Saltar apartados

EL CASTELLAR D'ELX

El projecte de recerca arqueològica sobre el jaciment il·licità del Castellar de la Morera, també conegut com el Castellar d'Elx, té com a objectiu documentar, potser, un dels jaciments arqueològics més interessants, controvertits i oblidats que el panorama de l'arqueologia islàmica pot oferir en la província d'Alacant..

La recerca ha sigut impulsada pel Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), amb la participació de la Universitat d'Alacant i el suport del Museu Arqueològic i d'Historia d'Elx (MAHE) i ha sorgit com un revulsiu davant l'abandó secular d'aquest important jaciment il·licità, esmentat ja per Cristóbal Sanz en 1621 i dau a conèixer per l'historiador il·licità Pedro Ibarra a la fi dels anys vint del passat segle, però oblidat per la recerca recent. Aquest projecte pretén materialitzar un lloc fins ara invisible i replantejar la problemàtica de l'assentament primerenc musulmà en la regió d'Elx.

El seu objectiu primordial és l'explicació històrica de l'assentament a la llum dels convulsos processos de la formació d'una societat islàmica entre els segles VIII i X, entre els quals se situa la problemàtica de la localització del topònim àrab "Al-Askar" (el campament), aparent trassumpte d'una realitat percebuda com a urbana pel geògraf oriental al-Ya’qûbi  en la seua obra Kitab al-buldan, datada a la fi del segle IX. L'eventual identificació d'aqueix emplaçament amb el jaciment explorat ha sigut recentment formulada per P. Guichard (2007: 99-105), a partir de la confrontació rigorosa de les fonts àrabs (al-Ya’qûbial-‘Udri[1], o Ibn Hayyân[2]) amb el valuós testimoniatge de la Yamhara o tractat de genealogia Ibn Hazm[3], que radica en els districtes i voltants d'Elx al llinatge àrab dels Banû al-Sayh, famós pels seus episodis de dissidència en els castells d'Alacant i Callosa de Segura entre els anys 924 i 928.

Es tracta d'una recerca d'equip, dirigida per Pierre Guichard, Sonia Gutiérrez Lloret i José Luis Menéndez Fueyo, amb la col·laboració d'un equip científic que integra entre altres investigadors a Rafael Azuar Ruiz, Javier Martí i Josefa Pascual, recolzats amb el treball tècnic dels arqueòlegs Roberto Ferrer Carrión i Joaquín Pina Mira, a més de diferents experts en camps col·laterals com la prehistòria i la zooarqueologia.

 


 Bibliografia bàsica

AZUAR RUIZ, R. (1994): "Formación y consolidación de los territorios castrales en época islámica. Los Husun del Vinalopó (Alicante, siglos VIII al XI)", Fortificaciones y castillos de Alicante. Los valles del Vinalopó,Caja de Crédito de Petrel, Petrel. Pp. 67-103.

AZUAR, R. (2010): “La arqueología de los “años oscuros” del Sharq al-Andalus. De Almanzor a ‘Abd al- ’Aziz de Valencia”. Boletín de Arqueología Medieval, 14, 177-196. Madrid.

GRUP IL·LICITÀ D'ESTUDIS ARQUEOLÒGICS (GIEA) (1982): "El Castellar: Introducción a su estudio", Revista del Instituto de Estudios Alicantinos 37, Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante. Pp. 67-85.

GUICHARD, P. (2007): "Le Castellar de la Morera d'Elche est il la Madîna d'al-Askar des textes arabes?" MARQ, Arqueología y Museos 2, Diputación de Alicante, Museo Arqueologógico Provincial de Alicante, Alicante. Pp. 99-105.

GUTIÉRREZ LLORET, S. (1996): La Cora de Tudmîr: de la antigüedad tardía al mundo islámico. Poblamiento y cultura material, Casa de Velázquez, Madrid.

GUTIÉRREZ LLORET, S., GUICHARD, P y MENÉNDEZ FUEYO, J.L. [Coord.](2010): El Castellar d'Elx. L'origen de la ciutat medieval, Ayuntamiendo de Elche, MAHE, MARQ, Diputación de Alicante, Elche.  

GUTIÉRREZ LLORET, S.; MENÉNDEZ FUEYO, J.L. y GUICHARD, P (2008): "El Castellar de la Morera de Elche: Madîna o Hîsn", Lucentum, XXVII, Universidad de Alicante, Alicante. Pp. 175-190.

MENÉNDEZ FUEYO, J.L, GUTIÉRREZ LLORET, S.; y GUICHARD, P (2015): “ Castellar d’Elx: enigma, proyecto, documento”,  Actuacions sobre el patrimoni arqueològic de la Comunitat Valenciana: actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana, València, 2015 / Llorenç Alapont Martín, Javier Martí Oltra, Fernando E. Tendero Fernández (eds.). València: Ajuntament de València, Regidoria de Cultura, 2015. (Quaderns dels museus municipals de València; 3). pp. 159-177.



[1] Al-masalik ila gami al-mamalik, Molina López, E., 1972.

[2] Kitab al-muqtabis fi ta rij riyal al-Andalus, Viguera, M.J. y Corriente, F., (trads.), 1981.

[3] Kitab yamharat ansab al-‘arab, Téres, E., 1957, 53-112 y 337-376.

 

 

EL LLOC DE LES COSES (SS. VI-XIV). HAR2015-67111-P


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464