Saltar apartados

Auschwitz y la memoria de los campos a los 75 años de su liberación: herramientas para su transmisión educativa

Informació general

AJORNAT sense data

Des d'un enfocament pluridisciplinari, aquest curs aborda l'estudi d'alguns dels principals testimoniatges literaris i cinematogràfics sobre Auschwitz i el sistema de camps de concentració nazi i el seu potencial educatiu per a l'ensenyament de la Xoà i l'educació per a la pau i els drets humans. En una primera part s'analitzen els testimoniatges d'alguns dels principals supervivents, testimonis de l'horror l'escriptura del qual actua a manera de mediació entre l'immund i nosaltres, convocats a heretar la memòria del succeït. En una segona part es procedeix a una anàlisi crítica d'algunes de les principals representacions cinematogràfiques de la Xoà en el seu context cultural i cinematogràfic i les problemàtiques que planteja per al coneixement i aprenentatge de l'esdeveniment.
Finalment acull l'experiència d'Auschwitz com a punt negatiu a partir del qual pensar una educació que tinga en compte el camp d'extermini com a dispositiu pedagògic i com a lloc de reflexió de la barbàrie.

Objectius  
  • Explicar les característiques principals del totalitarisme nazi i la seua relació amb l'antisemitisme, i el sistema de camps de concentració i d'extermini.
  • Aproximar-nos a l'experiència totalitària a través dels testimoniatges dels supervivents dels camps, com un procés que s'iniciava amb l'exclusió i la privació de drets i concloïa en els camps de la mort.
  • Analitzar les característiques de la literatura concentracionària, mostrar les seues claus interpretatives i extraure els principals ensenyaments que d'ella es deriven per a un coneixement dels camps i, per extensió, de les polítiques assassines del Tercer Reich.
  • Oferir al professorat d'ensenyament secundari i alumnat universitari eines pràctiques amb les quals treballar a l'aula els diferents significats de la literatura concentracionària i les maneres d'afrontar la seua lectura.
  • Anàlisi de la figura del testimoni com a mediador entre experiència i coneixement de l'horror; de la naturalesa humana davant el límit; de la resistència; de la zona grisa; de les polítiques d'exclusió, reificació i deshumanització.
  • Aproximació a l'especificitat de gènere en l'experiència concentracionària.
  • Exposar i debatre sobre les formes de representació cinematogràfica de la Xoà i les seues possibilitats com a recurs educatiu.
  • Abordar els principals reptes que l'esdeveniment d'Auschwitz i el seu sistema suposen per a l'educació.
  • Preguntar-nos pels diferents graus de responsabilitat que permeten l'emergència i consolidació del totalitarisme i la seua culminació en un procés de genocidi.
  • Preguntar-nos per la naturalesa del mal i a partir de les seues formes concretes indagar en la condició humana.
  • Reflexionar sobre les relacions entre història i memòria i, més concretament, preguntar-nos sobre el paper que ha de jugar el record dels crims passats en la identitat col·lectiva.
  • Reflexionar sobre la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat i les noves formes de justícia que una societat ha d'assumir i de les quals s'ha de dotar.
  • Reflexionar sobre el paper de l'educació en la formació ètica i cívica dels ciutadans, fomentant el compromís de manera activa amb els valors de democràcia, igualtat i cerca de la pau.
  • Ensenyar el paper de la història per a entendre el nostre present i el de la memòria per a no perpetuar les injustícies del passat. 
  • Direcció: Pedro Payá López
  • Crèdits: 25 hores / 2,5 crèdits ECTS
  • Data: del 28 al 30 de juliol de 2020
  • Preu: estudiants, desocupats: 50€. General: 75€
  • Lloc: Seu Universitària de Petrer
  • Requisits d'accés: investigadors, docents d'ensenyament mitjà i alumnat d'Humanitats i d'altres especialitats que vulguen ampliar els seus coneixements sobre la memòria de la Xoà i els debats ètics, pedagògics i epistemològics que susciten per a la nostra cultura i temps present. Persones i col·lectius preocupats pel nostre passat més recent i la conformació d'Europa després de 1945 i qualsevol persona interessada en la temàtica.
  • Requisits per a l'obtenció del diploma o certificat: assistència al 80% de les sessions i presentació de memòria, treball o pràctica a determinar per la direcció del curs
  • Llengua vehicular: castellà

