Universitat d'Alacant

homenatge víctimes gran batuda

La Gran Batuda

«No habiendo llegado el deseado católico fin de S.M. todas las disposiciones y órdenes que se han dado para contener el vago y dañino pueblo que infecta a España de gitanos, a su cumplimiento continuado en sus feos delitos y perturbando el sosiego del país. Siendo preciso remedio que debáis curar tan grave enfermedad, es el único, exterminarlos de una vez»

Zenón de Somodevilla, Marqués de la Ensenada,

Secretario de Estado

La Gran Batuda, també coneguda com presó general de gitanos, va ser una persecució autoritzada pel rei Fernando VI d'Espanya, i organitzada en secret pel Marquès de l'Ensenada i el Governador del Consell de Castella, que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749 amb l'objectiu declarat d'arrestar, i finalment extingir, a tots els gitanos i gitanes del Regne d'Espanya.

Amb la creació en 1721 de l'anomenada Junta de Gitanos es va arribar a la conclusió de la inutilitat de la política adreçada al Poble Gitano, així com l'inconvenient que suposava la immunitat eclesiàstica per a aconseguir una presó general. Despullats en 1748 d'aquest dret, el Consell de Castella, amb el seu president Gaspar Vázquez de Tablada, va acordar el seu arrest per a “sacarlos de España y enviarlos divididos en corto número a las provincias de América”.

Coneixedors que una mesura similar havia fracassat a Portugal, es va acordar emprendre l'extermini biològic, per la qual cosa al juny de 1749 ja es planejava una batuda per a capturar el nombre més gran possible de gitanos i gitanes de totes les edats a partir dels padrons confeccionats amb motiu de la pragmàtica de 1745.

La Gran Batuda és un dels episodis més foscos de la Història d'Espanya i constitueix el punt màxim de la forta persecució antigitana. És, l'intent de genocidi més antic de la història universal. No obstant això, no va ser més que una línia de continuïtat del procés de gestió política i legislativa de la qüestió gitana en el territori espanyol. No va ocórrer de manera inesperada, sinó que estava preparada des de molt temps abans i va ser emparada en un procediment legal. De fet, la decisió va ser presa per la més alta instància d'aquest país en aquell moment, que era el Consell de Castella el governador del qual, Gaspar Vázquez de Tablada, Bisbe d'Oviedo, va ser, juntament amb el Marquès de l'Ensenada, l'instigador i promotor de la Gran Batuda.

I tot això, va ocórrer a l'empara del Rei Fernando VI.

L'operació va començar a les dotze de la nit del 30 de juliol de 1749, moment en què es va prendre i va traure de les seues llars a tots els gitanos i gitanes per a separar-los a continuació per sexes.

Respecte als béns dels presos, es va procedir després de la batuda, a la custòdia i tancament de les cases per a impedir el saqueig, inventariant-se els seus béns mobles o diners que s'hi van trobar, per a la seua posterior subhasta i així pagar la mateixa operació.

Entre 9.000 i 12.000 persones de totes les edats van ser capturades aquella nefasta nit. Setze anys després, quasi 4000 seguien preses quan Carlos III els va concedir el seu indult en 1765.

Els gitanos i gitanes capturats en el Regne de València (i alguns procedents de les províncies confrontants) van rebre diferent tractament segons el seu gènere i edat: els homes i xiquets majors de 7 anys van ser enviats al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant; mentre que les dones, xiquetes i xiquets menors de 7 anys van ser empresonades en el Castell de Dénia.

El Castell de Santa Bàrbara així com el Castell de Dénia van servir com a dipòsits transitoris des dels quals els captius i les captives van ser enviats a les seues destinacions finals. Els homes i xiquets majors de 7 anys, en la seua pràctica totalitat, van ser enviats a l'Arsenal de Cartagena on van ser sotmesos a treballs forçats en la construcció de vaixells la fi dels quals era la recomposició de l'Armada Real. Mentre que les dones, les xiquetes i els xiquets menors de 7 anys van ser destinats a les anomenades Cases de Misericòrdia on van ser sotmeses a treballs forçats de bugaderia i costura.

Algunes referències per a saber més

Gómez Alfaro, A. (1993) La gran redada de gitanos. Madrid: Presencia Gitana

Falcones, I. (2013) La reina descalza. Madrid: Grijalbo

Martínez Martínez, M. (2014) Los gitanos y las gitanas de España a mediados del siglo XVIII. El fracaso de un proyecto de “exterminio” (1748-1765). Almería: Universidad de Almería

(2015) Nunca Más. Homenaje a las víctimas del proyecto de “exterminio” de la minoría gitana iniciado con la redada de 1749. Almería: Círculo Rojo