Saltar apartados

TOLMO DE MINATEDA

El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete) acull un projecte sistemàtic de recerca i difusió patrimonial autoritzat i finançat per la Direcció general d'Educació, Ciència i Cultura de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, amb l'adreça científica de la Universitat d'Alacant i el Museu d'Albacete, que va conduir a la seua declaració com Bé d'Interès Cultural en 1992 i que ha cristal·litzat en la creació del Parc Arqueològic del Tolmo de Minateda i del seu centre d'interpretació, impulsat per la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa

  • El Parc Arqueològic

El Parc Arqueològic Tolmo de Minateda s'inclou en la xarxa de Parcs Arqueològics creats per la Llei 4/2001 de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, juntament amb els de Segóbriga a Conca, Carranque, a Toledo, Alarcos a Ciudad Real i Recópolis en Zorita dels Cans (Guadalajara). La xarxa de Parcs Arqueològics de Castella-la Manxa té com a objectius protegir, millorar i transmetre els elements  del patrimoni arqueològic de la regió; divulgar aquest patrimoni; fomentar del desenvolupament sostenible en l'entorn i propiciar la coresponsabilitat, col·laboració i coordinació de les administracions públiques amb competència en matèria de patrimoni. Segons el que es disposa en la Llei, aquests parcs han de reunir una zona arqueològica de gran importància històrica i un entorn mediambiental adequat que permeta el seu gaudi. El parc arqueològic del Tolmo de Minateda naix amb aquesta vocació d'articular la riquesa arqueològica amb els valors culturals i mediambientals. El seu Pla Director i projecte museológico originals es van redactar l'any 1998, encara que la versió definitiva es va realitzar entre els anys 2005 i 2007. El desenvolupament del parc ha comportat l'execució de forma simultània de tres projectes diferents però estretament relacionats: el del centre d'interpretació, el museográfico i el d'urbanitzación. Resultat de tot açò és l'exposició, musealización i explicació dels vestigis arqueològics i dels aspectes mediambientals i geològics del jaciment i del seu entorn. Dins del parc s'inclouen les pintures rupestres de Minateda, declarades Patrimoni de la Humanitat. 

 

  • El projecte de recerca

En 1988 es va iniciar un projecte sistemàtic impulsat per la Universitat d'Alacant i el Museu d'Albacete, amb finançament de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, i que ha comptat amb la col·laboració de diverses institucions com el Museu d'Hellín i la Delegació de Cultura d'Albacete. El projecte està dirigit per L. Abad, S,. Gutiérrez, B. Gamo i P. Cánovas. Afecta a diversos jaciments superposats i, en conseqüència, a problemes històrics molt diferents en la seua pròpia seqüència diacrònica, que són tractats per diversos equips. D'entre totes les línies desenvolupades, interessa destacar, a l'efecte del marc que ens ocupa, la significació del Tolmo de Minateda per a la recerca de l'Alta Edat Mitjana. La peculiar diacronia de l'assentament, pràcticament deshabitat abans del segle VII i abandonat en la seua condició urbana després de l'IX, ho converteixen en un laboratori espectacular per a analitzar les fases altomedievales que habitualment es dilueixen en altres centres urbans d'origen romà o islàmic. La precisa entitat dels nivells altomedievales del Tolmo ha sigut sobradamente contrastada per una seqüència estratigràfica sense solució de continuïtat entre els segles VII i IX, les evidències numismàtiques contextualitzades fa llegible el procés d'islamització de la societat visigoda i les tensions derivades de la instal·lació de noves poblacions. Aspectes com l'urbanisme i la cultura material permeten analitzar aquest procés en un estat previ al de la plena islamització social; si el Tolmo haguera sigut abandonat dos segles més tard, per posar un exemple, la realitat urbana que podríem estudiar seria la pròpia d'una ciutat islàmica en procés de transformació, amb les cases de pati característiques, mentre que la cultura material seria igualment similar a la de molts altres assentaments d'època taifa. Per contra, el Tolmo mostra un espai urbà d'època visigoda en vies d'islamització, però que encara no reflecteix el triomf de la societat islàmica. S'obrin, per tant, noves perspectives de recerca que requereixen replantejar el problema de la reviviscencia de certes ciutats en època visigoda en un marc de suposada crisi de la vida urbana; la materialitat dels seus equipaments urbans i el nivell del seu edilicia; la transformació de les estructures domèstiques i la influència de la islamització en aquesta evolució; la definició de l'urbanisme islàmic precalifal; la pervivència de tradicions indígenes en la cultura i els indicadors materials del canvi social i cultural, etc

