Havent sigut en el passat la ciutat d'Alacant, pionera en la instal·lació d'instrumentació sismica i posseint una gran tradició en l'estudi de molts dels aspectes relacionats amb els fenòmens símicos, que cristal·litza en noms tan assenyalats com els de Rei Pastor, i Vicente Inglada, la Institució Universitària que des de 1968 ve prestant els seus serveis a la societat alacantina no podia permetre's l'ignorar l'existència de fenòmens tan significatius.
En aquest ànim els professors Antonio Estevez Rubio i Jose Antonio Pina Gosalvez, del Departament de Ciències de la Terra i del Medi ambient de la Universitat d'Alacant van sol·licitar el suport de la Generalitat Valenciana a traves de la Direccion General de Medi ambient exercida per D. Carlos Auernheimer, la qual va adquirir en 1990 els elements necessaris per a conformar el nucli d'una xarxa telemétrica de microsismicidad, encomendandose al Professor D. Juan José Giner Caturla la tasca de formar i dirigir un equip capaç de procedir a la instal·lació, posada en funcionament, desenvolupament, avaluació i explotació de la mateixa Açò es va ser realitzant per fases al llarg de l'any 1.991 i següents, aconseguint-se la plena operativitat en 1.993. Durant aquest procés va ser inestimable la col·laboració del professor titular d'universitat D. Carlos López Casado, especialista en Perillositat Sísmica i Microzonificación.
En aquest moment el sistema es definiria com una xarxa d'adquisició de dades sísmiques amb comunicacions i registre de tipus analògic, estant la seua capacitat limitada pel tipus de registre, a la mesura de les hores d'arribada de l'esdeveniment sísmic, amb una precisió d'un parell de desenes de segon, la qual cosa traslladat a la indeterminació en la posició de l'epicentre, i sense tenir en compte altres fonts d'error, proporcionava localitzacions amb un marge de l'ordre dels dotze quilòmetres, adequat per a esdeveniments de tipus regional, però insuficient per als petits esdeveniments locals la detecció dels quals i localització precisa deu ser un dels objectius de la xarxa.
En vista de la qual cosa, s'elabora en colaboracion amb l'Excma. Diputacion Provincial un pla detallat d'actuacions, les línies mestres de les quals són, d'una banda, l'ampliació del marge dinàmic del registre, i l'augment de la precisió en la mesura del temps, juntament amb la millora de la cobertura geogràfica del sistema per un altre. Tot açò es va aconseguir a través de la digitalització del registre, la incorporació d'estacions autònomes triaxiales i l'adquisició de receptors GPS.
L'anàlisi de l'operativitat del sistema realitzat en 1997, indica la detecció completa d'esdeveniments de magnituds Richter, amb un llindar inferior de 2.0, ocorreguts en un àmbit geogràfic d'aproximadament 17.000 Km2 , que comprèn la província, zones limítrofes i zona marítima adjacent, i la seua localització amb marges d'error estadístics, de l'ordre de 500 metres per a esdeveniments en la Vega Baixa del Segura, zona d'òptima localització d'acord amb el disseny del dispositivo.la implementació de mètodes d'anàlisi numèrica, permet així mateix l'obtenció de paràmetres focals com la magnitud, de la qual es realitzen rutinàriament diferents determinacions, la polaritat del primer impuls, el moment sísmic escalar, la freqüència de cantonada, la grandària de la font sísmica, etc, obtenint-se també mecanismes focals dels esdeveniments mes significatius en cooperació amb la Xarxa Sísmica Nacional.
Des de l'any 2004 la col·laboració de l'Excma. Diputació Provincial d'Alacant en matèria de sismicitat amb la Universitat d'Alacant, es realitza a través de convenis de col·laboració amb el Consorci Provincial per al Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament d'Alacant. A través d'aquests convenis es va finançar en 2009 la instal·lació a Alcoi de la primera estació de banda ampla (Very Broad Band) que la Unitat de Registre Sísmic manté a la Comunitat Valenciana. Aquestes dades són compartides per a la seua explotació amb l'Institut Geogràfic Nacional. Aquesta estació permet una millor cobertura i major precisió en la detecció d'esdeveniments ocorreguts en el Nord de la província d'Alacant i Sud de la província de València.
Fruit d'aquestes col·laboracions s'han elaborat, entre uns altres, els següents treballs:
Any 1999: Anàlisi de Perillositat Sísmica en Àrees on són Previsibles Sismes d'Intensitat igual o superior a VI MSK (Per a períodes de tornada de 500 anys) a la Comunitat Valenciana.
Any 2000: Metodologia per a una Avaluació de la Vulnerabilitat Sísmica en Edificacions i/o Estructures Singulars.
Any 2007: Cartografia Digital de Perillositat Sísmica de la Comunitat Valenciana.
Any 2008: Informe per a la Incorporació de la Cartográfia de Lliscament i Despreniments en funció de la Perillositat Sísmica a la Cartografia de Perillositat Sísmica de la Comunitat Autònoma Valenciana, incloent Efectes d'Amplificació Topogràfica.
Any 2009: Proposta de Metodologia per a l'elaboració del Pla d'Acció Territorial (PAT) contra el Risc Sísmic de la Comunitat Valenciana.