Saltar apartados

homenatge víctimes gran batuda

 

  

La Federació Autonòmica d'Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana en col·laboració amb l'Ajuntament d'Alacant ha organitzat un programa d'actes en homenatge a les víctimes de la Gran Batuda de 1749, primer intent de genocidi gitano conegut en la història universal, a conseqüència de la qual van ser empresonats entre nou i dotze mil persones d'ètnia gitana de totes les edats. 
Els homes i xiquets majors de 7 anys, capturats al Regne de València, van ser enviats al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant mentre que xiquetes, dones i xiquets menors de 7 anys van ser presoners al Castell de Dénia.
Es calcula que el Castell de Santa Bàrbara va servir com a dipòsit transitori de 261 homes i xiquets que posteriorment van ser enviats a l'Arsenal de Cartagena on van ser sotmesos a treballs forçats.
Programa
Data
Hora
Lloc
Acte
27 de Juliol de 2016
11 h
Ajuntament d'Alacant
Presentació en premsa
28 de Juliol de 2016
11 h
Ajuntament d'Alacant
Presentació en el Ple Municipal d'una moció
29 de Juliol de 2016
11.30 h
Plaça d'Armes del Castell de Santa Bàrbara d'Alacant
Descobriment d'una placa en record i homenatge de les víctimes
29 de Juliol de 2016
18.30 h
Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA), Plaza Sta. María, 3, 03002 Alacant
Conferència sobre la Gran Batuda a càrrec de En Manuel Martínez Martínez autor de «Los gitanos y las gitanas de España a mediados del siglo XVIII. El fracaso de un proyecto de “exterminio” (1748-1765)»
 
Confirmeu l'assistència per correu electrònic (alicante@fagacv.es) o telèfon (965121476)

 

La Gran Batuda

«No habiendo llegado el deseado católico fin de S.M. todas las disposiciones y órdenes que se han dado para contener el vago y dañino pueblo que infecta a España de gitanos, a su cumplimiento continuado en sus feos delitos y perturbando el sosiego del país. Siendo preciso remedio que debáis curar tan grave enfermedad, es el único, exterminarlos de una vez»

Zenón de Somodevilla, Marqués de la Ensenada,

Secretario de Estado

 

La Gran Batuda, també coneguda com presó general de gitanos, va ser una persecució autoritzada pel rei Fernando VI d'Espanya, i organitzada en secret pel Marquès de l'Ensenada i el Governador del Consell de Castella, que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749 amb l'objectiu declarat d'arrestar, i finalment extingir, a tots els gitanos i gitanes del Regne d'Espanya.

Amb la creació en 1721 de l'anomenada Junta de Gitanos es va arribar a la conclusió de la inutilitat de la política adreçada al Poble Gitano, així com l'inconvenient que suposava la immunitat eclesiàstica per a aconseguir una presó general. Despullats en 1748 d'aquest dret, el Consell de Castella, amb el seu president Gaspar Vázquez de Tablada, va acordar el seu arrest per a “sacarlos de España y enviarlos divididos en corto número a las provincias de América”.

Coneixedors que una mesura similar havia fracassat a Portugal, es va acordar emprendre l'extermini biològic, per la qual cosa al juny de 1749 ja es planejava una batuda per a capturar el nombre més gran possible de gitanos i gitanes de totes les edats a partir dels padrons confeccionats amb motiu de la pragmàtica de 1745.

La Gran Batuda és un dels episodis més foscos de la Història d'Espanya i constitueix el punt màxim de la forta persecució antigitana. És, l'intent de genocidi més antic de la història universal. No obstant això, no va ser més que una línia de continuïtat del procés de gestió política i legislativa de la qüestió gitana en el territori espanyol. No va ocórrer de manera inesperada, sinó que estava preparada des de molt temps abans i va ser emparada en un procediment legal. De fet, la decisió va ser presa per la més alta instància d'aquest país en aquell moment, que era el Consell de Castella el governador del qual, Gaspar Vázquez de Tablada, Bisbe d'Oviedo, va ser, juntament amb el Marquès de l'Ensenada, l'instigador i promotor de la Gran Batuda.

I tot això, va ocórrer a l'empara del Rei Fernando VI.

L'operació va començar a les dotze de la nit del 30 de Juliol de 1749, moment en què es va prendre i va traure de les seues llars a tots els gitanos i gitanes per a separar-los a continuació per sexes.

Respecte als béns dels presos, es va procedir després de la batuda, a la custòdia i tancament de les cases per a impedir el saqueig, inventariant-se els seus béns mobles o diners que s'hi van trobar, per a la seua posterior subhasta i així pagar la mateixa operació.

Entre 9.000 i 12.000 persones de totes les edats van ser capturades aquella nefasta nit. Setze anys després, quasi 4000 seguien preses quan Carlos III els va concedir el seu indult en 1765.

Els gitanos i gitanes capturats en el Regne de València (i alguns procedents de les províncies confrontants) van rebre diferent tractament segons el seu gènere i edat: els homes i xiquets majors de 7 anys van ser enviats al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant; mentre que les dones, xiquetes i xiquets menors de 7 anys van ser empresonades en el Castell de Dénia.

El Castell de Santa Bàrbara així com el Castell de Dénia van servir com a dipòsits transitoris des dels quals els captius i les captives van ser enviats a les seues destinacions finals. Els homes i xiquets majors de 7 anys, en la seua pràctica totalitat, van ser enviats a l'Arsenal de Cartagena on van ser sotmesos a treballs forçats en la construcció de vaixells la fi dels quals era la recomposició de l'Armada Real. Mentre que les dones, les xiquetes i els xiquets menors de 7 anys van ser destinats a les anomenades Cases de Misericòrdia on van ser sotmeses a treballs forçats de bugaderia i costura.

 

Algunes referències per a saber més

Gómez Alfaro, A. (1993) La gran redada de gitanos. Madrid: Presencia Gitana

Falcones, I. (2013) La reina descalza. Madrid: Grijalbo

Martínez Martínez, M. (2014) Los gitanos y las gitanas de España a mediados del siglo XVIII. El fracaso de un proyecto de “exterminio” (1748-1765). Almería: Universidad de Almería

(2015) Nunca Más. Homenaje a las víctimas del proyecto de “exterminio” de la minoría gitana iniciado con la redada de 1749. Almería: Círculo Rojo

 

Vicerectorat de Responsabilitat Social, Inclusió i Igualtat


Vicerectorat de Responsabilitat Social, Inclusió i Igualtat
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 965 90 9917

Fax: (+34) 965 90 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464