Saltar apartados

Amb nom de dona. Matemàtiques

 

 

hipatia alejandria

 

emily

 

gabrielle

 

grace

 

ingrid

 

josefa planells

 

maria gaeta

 

mary somm

 

maryam

 

mileva

 

sofia

 

sophie

 

Visibilizar a les dones en els diferents àmbits en els quals participen contribueix a promocionar i consolidar el principi d'igualtat entre dones i homes, genera espais simbòlics per a l'apoderament de les dones, reverteix estereotips de gènere, i crea models de referències que estimulen a les noves generacions a aconseguir les seues metes personals i professionals sense biaixos de gènere.

Dones matemàtiques

 Hipatia (Alexandria, 355 o 370 - 415 o 416) és considerada una de les primeres dones matemàtiques. Va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia. Se li atribueix el disseny dels primitius astrolabios (instruments per a determinar les posicions dels estels sobre la volta celeste) i l'invent de diversos instruments científics. És considerada com una pionera en la història de les dones en la ciència.

Gabrielle Émilie de Breteuil (marquesa de Châtelet) (1706 - 1749) va ser una matemàtica francesa que va traduir els “Principia Matematicae (de Newton) afegint uns comentaris per a fer més assequible el complicat llenguatge newtonià, propagant així les seues idees des d'Anglaterra a l'Europa continental. Va divulgar els conceptes del càlcul infinitessimal combinant les teories de Newton i Leibniz en el seu llibre “Les institucions de la física”, obra en tres volums publicada en 1740. Durant tota la seua vida va mantenir l'exigència d'un pensament clar i metòdic, dominat per la raó.

María Gaetana Agnesi (1718 – 1799) va ser una matemàtica italiana. La seua obra més important, “Institucions Analítiques a l'ús de la joventut italiana”, va ser traduïda a diversos idiomes i utilitzada per a aprendre matemàtiques durant més de cinquanta anys en molts països d'Europa. En ella tractava temes, tan nous per a l'època, com el càlcul diferencial i integral. Al final de la seua vida, era reconeguda a Europa com una de les dones de ciència del segle XVIII. 

Sophie Germain (1776 – 1831) va ser una matemàtica francesa autodidacta. Des de molt xicoteta, considerava la ciència, i especialment les matemàtiques, com l'estímul intel·lectual que donava sentit i tranquil·litat a la seua existència. Els seus primers treballs es van centrar en la Teoria de nombres i, posteriorment, en la Teoria de l'elasticitat. En 1816 va aconseguir el Premi Extraordinari de les Ciències Matemàtiques que l'Acadèmia de Ciències de París atorgava al millor estudi que explicara mitjançant una teoria matemàtica el comportament de les superfícies elàstiques.

Mary Somerville (1780 – 1872) va ser una matemàtica escocesa, científica i divulgadora del pensament científic en un context en el qual no podia accedir a la Universitat ni participar en Associacions Científiques. Va traduir “Mécanique Celeste” (de Pierre-Simon Laplace) sota el títol “Mechanism of the Heavens”, iniciant una sèrie de treballs d'una gran riquesa i complexitat. En el seu assaig filosòfic “The Connection of the Physical Sciences” explica científicament els fonaments de les forces que mouen l'univers. En “Physical Geography” explica els fenòmens naturals i les relacions entre els éssers vius. La seua obra s'ha utilitzat durant anys en les aules angleses, reconeixent així la seua qualitat, el seu caràcter innovador i la seua capacitat per a explicar els fenòmens naturals i les relacions entre els éssers vius.

Sofia Kovalévskaya (1850 – 1891) va ser una matemàtica russa, la primera dona que es va doctorar en matemàtiques i la primera que va aconseguir una plaça com a professora universitària a Europa (Universitat d'Estocolm). El seu nom ha passat a la història pel Teorema de Cauchy-Kovaleskaya. La seua especialització, i per la qual va ser reconeguda a Europa, és la Teoria de funcions abelianes. El seu treball sobre els anells de Saturn representa la seua aportació a la matemàtica aplicada. El seu major èxit matemàtic va ser la seua recerca sobre la rotació d'un sòlid al voltant d'un punt fix pel qual va obtenir el Premi Bordin de l'Acadèmia de Ciències de París.