Programa

Dimarts 28 de juliol 2020

9:00-9:30 Recepció i lliurament de materials
9:30-10:00 Presentació. Pedro Payá López (director del curs)

I. ACONTECIMIENTO, EXPERIENCIA Y ESCRITURA: LA MEMORIA DEL SUPERSTES COMO ANTÍDOTO CONTRA EL OLVIDO PROGRAMADO.

10:00-12:00 “La represión de la ciudadanía francesa judía bajo la Ocupación a través de Journal 1942-1944 de Hélène Berr”. José Luis Arráez Llobregat (professor titular Filologia Francesa, Universitat d'Alacant)
12:00-14:00 “Memoria de la deportación y los campos: Jorge Semprún y la literatura concentracionaria”. Javier Sánchez Zapatero (profesor titular de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, Universidad de Salamanca)

16:00-18:00 “No miente quien dice humano". Elie Wiesel y el testimonio como literatura”. Daniel Barreto (Instituto de Filosofía-CSIC)
18:00-20:00 “Fania Fenelon y la orquesta de mujeres de Auschwitz: antagonismos, controversias y disputas sobre la música como bien de prestigio”. Paz Moreno Feliu (catedràtica Antropología Social y Cultural, UNED)

Dimecres 29 de juliol 2020

II. LA REPRESENTACIÓN Y SUS LÍMITES

10:00-12:00 “Más allá de la mostración: Nuit et Brouillard, una película justa”. Pedro Payá López (professor contractat doctor Història Contemporània, Universitat d'Alacant)
12:00-14:00 “Auschwitz dentro de los límites del mainstream: La lista de Schindler". Arturo Lozano Aguilar (professor de comunicació i periodisme audiovisual, Universitat de Lleida)

16:00-18:00 “Rentabilizar la muerte: relaciones entre el Holocausto y la empresa a partir de La cuestión humana”. Aarón Rodríguez Serrano (professor contractat doctor, Universitat Jaume I)
18:00-20:00 Taula redona: “Salir de la oscuridad: la figura del testigo en Shoah de Claude Lanzmann”. Modera: Pedro Payá López
Intervenen: Reyes Mate, Arturo Lozano Aguilar, Aarón Rodríguez Serrano, Alberto Sucasas Peón.

Dijous 30 de juliol 2020

III ACONTECIMIENTO SINGULAR, APRENDIZAJE UNIVERSAL: EDUCAR SOBRE AUSCHWITZ DESPUÉS DE AUSCHWITZ

10:00-12:00 “El testimonio de Primo Levi: se acata pero no se cumple”. Reyes Mate (filòsof. Instituto de Filosofía-CSIC)
12:00-14:00 “Robert Antelme: un humanismo trágico”. Alberto Sucasas Peón (professor contractat doctor de Filosofía, Universidad de A Coruña)

16:00-18:00 “¿Para qué sirven los niños? Escuela, mundo y educación después de Auschwitz.”. Fernando Bárcena (catedràtic de Filosofía de la Educación, Universidad Complutense de Madrid)

18:00-20:00 ¿Educar sobre Auschwitz o después de Auschwitz? Retos para la educación hoy”. José A. Zamora (científic titular Institut de Filosofia-CSIC)
20:00-20:30 Conclusions i avaluació. Pedro Payá López

Matrícula

Si el nombre d'alumnes matriculats en el curs no supera el mínim establit, la Universitat d'Alacant pot resoldre la no celebració del mateix.

Patrocinadors

Patrocina:  

         

 

    

Cursos d'Estiu de la Universitat d'Alacant 'Rafael Altamira'


Cursos d'Estiu de la Universitat d'Alacant "Rafael Altamira"
Edifici Germà Bernàcer - Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9827

Fax: (+34) 96 590 3839

Twitter: http://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464