 

 

Bibliografia Bàsica

ABAD CASAL L., GUTIÉRREZ LLORET, S.; GAMO PARRAS, B. y CANOVAS GUILLÉN, P. (2011): Tolmo. Guía del parque arqueológico. Una ciudad en el camino, Junta de Comunidades de castilla-La Mancha, Junta de Comunidades de Castilla La Mancha, Albacete.

ABAD CASAL, L.; GUTIÉRREZ LLORET, S., GAMO PARRAS, B. y CÁNOVS GUILLEN, P (2012): “El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete, España): un proyecto de investigación y puesta en valor del patrimonio”,Debates de Arqueología Medieval. N. 2 (nov. 2012), Consejo Editorial de la revista DAM,Granada. Pp. 351-381. 

AMORÓS RUIZ, V. (2012): Contextos cerámicos del siglo VIII en el Tolmo de Minateda, I.E.A., Albacete.

AMORÓS RUIZ, V., CAÑAVATE CASTEJÓN, V., GUTIÉRREZ LLORET, S. y SARABIA BAUTISTA, J., (2009): “Cerámica altomedieval en el tolmo de Minateda (Hellín, Albacete, España)”, in S. Gelichi (a cura di), IX Congresso Internazionale Association Internationale pour l’Etude des Céramiques Médiévales Méditerranéennes (Venezia, 23-27 novembre 2009), Università Ca’ Foscari, Venezia. Pp. 246-257.

CAÑAVATE CASTEJÓN, V., MELLADO RIVERA, J. A. y SARABIA BAUTISTA, J. (2009): “Uso, residualidad y la problemática del siglo VIII en el palacio visigodo del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete)”, Arqueología y Territorio Medieval, 16, Universidad de Jaén, Área Historia Medieval, Jaén. Pp.9-32.

GUTIÉRREZ LLORET, S. (2011): “El Tolmo de Minateda en torno al 711”, 711, Arqueología e Historia entre dos mundos, Zona arqueológica, 15, vol. I, Comunidad de Madrid: Museo Arqueológico Regional, Madrid. Pp. 355-374.

GUTIÉRREZ LLORET, S. y CÁNOVAS GUILLÉN, P. (2009): “Construyendo el siglo VII: arquitecturas y sistemas constructivos en el Tolmo de Minateda”, en CABALLERO ZOREDA; L.,  MATEOS CRUZ,  y  UTRERO AGUDO, Mª-A. (eds.): El siglo VII frente al siglo VII. Arquitectura, Anejos de AEspA XLVIII, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid. Pp. 91-131.

GUTIÉRREZ LLORET, S. y CAÑAVATE V. (2010): “Casas y cosas: espacios y funcionalidad en las viviendas emirales del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete)”, Cuadernos de Madinat al-Zahra7, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, España. Pp. 125-50.

GUTIERREZ LLORET, S. y SARABIA BAUTISTA, J. (2013): “The episcopal complex of Eio-El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete, S pain). Architecture and spatial organization. 7th to 8th centuries AD”, Hortus Artium Medievalium19, 2013, Brepols Publishers. Pp. 267-300.

 

EL LLOC DE LES COSES (SS. VI-XIV). HAR2015-67111-P


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464