Mileva Maric (1875-1948) va ser una matemàtica sèrbia. El seu pare va haver de sol·licitar permisos perquè la permeteren seguir estudiant en el nivell de secundària, reservat per al sexe masculí. En 1896 supera l'examen d'entrada en la universitat de Zurich matriculant-se en l'Escola Politècnica on estudiaria matemàtiques i física, l'única dona que estudiava matemàtiques aqueix any i la cinquena fins llavors. Com a col·lega i primera esposa d'Albert Einstein, existeix un gran debat sobre el grau de participació en els seus tres treballs més rellevants publicats en 1905: la Teoria de la relativitat, el treball sobre l'Efecte fotoelèctric i la Teoria del moviment browniano.

Grace Chisholm Young (1868 – 1944), va ser una matemàtica anglesa. La seua mare va ser la seua tutora fins als deu anys, sent després educada per institutrices fins als disset anys quan va aprovar els exàmens de la Universitat de Cambridge. En principi anava a estudiar medicina perquè solia dedicar-se a treballs socials amb els pobres de Londres, però la seua família es va oposar i amb el suport del seu pare va decidir estudiar matemàtiques en el Girton College, on rep classes de William Young. Es llicencia en 1892 i es trasllada a la Universitat de Göttingen (Alemanya) doncs en el Regne Unit de l'època les dones no podien doctorar-se. Allí defensaria la seua tesi sobre Els grups algebraics en la trigonometria esfèrica (1895).

Emmy Noether (1882 – 1935) va ser una matemàtica alemanya d'ascendència jueva. Quan va voler estudiar matemàtiques, no estava permès que les dones s'inscrigueren en la universitat; anys després, quan va aconseguir que li donaren permís per a fer classes a estudiants universitaris, no va rebre salari. Per a Albert Einstein, "la senyoreta Noether va ser el geni matemàtic creatiu més important que haja existit des que va començar l'educació superior per a les dones". Se li considera la mare de l'algebra moderna per les seues teories sobre anells i cossos. La seua aportació a la ciència no es restringeix a les matemàtiques. El seu treball és fonamental per a entendre la Teoria de la relativitat posat que va ser convidada per David Hilbert i Felix Klein per a treballar al costat d'ells i Albert Einstein en aquesta teoria.

Mª Josefa Wonenburger Planells (1927 - 2014) va ser una matemàtica espanyola. En 1953 va rebre una de les primeres Beques Fulbright amb la qual va poder estudiar en la Universitat de Yale (EUA). En 1957 va defensar la seua tesi doctoral “On the group of similituds and its projective group”. La seua recerca es va centrar en la Teoria de grups i en la Teoria d'àlgebres de Lie. Va dirigir vuit tesis doctorals i va publicar nombrosos articles de recerca. És la ”mare” de la Teoria de Kac-Moody  que juga un paper central en Matemàtiques i Física des de la dècada de 1970.

Ingrid Daubechies (1954 - ). Matemàtica i física belga, Ingrid és avui una de les matemàtiques més reconegudes del món. Entre 2011 i 2014 va ser la primera dona a presidir la Unió Matemàtica Internacional (IMU) des d'on va impulsar la creació del Comitè per les Dones en Matemàtiques, un organisme que ajuda a les dones en països en vies de desenvolupament a professionalitzar-se com a matemàtiques. Les seues aportacions a la teoria matemàtica de les ondículas van ser la base del format d'imatge JPEG 2000, una troballa fonamental en la retransmissió de vídeo digital. Ha rebut nombrosos premis com el Premi Nemmers en Matemàtiques (2012).

Maryam Mirzakhani (1977 – 2017) va ser una matemàtica iraniana. És l'única dona que ha guanyat la Medalla Fields (el més alt guardó en la seua disciplina). La revista Nature la va seleccionar com un dels 10 científics més influents en 2014 i la va batejar com a exploradora de superfícies”. En la seua inacabada obra va tractar diversos temes de sistemes dinàmics i geometria especialitzant-se en la comprensió de la simetria de les superfícies.

Unitat d'Igualtat


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9917

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464