no oficials i premsa de l'època.

 

Sessions online (En breu posarem els enllaços per a visualitzar les sessions)

Dimarts 16 juny de 2020 - Accés a la sessió.

  • Presentació del seminari i els seus continguts.
  • Breu recorregut pels orígens de les festes del foc.
  • En 1928 reescriurem alguns aspectes del naixement de les primeres comissions, amb dades que posen en dubte el qualificatiu de "fundadores" d'algunes que tradicionalment s'afirma que ho van ser. Comprovarem com la censura va cobrar protagonisme ja en aquest primer any de Fogueres. I en una pel·lícula d'11 minuts, veurem que els monuments foguerers van nàixer amb moviment.

Divendres 19 juny de 2020 - Accés a la sessió.

  • En 1929 observarem l'aparició de les primeres fogueretes, habitualment particulars o de xicotetes associacions, així com la primera foguera l'interior de la qual era visitable. Visualitzarem una pel·lícula de 32 minuts, molt completa, d'aquesta edició de Fogueres.
  • En 1930 veurem, entre altres coses, l'aparició de la primera foguera amb publicitat, el per què de la primera denegació d'una plantà, l'aparició dels primers ninots de carrer com a tals, el primer carrer adornat, i una foguera que canviava d'ubicació cada dia.

Dimarts 23 juny de 2020 - Accés a la sessió.

  • 1931 ens portarà un notable creixement de les dimensions dels monuments, el naixement de la primera barraca, i l'enginy d'incloure, a més d'elements mòbils, la llum i el so en alguns monuments. L'arribada de la II República condicionarà enormement la temàtica i significat dels monuments foguerers.
  • En 1932, a part de les al·lusions a la República, s'abundarà en les referències tant a les bondats del clima com a les deficiències urbanístiques de la cuideu, i apareixeran les primeres fogueres infantils.
  • 1933 es caracteritza perquè es van disparar de manera espectacular les xifres de participació, la qual cosa va comportar a la divisió en categories. El contingut dels monuments està cada vegada més polititzat i la mà de la censura cada vegada més present. I veurem la primera foguera de fora de les bogues alacantines, la Foguera d'Orà.

Divendres 26 juny de 2020 - Accés a la sessió.

  • En 1934 està documentada la primera caiguda d'una foguera, se suscita una enorme polèmica en tots els mitjans arran de l'adjudicació dels primers premis als monuments forans de Madrid i Orà, i hi ha un gran creixement de la participació infantil de la mà de joves artistes com Miguel Castelló Villena, Raúl Álvarez Antón o Ramón Marco.
  • 1935, any en què desapareixia la censura a Espanya, paradoxalment ens porta un notable descens en la participació i, no obstant això, hi ha un desproporcionat augment en el nombre de barraques. Alger se suma a les comissions foranes.

Dimarts 30 juny de 2020 - Accés a la sessió.

  • 1936, probablement a causa de l'immediat esclat de la Guerra Civil, és pobra en documentació gràfica, una llàstima, perquè els monuments són de qualitat notablement superior, en un any d'incorporació de nous valors i consagració d'uns altres, alguns dels quals es veurien lamentablement truncats amb la contesa.
  • Després del parèntesi bèl·lic, farem un recorregut pel procés de recuperació de la Festa en 1939, any en què es plantaria una única foguera que seria construïda només en 15 dies, i veurem com es van desenvolupar els dies centrals d'aquesta insòlita edició dels Fogueres, de manera que es van celebrar ininterrompudament, fins tristament aquest any 2020.

 

Imparteix
Armant Parodi Arróniz.

 

Organitza
Seu Universitària Ciutat d'Alacant

Seu Universitària Ciutat d'Alacant


Universitat d'Alacant
Av. Doctor Ramón y Cajal, 4
C/ San Fernando,40
03001 Alacant (Spain)

Tel: (+34) 965 14 53 33 / 965 14 59 52

Fax: (+34) 965 14 59 58

Twitter: https://twitter.com/SedeAlicante_UA

Facebook: https://www.facebook.com/pages/Sede-Ciudad-de-Alicante-Universidad-de-Alicante/127978287284043

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464